Pacients esperant a l’entrada del centre de salut mental Dalal-Xel de Thiés, amb la missió institucional al fons [Foto: Xavier Pi / ACN]

L’atenció a la salut mental continua essent una assignatura pendent al Senegal. Perquè a uns centres públics afeblits, també s’hi suma l’estigma que viuen els pacients (influenciat per creences i mites). A Thiès, però, els germans de l’Orde de Sant Joan de Déu hi gestionen un centre, el de Dalal-Xel, que malda per oferir atenció de qualitat a aquests malalts.

A principis d’any, va posar en marxa un servei itinerant que un cop o dos al mes es desplaça a ciutats i zones rurals allunyades -alguna, a 300 quilòmetres- per atendre-hi pacients in situ. Ara el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament impulsa un projecte per reforçar-lo, que agafa el testimoni de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat i vol estendre’s a més consistoris catalans.

Quan s’entra al centre de salut mental Dalal-Xel, la pols del carrer i el trànsit de Thiès donen pas a la calma. Dividit al voltant d’un pati central, on els interns hi descansen, el centre combina l’atenció primària amb l’hospitalització. Atén uns 80 pacients cada dia i compta amb 52 llits, dotze dels quals els ocupen dones.

Creat l’any 1995, el centre Dalal-Xel es gestiona des de l’ONG Juan Ciudad (que pertany a l’orde). Però al Senegal, com en d’altres països d’Àfrica, l’atenció a les malalties mentals es fa difícil. “Ens manca personal, perquè per exemple no tenim psicòleg, i sovint ens trobem amb enormes dificultats per accedir a medicaments”, explica el cap mèdic del Dalal-Xel, el doctor Abdoulaye Danfa.

La missió del Fons Català visitant la farmàcia del centre de salut mental Dalal-Xel de Thiés [Foto: Xavier Pi / ACN]

A això, lamenta el metge, també s’hi afegeix l’estigma que pateixen aquests pacients, a qui a vegades les mateixes famílies repudien. “Hem constatat que el malalt mental pateix més el comportament d’aquells qui li són propers que no pas la malaltia mateixa”, subratlla Abdoulaye Danfa.

El cap mèdic del centre, però, també posa en relleu que l’esforç de sensibilització que porta a terme el Dalal-Xel mica en mica acaba donant els seus fruits. “Abans començàvem a tractar pacients que arribaven massa tard, després de mesos o fins i tot anys de patir la malaltia; ara, però, aquest termini s’ha reduït a setmanes o un mes”, destaca.

Molts dels pacients que es tracten a Thiès pateixen esquizofrènia. Però cada cop més, el centre Dalal-Xel constata com l’increment d’addiccions -sobretot, entre els joves- es tradueix en malalties.

“Rebem molta gent que és consumidora; per això, també es fa necessari afrontar el problema seriosament”, explica el director del centre, Etienne Sene. aquest objectiu, des del Dalal-Xel han engegat un programa entre els escolars de la zona -que ja s’ha fet a cinc centres- per sensibilitzar-los sobre els riscos de les drogues.

Un o dos cops al mes

En un racó del jardí del centre, hi ha una furgoneta blanca aparcada amb la insígnia de l’orde religiós. Quan surt, s’apropa a zones allunyades de Thiès per acostar els tractaments i fer seguiment als pacients que abans han passat pel Dalal-Xel.

El servei itinerant es va posar en marxa al gener, després que com concreta Sene, el centre es trobés amb què “molts pacients que tenien cita, no es desplaçaven a Thiès per manca de mitjans”. “Per això, vam pensar que anar-los a trobar a les localitats on viuen superaria les traves econòmiques i garantiria l’atenció”, explica el director.

Actualment, aquest servei de psiquiatria -a la furgoneta, també hi ha una petita farmàcia- es porta a terme a quatre zones rurals allunyades. Són les de Louga i Bambey, on s’hi va un cop al mes; i les de Mbacké i Richard-Toll (aquesta, a tocar de la frontera amb Mauritània) on el servei s’hi desplaça cada dos mesos. En alguns casos, fent fins a gairebé deu hores d’anada i tornada.

Gabriel Malé és un dels infermers que acompanya l’equip mèdic. “És molt important poder-los oferir atenció al lloc on viuen, perquè econòmicament la gent no es pot permetre el desplaçament fins a Thiès; els anem a veure i això facilita l’atenció”, subratlla.

Visites més sovint

La delegació del Fons Català passejant pel pati del centre de salut mental acompanyats del seu director [Foto: Xavier Pi / ACN]

El servei itinerant del centre de salut mental Dalal-Xel compta amb quatre infermeres i tres metges. Etienne Sene subratlla, però, que cal reforçar-lo. “Incrementar-ne la freqüència, de retruc, permetria reduir l’afluència de malalts i millorar-los l’atenció; perquè entre visitar 30 pacients per dia o bé 10 hi ha molta diferència”, explica el director del centre.

En els darrers anys, el Dalal-Xel s’ha beneficiat de la cooperació de l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Les aportacions directes que el consistori ha fet al centre s’han destinat a personal, compra de medicaments, millora de les instal·lacions o a la campanya de conscienciació als centres educatius sobre els riscos del consum de drogues.

El Fons Català impulsa un projecte per reforçar el servei de psiquiatria itinerant del Dalal-Xel

Ara, arran de la demanda de Sant Boi, el Fons Català impulsa un projecte per reforçar el servei de psiquiatria itinerant del Dalal-Xel. Per això, buscarà altres ajuntaments catalans que se sumin a la iniciativa, perquè la cooperació municipalista es tradueixi amb més visites a pacients amb malalties mentals en zones rurals del Senegal.

Precisament, en el marc de la missió institucional al país africà, el president del fons, Jordi Cuadras, i la referent de la Comissió de Migracions i Desenvolupament, han visitat el centre. “Al Senegal, com també en altres zones d’Àfrica, la salut mental està envoltada encara de molts perjudicis, que es lliguen a la bruixeria i les creences; però al costat d’això, tenir cura d’aquests pacients es fa igual de necessari”, destaca Cuadras.

El president del Fons Català subratlla que, precisament, el nou projecte que ara s’impulsarà respon a aquest objectiu. “Potenciar l’atenció a zones rurals on hi ha més pervivència dels estigmes, desplaçant-hi equips mèdics especialitzats, permetrà millorar la cura a aquests pacients”, afirma Cuadras.

60.000 pacients

D’ençà que el Dalal-Xel va obrir, ara fa gairebé tres dècades, ha atès 60.000 pacients. A més, per afrontar l’increment d’addiccions que es tradueixen amb malalties mentals, també ha posat en servei un centre específic a Nguekokh.

El de Thiès no és l’únic centre de salut mental que l’ONG Juan Ciudad i l’Orde de Sant Joan de Déu gestionen al Senegal. El 2003, en va obrir un segon a Fatick (aquí, es compta amb 46 llits d’hospitalització).

El Fons Català viatja al Senegal per impulsar projectes i buscar socis
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram