Foto: Freepik
Els resultats del vot exterior a les eleccions del passat 12 de maig ens indiquen que únicament 20.751 dels 294.594 votants inscrits al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) van aconseguir emetre un vot vàlid. Això representa un 7,05% del cens el que millora nítidament, en un 68%, la participació en les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021 que va ser del 4,20%. Eren les primeres eleccions al Parlament des de la derogació del vot pregat i això ha representat passar dels 10.716 votants de 2021 als 20.761 en aquestes eleccions el que, tot i ser un indubtable progrés, queda ben lluny encara de la participació que s’aconseguia abans de la instauració del vot pregat a 2010 (28,0% a 1995 o 20,8% a 2006).
També és un fet que els catalans de l’exterior participen molt més en les eleccions al Congrés i al Senat que no pas en les eleccions al Parlament de Catalunya. La participació en les eleccions de juliol de 2023 va assolir el 9,77% amb 27.519 votants i cal recordar que abans de 2010 s’havien assolit participacions del 34,7% a 1996 o del 28,0% a 2006.
Després de gairebé 12 anys de vot pregat és evident que cal molta feina per a tornar a mobilitzar el vot exterior i explicar els avantatges indubtables del nou sistema de vot (possibilitat de descarregar la documentació presencialment als consolats sempre que hi resideixis a una distància raonable, de poder descarregar les paperetes de vot per via electrònica, 6 dies de vot presencial als consolats, etc.) que encara són prou desconegudes per molts electors i no han estat objecte de campanyes informatives institucionals potents des de les administracions catalana o espanyola. D’altra banda, hi ha problemes que continuen sense solució com és el cas de la deficient i tardana distribució de les trameses per correu a la majoria de països extraeuropeus, criteris dispars entre consolats pel que fa al vot dels residents temporals, dificultats per a fer telemàticament l’alta consular, etc. Potser algun dia la instauració del vot delegat i del vot electrònic permetran solucionar algunes d’aquestes mancances.
Ara bé, voler explicar el baix percentatge de mobilització del vot exterior únicament per factors de febleses o de desconeixement del sistema per part dels electors és una explicació només parcial del que realment està succeint. El CERA (Cens Electoral de Residents Absents) ha crescut de manera molt significativa (en 49.466 nous electors catalans entre 2021 i 2024) i cal entendre el com i el perquè.
Després de gairebé 12 anys de vot pregat és evident que cal molta feina per a tornar a mobilitzar el vot exterior i explicar els avantatges indubtables del nou sistema de vot
Si analitzem les dades del PERE (Padró d’Espanyols Residents a l’Estranger), dels 386.486 catalans (de totes les edats) inscrits als consolats a 1r de gener de 2024, trobem que 117.119 (30,3%) han nascut en una de les quatre províncies catalanes, 20.284 (5,2%) en una altra província, 248.735 (64,4%) han nascut a l’estranger i per 348 (0,1%) no consta.
Foto: Freepik
Si som 386.846 catalans residents a l’exterior i només uns 138.000 procedeixen de Catalunya o d’altres províncies i una altra part (potser uns 25.000) són nascuts a l’estranger en famílies catalanes o mixtes, d’on surten tots els altres? Doncs examinem-ho en detall:
- Persones beneficiàries de la Llei de Memòria Històrica de 2006 que ha atorgat la nacionalitat espanyola a 373.616 persones, fills d’emigrats o exiliats, fins al 31 de desembre de 2022. S’han tramitat 491.177 sol·licituds amb 97.671 denegades. Es pot estimar que uns 60.000 ‘nous catalans de l’exterior’ ho són per aquesta via.
- Persones beneficiàries de la Llei de 2015 de concessió de la nacionalitat espanyola als descendents dels jueus sefardites expulsats d’Espanya. Des de 2015, s’han presentat 153.774 sol·licituds de les quals 71.795 s’han acceptat (dades juny 2023 del Ministeri de Justícia). Es pot estimar que uns 4.000 ‘nous catalans de l’exterior’ ho són per aquesta via.
- Persones beneficiàries de la Llei de la Memòria Democràtica de 2023, nets d’emigrats o exiliats. Els consolats han rebut 226.000 peticions para adquirir la nacionalitat espanyola en el primer any de vigència de la norma de les que se n’han acceptat 110.000. Es calcula que pot arribar a beneficiar a unes 350.000 persones. Es pot estimar que, de moment, uns 13.000 ‘nous catalans de l’exterior’ ho són ja per aquesta via i que podrien arribar a ser 75.000.
L’efecte col·lateral d’aquest increment del PERE, per efecte de les recuperacions de nacionalitat, és l’increment que comporta en el cens electoral. Això significa que, almenys en el curt termini (fins a la fi de la vigència de la llei de memòria democràtica a 2026), els augments de participació electoral derivats de la supressió del vot pregat no arribaran mai a compensar el creixement del cens i no es reflectiran, de moment, en augments significatius dels percentatges de participació electoral.
