Debat a l’Espai Línia: el català no encén (per un cop) la crispació política

Amb les eleccions catalanes a tocar, aquest dijous va ser el moment perquè els partits majoritaris confrontessin les seves idees en matèria lingüística. Va ser en el marc d’un debat organitzat per Plataforma per la Llengua a l’Espai Línia en el qual van participar Esther Niubó (PSC), Francesc Xavier Vila (ERC), Francesc Ten (Junts + Puigdemont per Catalunya), Carles Riera (CUP), Enric Bárcena (Comuns Sumar) i Nacho Martín Blanco (PP).

Si existeixen temes en els quals hi ha sorpreses pel que fa a les idees de les diferents formacions polítiques, en aquest cas sembla que les posicions ideològiques estan fortament enclavades. Potser per això el debat va ser calmat i tots els ponents van poder exposar les seves opinions sobre la salut del català. O potser va ser l’absència de certs partits el que va permetre el debat tranquil.

Esther Niubó (PSC): “El català ha deixat de ser una eina de prestigi, de promoció social i de trobada”

En aquest sentit, la primera qüestió que va posar damunt la taula la directora del diari digital El Món, Sílvia Barroso, que va conduir l’acte, va ser quin rang donaran al català els partits en cas que governin. Esther Nibuó, del PSC, va proposar la creació “d’un consell social per la llengua que depengui de Presidència”. Segons la socialista, en els últims 10 anys “els Governs no han estat a l’altura i, encara que se n’ha fet molta bandera, no s’ha fet una política seriosa”. Així mateix, Niubó va assenyalar que “el català ha deixat de ser una eina de prestigi, de promoció social i de trobada”.

Francesc Xavier Vila, d’ERC, va treure pit, en canvi, de la feina feta pel Govern de la Generalitat el darrer mandat. “El terme transversalitat ha marcat la nostra feina, ja que ens vam trobar que abans de començar la legislatura aquesta qüestió era molt feble”, va dir per afegir que, segons ERC, “la política lingüística ha d’afectar tots els departaments”. Tanmateix, de cara a la pròxima legislatura Vila va proposar la creació d’una conselleria específica pel català.

Des de Junts + Puigdemont per Catalunya, Francesc Ten va anunciar que la seva formació traslladaria la secretaria de Política Lingüística a Presidència. “Les polítiques lingüístiques no es poden fer només des del Departament de Cultura”, va criticar Ten. El juntaire, a més, va considerar que Carles Puigdemont “ha de ser la persona que dirigeixi les polítiques lingüístiques”. “La mirada alta des del Govern és un valor afegit”, va dir. Alhora, i com havia assenyalat Vila, Ten també va considerar la importància de la “transversalitat” i va dir que cal “augmentar l’ús social del català”.

En termes ben diferents es va expressar Enric Bárcena, dels comuns, que va apuntar que el retrocés del català està íntimament lligat a “les polítiques que no s’han dut a terme”. Així mateix, no va esclarir quin rang ha de tenir la llengua en la pròxima legislatura i va afirmar que “no és important el departament del qual depèn la política lingüística, sinó que cal treballar en les polítiques per garantir que tots els catalans tenen l’oportunitat i el dret d’usar el català”. Per tot això va demanar empoderar l’ús del català perquè sigui una “font d’oportunitats que generi un sentit de pertinença”.

Francesc Xavier Vila (ERC): “Cal donar suport a les empreses perquè formin els treballadors en llengua catalana”

Carles Riera, de la CUP, i com ja havia fet Vila, també va proposar la creació d’una conselleria lingüística a la qual es destinaria el 0,5% del pressupost de la Generalitat. El polític de la formació anticapitalista va considerar, a més, que cal “assolir que puguem viure plenament en llengua catalana sense desigualtat i sense discriminació, que això sigui considerat un dret i que el català es converteixi en la llengua de trobada entre les diferents comunitats lingüístiques”. En aquesta mateixa línia, durant totes les seves intervencions, Riera va deixar clar que l’ús de la llengua catalana ha de ser equiparat a un dret i que com a tal ha d’estar garantit per llei.

