Els drets de la ciutadania a l’exterior amb diferència han estat els més oblidats dels debats ja sigui en els parlaments, en els programes electorals o bé en les accions dels diferents governs tant de la Generalitat com de l’Estat. És hora de canviar aquesta situació i que les catalanes i catalans que vau haver d’emigrar per diferents motius, voluntaris o forçats per la crisi econòmica de 2008, trobeu un govern, també a Catalunya, que us escolti, us acompanyi i faci realitat les vostres demandes.
Sabeu que des del Parlament vam plantar batalla des del primer minut per aconseguir revertir les retallades del Govern d’Artur Mas a les comunitats catalanes. Recordo com ens les teníem amb el conseller Homs pel canvi d’objectius de govern pel que fa a la externalització del dret a decidir (legítim) però en detriment dels recursos destinats a les comunitats. No s’havia de substituir un objectiu per un altre, mantinc que va ser un greu error. I és que seguim convençudes que no hi ha millor política d’externalització del que som i de les nostres reivindicacions nacionals per a autodeterminar-nos que continuar apostant per la nostra cultura i la nostra llengua allà on anem.
És hora de canviar aquesta situació i que les catalanes i catalans que vau haver d’emigrar per diferents motius trobeu un govern, també a Catalunya, que us escolti, us acompanyi i faci realitat les vostres demandes
Per altra banda, han estat múltiples les iniciatives que hem dut a les Corts Generals, especialment al Senat. Començant per capgirar al Partit Popular com un mitjó i fer-los reconèixer que el Vot Pregat havia estat un greu desperfecte de la participació política, fins a enregistrar tres cops consecutius la Llei de Nacionalitat per a Descendents. Una llei de la qual en vam veure aprovada la seva presa en consideració per unanimitat al Senat però que malauradament en va morir la seva tramitació al Congrés per finalització de la legislatura.
Creiem fermament que la política ens ha de servir per a ser útils a la ciutadania en tot moment. Per aquest motiu, vam veure en la nova Llei de Memòria Democràtica en la que estava treballant el govern una enorme oportunitat per fer justícia amb els descendents d’exiliats, i sobretot d’exiliades, per la guerra civil i la dictadura pel que fa a la seva nacionalitat. Temíem que els tràmits de la llei de nacionalitat es veiessin de nou impossibles per la gran quantitat de lleis que hi ha en cua al Congrés, pel que vam decidir apostar per la llei de Memòria Democràtica, la qual serà imminent i molt possiblement es veurà aprovada en aquest primer semestre de l’any.
Ha estat molta la quantitat de pedra que hem picat per aconseguir que el Govern de l’Estat, i en un tema que és competència del PSOE, finalment accedís a reconèixer almenys dos dels supòsits que contemplava la llei de nacionalitat. Aquests dos supòsits però són els més importants i els que afecten la major part de descendents: fills i filles, nets i netes de dones que van perdre la seva nacionalitat pel fet de casar-se amb estrangers abans de la Constitució de 1978 (una desigualtat de gènere flagrant) i descendents majors de 18 anys que van quedar exclosos amb la Llei de Memòria Històrica de 2007. Sens dubte dues injustícies que calia reparar.
En breu el Govern publicarà l’avantprojecte de Llei que farà cap a les Corts Generals i en aquell moment podrem seguir lluitant pels dos supòsits que manquen a través d’esmenes: els que van haver de renunciar a la nacionalitat per adquirir la de destí i els que no la van poder ratificar arribada la majoria d’edat per manca d’informació.
La derogació del vot pregat i el dret a un retorn digne encara no són una realitat però tampoc ho és allò que depèn del Govern de la Generalitat com una nova llei de retorn, fer realitat una llei electoral pròpia i catalana amb una circumscripció exterior o el desenvolupament de la llei catalana de la comunitat a l’exterior de 2017
Encara ens queda molta feina per fer. La derogació del vot pregat i el dret a un retorn digne encara no són una realitat però tampoc ho és allò que depèn del Govern de la Generalitat com una nova llei de retorn, fer realitat una llei electoral pròpia i catalana amb una circumscripció exterior o el desenvolupament de la llei catalana de la comunitat a l’exterior de 2017.
Nosaltres presentem fets, conquistem drets, no fem falses promeses per regalar oïdes. Lluitem per tot allò que portem al programa i que hem acordat per poder formar Govern. Així ho demostren els drets que hem aconseguit fer realitat fins ara que van des de la pujada del SMI, la protecció dels treballadors i treballadores durant la pandèmia, la prohibició dels desnonaments, la reducció de les taxes universitàries, la prohibició del tall de subministres bàsics protegint a les persones més vulnerables, les millores i subvencions per al sistema d’acolliment de la població migrada, la llei de garantia integral de la llibertat sexual i l’ampliació de la llei de violències masclistes a Catalunya… són tants els drets que hem aconseguit des que som a Govern de Barcelona però també en altres municipis i sobretot des que som al Govern de l’Estat, que ens és molt difícil poder anomenar-los tots en un article. I si amb 35 diputats al Congrés, 8 diputats al Parlament i 1 senadora hem pogut aconseguir tot això, imagineu-vos què no podríem aconseguir per a la ciutadania exterior i per a les vostres famílies d’origen si tinguéssim una àmplia majoria.
És per aquest motiu, i per tota la trajectòria que ens avala, que et demano que el 14 de febrer facis confiança a la Jessica Albiach a Barcelona, a la Rosa Lluch a Girona, el Jordi Jordan a Tarragona i al Jaume Moya a Lleida. Sens dubte elles i ells són els únics que vetllaran pel teu territori d’origen i per la teva situació a l’exterior.
Sara Vilà Galán és senadora d’En Comú Podem