Dels esmentats 49.466 nous electors catalans en què s’ha incrementat el CERA entre les eleccions al Parlament 2021 i 2024 probablement només uns 20.000 són nova emigració procedent de Catalunya i els altres 30.000 és un increment atribuïble a les vies d’accés a la nacionalitat espanyola abans esmentades.
La conclusió és que una gran part de l’augment de la població catalana inscrita als consolats arriba per aquestes vies atès que la persona ha de manifestar a quina província vol quedar adscrit en el moment de rebre el passaport espanyol. Molts escullen Barcelona (com també Madrid) o altra província catalana i en una gran majoria de casos, es tracta de persones amb una vinculació i coneixement de la realitat catalana molt baix o, en molts casos, gairebé nul.
Això significa que més del 50% dels catalans censats al CERA difícilment participaran mai en unes eleccions llevat que no hi hagués una molt intensa campanya d’informació molt personalitzada prop d’aquest col·lectiu per la que caldrien uns mitjans i un accés al cens que estan ben lluny de les possibilitats actuals de les entitats catalanes de l’exterior o de les delegacions del Govern per a motivar-los a votar.
Entre l’altra 50% susceptible de participar en unes eleccions, catalanes, espanyoles o europees, podem definir alguns perfils bàsics d’aquests votants:
- Un nombre significatiu de votants exteriors i, en particular, els d’emigració més recent decideixen el seu vot en funció exclusivament del seu record de vot a Catalunya i voten exactament igual com votarien si encara estiguessin residint a Catalunya. Això implica, particularment en el cas del votant independentista, que s’abstingui no per raons vinculades al sistema de vot exterior, sinó per les mateixes raons de desafecció per les quals s’hagués abstingut si encara residís a Catalunya.
- Una part dels votants exteriors i, en particular els que tenen una llarga residència a l’exterior i són, en molts casos, binacionals, prenen la seva decisió de vot en funció de la seva opció política al país de residència sense massa consideracions sobre les propostes per Catalunya. Si votes SPD a Alemanya votes PSC a Catalunya, si votes France Insoumise a França votes Sumar a Catalunya, si votes FIT a Argentina votes CUP a Catalunya, etc. Lògicament sempre hi ha excepcions.
- Una part més minoritària dels votants exteriors prenen la seva decisió en funció de la campanya específica que puguin fer els partits polítics a l’exterior. Això és molt visible en les eleccions al Congrés i al Senat on els partits acostumen a fer molta campanya a l’exterior i els que tenen millor estructura i propostes específiques per l’emigració (cas de PP o Sumar) obtenen resultats que no repeteixen mai després a les eleccions catalanes. A les eleccions catalanes els partits que van fer més campanya a l’exterior (ERC o CUP) no es pot dir que rendibilitzessin massa la seva campanya mentre que el fet de portar en un lloc destacat de la llista a persones residents a l’exterior (cas de Junts) sí que sembla que va poder aportar votants.
Més del 50% dels catalans censats al CERA difícilment participaran mai en unes eleccions llevat que no hi hagués una molt intensa campanya d’informació molt personalitzada
Foto: Freepik
Si analitzem l’exemple de països com Itàlia (amb prop de 6 milions de persones residents a l’exterior i en creixement constant) i malgrat el gran incentiu que representa el fet que escullen 12 diputats i 6 senadors en circumscripcions específiques de l’emigració, la participació dels italians de l’exterior va ser del 29,9% a les eleccions de 2022 i no ha ultrapassat mai el 36%. Les característiques de l’emigració italiana són força similars a l’espanyola i entre els inscrits a l’ANGRAFE (l’equivalent italià del CERA) hi ha també una gran quantitat de persones de llunyans orígens italians que difícilment votaran mai a cap elecció.
En definitiva, serà difícil encara en pròximes eleccions veure millores massa significatives en la participació electoral dels catalans de l’exterior (i no diguem en el cas de les europees on a més una part del cens als països de la Unió Europea no vota a Catalunya atès que vota al seu país de residència encara que figuri al CERA). Un 50% dels inscrits al CERA no tenen una vinculació amb Catalunya que els faci susceptibles de participar electoralment i, l’altra 50%, els que no ho fan encara, potser decidiran votar si s’introdueixen en el sistema de vot les millores necessàries i si es contempla algun dia la possibilitat de crear circumscripcions específiques a l’exterior.
Antoni Montserrat Moliner és vocal d’Estudis i Anàlisis a la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), membre del Consell de la Catalunya Exterior i expresident del Centre Català de Luxemburg