La veu discordant al debat la va posar Nacho Martín Blanco, del PP. El mateix polític ho va reconèixer així, però alhora va agrair a Plataforma per la Llengua la invitació a participar en la trobada, tot i saber que les seves posicions envers el català estan enfrontades amb la mateixa organització de defensa de la llengua. Més enllà d’això, Martín Blanco va dir que “hi ha massa tremendisme i demagògia” quan es parla d’aquest tema i va considerar que cal “una política diferent de la que s’ha fet fins ara”. “Els resultats de la Generalitat no han estat reeixits i el català ha estat una llengua poc atractiva i amable per a altres parlants”, va afirmar.

L’àmbit econòmic

Més enllà de les postures de màxims de les diverses formacions, el debat també va tractar la situació del català en diferents àmbits i les polítiques que cal aplicar per millorar-ne la salut.

Pel que fa al comerç i a les empreses, Vila, d’ERC, va dir que s’ha de fer “complir el codi de consum, a diferència del que havia passat fins ara”. La normativa implica sancions per als establiments que no tenen, per exemple, la carta en català. Tanmateix, el republicà va dir que hi ha altres qüestions que cal resoldre més enllà de les multes. En aquest sentit, Vila va afirmar que cal millorar la interlocució amb els actors, siguin botiguers o empresaris, i “fer arribar als col·lectius que han obert negocis informació de la situació en què es troben pel que fa a la llengua”. “Cal donar suport a les empreses perquè formin els treballadors en llengua catalana”, va defensar.

Des de Junts + Puigdemont per Catalunya, Ten va considerar que el codi de consum no és dolent, però va dir que no es compleix com caldria. “Hi ha hagut molt poques inspeccions”, va assegurar. “El codi de consum és una bona eina. La retolació és obligatòria, les cartes als restaurants en català també ho són i això s’ha de fer complir”, va dir.

Bárcena, dels comuns, també va considerar que el codi de consum és una bona eina, però en línies similars a Ten va argumentar que caldria que es complís. No obstant això, va demanar cautela a l’hora d’aplicar la llei perquè no “repercuteixin en els més febles coses que no tenen a veure amb la llengua”. Es referia, per exemple, a sancionar botiguers immigrants o els treballadors de la restauració que no tenen la responsabilitat que en els llocs on treballen no es parli català. “No podem fer recaure la sanció en la precarietat”, va assegurar.

Francesc Ten (Junts + Puigdemont per Catalunya): “Puigdemont ha de ser la persona que dirigeixi les polítiques lingüístiques”

En el cas de la CUP, Riera va demanar més rigor a l’hora d’aplicar el codi. “Cal que les empreses apliquin la normalització del català i que destinin una part de les seves inversions a facilitar-ne l’ús”, va afirmar. “Si volem que el català sigui un dret de debò, hem de tenir capacitat normativa i sancionadora”, va dir Riera per afegir que, “amb la mateixa normalitat que l’Estat francès o l’espanyol sancionaria qui no respecta els drets lingüístics dels seus ciutadans, s’ha de poder sancionar qui vulnera el dret de viure en català”.

Martín Blanco, del PP, va negar la major de tot el que s’havia dit fins aleshores i va assegurar que no es millorarà l’ús del català “a través de la coerció i la persecució dels comerciants que facin servir el castellà”.

Finalment, Niubó, com havia fet anteriorment Martín Blanco, va dir que no creia en “les mesures punitives i sancionadores”, sinó “en les polítiques d’acord”. Així mateix, la socialista va acabar considerant que “la normativa s’ha de complir”, però va afegir que cal potenciar “les polítiques amb els agents socials i econòmics i reservar les sancions per a les grans empreses”.

El món digital

Controlar l’ús del català a les xarxes és encara més difícil que fer-ho en el món no virtual. Així ho van constatar la majoria dels ponents. Tal com assenyalava Bárcena, en molts casos les empreses que ofereixen serveis a través d’Internet radiquen fora de les fronteres catalanes. El mateix Riera, de la CUP, reconeixia que “el món digital és un terreny crític i calen mesures potents”.

