Foto: La mexicana Andrea Nayelli Ruiz García i el català Xavier Moya, a Gualadajara [cedida]
Un dels projectes guanyadors és la ‘Mirada mexicana a través del rojo Camarasa. Aproximación a la figura de Jaume Camarasa, fundador del Centre Català de Guadalajara’, d’Andrea Nayelli Ruiz García. Aquesta jove, nascuda el 1984 a Ciutat de Mèxic, presentarà aquest dissabte 19 de setembre (12 h, hora mexicana; 19 h, hora catalana) tindrà lloc la conferència virtual ‘La Catalunya de Guadalajara’.
És la tesi de postgrau de Ruiz, que no té cap lligam familiar amb Catalunya, va començar a descobrir la seva estima pel català a través de la música. “Els meus pares escoltàven Joan Manuel Serrat i quan vaig ser més gran em va entusiasmar l’escultor Josep Llimona”, assegura a Exterior.cat.
A partir d’aquí, l’any 2006, Ruiz es va inscriure a un curs de català a la Universitat de Guadalajara. Tres anys més tard, mitjançant una beca de l’Institut Ramon Llull, va ser el punt de partida per aprendre molt millor el català i va participar, a més, de grups de conversa.
LA COMUNIÓ ENTRE DUES CULTURES
Fins que va descobrir la figura de Jaume Camarasa -conegut com el ‘Rojo Camarasa’-, un dels catalans il·lustres de Guadalajara va impulsar el Casal Català en aquesta ciutat mexicana juntament amb altres catalans residents a la ciutat. Fill de Vallirana, Camarasa va ser pilot d’avió a Barcelona fins que va decidir exil·liar-se amb motiu de la Guerra Civil espanyola.
Ruiz diu que “Camarasa és un exemple de l’estima mútua entre les dues poblacions. Ell mai va deixar de sentir-se català però va ser molt agraït amb l’oportunitat vital que li va oferir Mèxic, la terra que el va acollir”. Així, la jove subratlla que “Camarasa va entendre la mirada mexicana des del primer dia i va fer possible que els mexicans entenguéssim des de la seva mirada com a català”.
Amb Camarasa com a president del Casal Català de Guadalajara va promoure la cultura popular -les sardanes o l’esbart- “en un temps que estava perseguit aleshores”, admet. Més endavant, els qui van seguir el llegat de Camarasa van impulsar els Jocs Florals. “He escrit la meva tesi de postgrau des de l’estima més profunda cap a una llengua minoritària que demana respecte”.
Durant tots aquests anys, la descoberta de Catalunya a través de Xavier Moya (en la fotografia), qui va morir el març passat. “Va ser un amic i el responsable perquè jo arribés a la figura de Camarasa”, recorda. “Com en altres ciutats del món, Guadalajara manté el seu distintiu de catalanitat”, rebla.
LA RESTA DE GUANYADORS
La resta de projectes guanyadors de la primera edició del Fons Cultural són ‘‘Cartografías surrealistas 220/0. Mapeo de mujeres surrealistas entre Catalunya y México 1920-2020’, d’Adela Vázquez Veiga (categoria B) i ‘Llengües de casa, llengües d’escola. Promoción del uso de las lenguas familiares (maya) en las aulas de la Península de Yucatán’, d’Itzel Rojas García i Elí Casanova Morales.
El president del Casal Català de Yucatán, Joan Serra Montagut, explica que “aquest fons té diversos objectius: fomentar la participació de la comunitat física i virtual del Casal i que altres persones externes aportin idees, coneixement i activitats a l’entitat”.
En el projecte s’hi van presentar una vintena de propostes. Els guanyadors van rebre uma recompensa de 5.000 pesos (uns 200 euros aproximadament).
