Jordi Cuadras i Amy Sabaly, amb altres membres de la missió institucional, davant la Casa dels Esclaus de l’illa de Gorée [Foto: Xavier Pi / ACN]
El president del fons, Jordi Cuadras, afirma que la cooperació dels ajuntaments catalans “teixeix lligams” amb una comunitat -la senegalesa- que a Catalunya agrupa unes 30.000 persones. “I també és la finestra per entendre tant les migracions com l’impacte del canvi climàtic”, subratlla.
Fa més de 25 anys que el Fons Català i part dels ajuntaments que s’hi agrupen porten a terme iniciatives de cooperació al país africà (que abracen àmbits com la salut, l’educació, l’empoderament de la dona o l’agricultura). Jordi Cuadras posa en relleu que el Senegal és, de fet, un país “estratègic” amb el qual el Fons hi té “un compromís històric”.
Les iniciatives abracen l’agricultura, la lluita contra la salinització i la salut amb una mirada transversal de gènere
Segons les darreres xifres de l’Idescat, corresponents al 2023, hi ha 25.838 senegalesos que resideixen a Catalunya. Però es calcula que, en realitat, la comunitat ja supera els 30.000. “Per tant, el Senegal és un país amb el qual molts catalans i catalanes se senten lligats”, afirma Cuadras. “I el Fons Català és l’eina que tenen els ajuntaments per ajudar les entitats i associacions, fer projectes i crear dinàmiques de relació entre uns i altres”, hi afegeix.
De fet, la importància del Senegal es reflexa també amb el fet que, aquí, el Fons Català hi té una de les seves oficines pròpies (l’altra és a Costa Rica). Ara, al llarg d’aquesta setmana una delegació institucional del Fons Català viatja al país subsaharià amb un doble objectiu: impulsar-hi nous projectes solidaris i buscar socis internacionals que aportin finançament per enfortir-los.
El d’aquest maig és el primer viatge institucional al Senegal del nou mandat del fons. “Volem trepitjar terreny i parlar amb aquelles persones que es beneficien de l’esforç que fan els municipis catalans: la cooperació també és la finestra que ens permet entendre el fenomen migratori, i aquests projectes també volen empoderar les comunitats locals perquè emigrar acabi essent una elecció i no una obligació”, afirma Jordi Cuadras.
Foto: Xavier Pi / ACN
Durant el viatge, la delegació del Fons Català també copsarà de quina manera tant les autoritats locals com les entitats que cooperen sobre terreny viuen el nou capítol polític que ara enceta el Senegal. Perquè la missió hi arriba poques setmanes després que el nou president, Bassirou Diomaye Faye, hagi pres possessió del càrrec. Els comicis que li van donar la victòria van anar precedits d’una crisi institucional, amb protestes als carrers, que van posar a prova la democràcia al país africà.
Més de 310 socis
El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament és l’organització que agrupa la solidaritat del municipalisme. Compta amb més de 310 socis, que destinen part del seu pressupost a finançar projectes de cooperació als països més desafavorits. La gran majoria dels qui l’integren són ajuntaments (290) i també en formen part una quinzena de consells comarcals, les quatre diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i diverses entitats locals d’arreu del territori.
La xarxa de cooperació que ha teixit el Fons Català s’estén arreu del món. Cada any, l’organisme destina més de 3 milions d’euros (MEUR) a projectes de cooperació o campanyes d’emergència per atendre persones afectades per conflictes bèl·lics, catàstrofes naturals, persecucions, etc.