Enric Bárcena (Comuns Sumar): “La llengua ha de ser una font d’oportunitats que generi un sentit de pertinença”

Així mateix, Martín Blanco va afirmar que millorar la salut del català a l’àmbit digital és un “esforç oceànic i massa exigent”. Davant d’això, el popular aposta per la qualitat “dels productes que es generin en català”. “Hem perdut qualitat cultural per tenir una obsessió i politització excessiva de la llengua”, va asseverar.

Vila, d’ERC, va afirmar que el Govern ha fet una feina destacada per millorar la situació i va posar com a exemple la tasca que s’ha dut a terme amb el català a plataformes com Netflix o Amazon. En aquest sentit, Bárcena, dels comuns, va aplaudir la força que té actualment la Viquipèdia en català.

L’educació

En els últims anys, la situació del català a les escoles ha estat un dels temes que més debat ha generat al país. El model d’immersió lingüística s’ha posat en dubte després de les sentències que obliguen els centres a impartir el 25% de les classes en català.

Sigui com sigui, les receptes per millorar l’ús del català a les aules van ser diverses. Bárcena, dels comuns, va assegurar que cal defensar “la immersió lingüística i no tornar enrere”. “L’audiovisual infantil és clau i va ser un gran error quan es va acabar amb aquests espais”, va dir.

Carles Riera (CUP): “Si volem que el català sigui un dret, hem de tenir capacitat normativa i sancionadora”

Per la seva banda, Riera, de la CUP, va assenyalar “els atacs de la dreta i la ultradreta” com a responsables dels “passos enrere del català a l’escola”. Tanmateix, va criticar el Govern per, al seu parer, no haver fet prou per protegir l’educació en català.

Vila, d’ERC, va demanar teixir una “estratègia consensuada” per protegir la llengua a les aules. “No volem que els centres educatius siguin centres de batalla”, va afirmar. En aquest cas, el PSC va estar prou alineat amb ERC, ja que Niubó va afirmar que era important “preservar el consens amb la llei del 2022, perquè garanteix la no politització de la llengua a l’escola”.

Així mateix, Junts + Puigdemont per Catalunya va dir que calen “més diners, inspeccions i protegir els equips docents”, mentre que el PP, als antípodes de totes les propostes que s’havien fet, va defensar un model trilingüe d’escola.

L’àmbit públic

Anar al metge o als jutjats i veure com els funcionaris no parlen català és una situació freqüent. Aquest va ser un dels darrers temes que es va tractar en el debat d’aquest dijous. Així, des de la CUP, Riera va esgrimir els seus arguments legalistes. “Com a ciutadà tinc dret a ser atès en català en qualsevol àmbit de la meva vida”, va dir.

Ben diferent va ser la intervenció de Martín Blanco, que va afirmar que aquesta qüestió s’ha d’abordar des de “la persuasió i no de la imposició”, i va demanar “empatia” amb els treballadors públics que no coneixen la llengua. En una línia força similar, Niubó, del PSC, va defensar que “calen polítiques i recursos per a uns posicionaments més propositius”.

Nacho Martín Blanco (PP): “Quan es parla del català hi ha massa tremendisme i demagògia”

Per la seva banda, Vila, d’ERC, va considerar que es tracta d’un problema de voluntat política. “Si hem estat capaços d’equilibrar la presència de dones a les empreses, hem de ser capaços que a la carrera judicial hi hagi gent que sap català”, va asseverar.

Per a Junts + Puigdemont per Catalunya, la qüestió passa per ser “decisius a Madrid” i així modificar, per exemple, “la llei del poder judicial o el districte únic universitari”.

Finalment, Bárcena va assegurar que el problema rau en els professionals que es formen a Catalunya i que marxen, així com en el fet que “després s’han d’importar professionals que no coneixen el català”.