La seva història comença el 2012, quan el Javi confessa el seu somni a la Míriam: marxar a l’estranger. “Per motius familiars no ho havia fet mai i un dia m’ho va comentar, però també em va deixar clar que no ho faria realitat sense mi i que estava disposat a quedar-se a Barcelona i sacrificar el seu somni per tirar endavant la relació”, explica la Miriam.
Tot just feia uns mesos que havien començat la relació, però ella ho va tenir clar: “Jo havia viatjat i donat voltes pel món i no em va semblar una idea esbojarrada, tot i portar poc temps junts. Així que li vaig dir que sí i vam començar a mirar destinacions”, diu.
“Volíem viure en una país de parla anglesa i Austràlia va prendre força gràcies al seu clima, el seu nivell de vida i les oportunitats laborals que oferia”, assegura. I, d’entre tot el país, el Javi i la Miriam van anar a parar a Perth, la ciutat més nova i, a priori, amb més possibilitats.
The Croquetas Bar
A Perth van començar a freqüentar les fires i mercats de la ciutat, amb parades de menjar molt divers, i va ser en aquests ambients on es van adonar que no hi trobaven cap producte semblant a la croqueta. “A més, vam pensar que en ser un negoci que només funciona durant la temporada d’estiu, ens permetria poder viatjar i visitar la família a l’hivern”, apunta el Javi.
Dit i fet: van agafar paper i llapis i, des del menjador de casa, van començar a apuntar idees sobre màrqueting i branding per tirar endavant el projecte. Al cap de poc temps, ja eren als carrers australians posant en marxa The Croquetas Bar.
“Els australians no coneixien la croqueta espanyola i el més semblant que havien vist era la croqueta a l’estil holandès, que es fa amb patata i vedella jove estofada. Al principi els cridava molt l’atenció i ens feien moltes preguntes”, apunta el Javi, qui asssegura que, malgrat fer algunes croquetes delicatessen, als australians en preferien altres més de batalla: “Fèiem croquetes d’espatlla de porc cuinada a baixa temperatura amb salsa barbacoa fumada i de carabassa rostida amb formatge blau, però les que més triomfaven eren les de bacon amb formatge parmesà”, afirma.
I afegeix: “El més graciós és que al cap de poc temps d’impulsar el negoci, vam veure que alguns restaurants començaven a tenir almenys un tipus de croqueta als seus menús. Mai sabrem si vam ser nosaltres que vam crear el hype!”.
2.500 croquetes a la setmana
A mida que avancen els mesos, el projecte va prendre cada cop més forma: es millora el producte, s’afegeixen sabors, neix The Croquetas Bar a les xarxes socials, proven maneres més ràpides i efectives de produir, comencen a fer venda en botiga, les croquetes es complementen amb patates xips…”De mica en mica ens vam anar donant a conèixer i vam començar a entrar en festivals i mercats més grans i coneguts a la ciutat. Les vendes van incrementar-se moltíssim i vam arribar a fer 2.500 croquetes a la setmana!”, recorda la Miriam.
Ella compaginava els torns a l’hospital amb les vendes als mercats, les finances, l’agenda de l’empresa i la difusió a les xarxes socials. Mentrestant, el Javi es dedicava per complet a la preparació de les croquetes. Cada setmana tenien una agenda de mercats regulars en diferents punts de la ciutat: el Scarborough Sunset Markets els dijous a la nit, el Hawkers Markets els divendres i el South Beach Sunset Markets els dissabtes.
I a mida que n’apareixien d’altres o els hi convidaven, els anaven afegint a la llista, com va ser el cas del Spanish Film Festival. “Eren 6 mesos en què treballàvem moltíssim, però després teníem un descans ben merescut en què aprofitàvem per viatjar i tornar a Barcelona a veure la família i els amics”, explica.
Precisament, la facilitat de viatjar durant tant de temps i poder tornar a Barcelona un cop l’any per fer-hi estades de diverses setmanes és un dels aspectes que més van agrair d’aquest tipus de feina. “Amb una feina convencional no hagués estat possible”, conclou el Javi.
Després d’anys de feina intensa, fa tot just uns mesos que la parella va decidir penjar el davantal. Tot i això, quan fa gairebé 8 anys des que van abandonar Catalunya per fer l’aventura australiana, la Miriam i el Javi asseguren que no tenen plans de tornar a curt termini: “Tot i haver tancat paradeta, Austràlia ens ha donat i ens dona una qualitat de vida que no tindríem a Barcelona. Sabem que som lluny dels nostres i no és quelcom que ens sigui fàcil, però totes les coses positives que vivim aquí ens compensen les negatives”, explica la Miriam.
“Només cal anar a la platja un matí, passejar pel mar, perdre’s per un dels infinits parcs que tenim, respirar l’aire pur d’Austràlia, veure la felicitat de la gent, el poc estrès que hi ha i el no worries mood que ens adonem que hem fet bé d’instal·lar-nos aquí”. La parella tot just acaba de comprar-se una casa i està esperant una tercera incorporació a la família. Sembla que l’aventura australiana va per llarg.