Lluís Cortés: “Hi ha la voluntat de jugar un Catalunya-Ucraïna de futbol femení”

A Lluís Cortés (Balaguer, 1986) se’l veu somrient darrere la pantalla des de casa seva, a Balaguer. Ha passat més de mig any d’una de les decisions més difícils de la seva vida: deixar la banqueta del FC Barcelona la temporada del triplet -Lliga, Copa i Champions League-. Ara és l’actual seleccionador d’Ucraïna de futbol femení -rellevant Natalia Zinchenko-, amb qui vol impregnar el seu segell en un país on l’aposta pel tècnic català és tota una declaració d’intencions. Tot i que no viu físicament a Ucraïna, va i torna i prepara l’assalt d’aquest país per organitzar el Mundial de futbol femení el 2025. A Exterior.cat, Cortés explica com està vivint la seva nova etapa, lluny de l’òrbita blaugrana.

Ucraïna és avui en boca de tots, però no té res a veure amb el futbol.
Sí, malauradament són temps d’incertesa que no agraden a ningú. Aquest conflicte no ens ajuda gens amb les intencions que té la Federació d’Ucraïna d’acollir l’Eurocopa de futbol femení el 2025.

Què coneixies d’Ucraïna abans de ser-ne el seleccionador?
Molt poc, la veritat, més enllà de Kiev, la capital. En el primer viatge que vaig fer em van regalar dos llibres per conèixer els detalls del país, tot i que ja havia fet alguna recerca a Google.

Vas tenir altres propostes abans d’acceptar la d’Ucraïna.
Les ofertes que em van arribar em portaven a l’estrès de cada dia, cosa que vaig renunciar. Ara bé, la meva primera resposta a Ucraïna va ser que no, pel nivell futbolístic.

I què et va convèncer?
L’encàrrec del president de la federació ucraïnesa de liderar el programa de desenvolupament del futbol femení a tot el país, és el que m’acaba d’atraure del tot. Ser l’entrenador de la selecció absoluta és més secundari. És una proposta que em permet compaginar dues prioritats: allunyar-me de la primera línia i fer-ho des de casa, a Balaguer. I amb una condició indispensable: poder renunciar al càrrec de seleccionador d’Ucraïna si m’atrau una altra proposta.

Quina proposta amb cara i ulls et faria renunciar a Ucraïna?
No ho sé, he renunciat a ofertes de molts clubs, perquè ara no ho necessito. En uns anys no sé on em veig, perquè també he tingut ofertes de futbol masculí. Depèn de l’oferta que m’arribi i en el moment en què arribi, decidirem una cosa o una altra.

“Dirigir homes o dones? L’exigència és la mateixa, però amb les dones és més complex”

Quins objectius us heu fixat la federació i tu?
L’objectiu real és millorar i fer créixer el nivell esportiu de la selecció absoluta i la resta de les categories, així com donar visibilitat del futbol femení d’Ucraïna. Aquesta és la finalitat: impulsar un projecte de país pel futbol femení. Més enllà d’això no hi ha cap exigència esportiva per a la selecció absoluta, però ens faria molta il·lusió classificar-nos per a la propera Eurocopa.

Quina rebuda has tingut al vestidor?
Ha estat increïble, les jugadores estan molt receptives. La gran majoria juguen a Ucraïna, tot i que n’hi ha algunes que ho fan a Itàlia, Croàcia, França, Dinamarca i els Estats Units. Esportivament ja vam detectar algunes carències, el futbol femení allà està a un altre nivell, però la part positiva és que podem millorar-ho i elles volen millorar-lo. Estic gaudint moltíssim, ens sentim molt útils, i allà, a més, ens valoren molt.

Vas estrenar-te a la banqueta gairebé sense poder posar-hi el teu segell amb un empat i una derrota davant Escòcia i Hongria, respectivament. Aquest mes de febrer, hi tornes.
Del 14 al 23 de febrer disputarem un torneig de preparació a Turquia amb la participació de 6 seleccions. En un grup, a més d’Ucraïna, hi ha Veneçuela, Uzbekistan, i en l’altre grup, Lituània, Letònia i Bulgària. I a l’abril, rebem Escòcia i Hongria a casa, si el conflicte bèl·lic no ho impedeix. Espero que en els propers partits comencem a veure sobre el terreny de joc allò que hem anat aprenent.

Seria molt atractiu un partit de preparació entre Catalunya i Ucraïna.
[Riu] Sí, ja hi ha la voluntat de jugar-lo. Per a mi seria molt bonic, jugaria contra moltes amigues, però no depèn de mi.

Portar la marca Barça en l’ADN és un valor afegit, també a Ucraïna?
Sí, i molt més ara venint de la temporada del triplet. Però no només pel futbol. La majoria de jugadores de l’equip em pregunten per Barcelona, moltes d’elles l’han visitada. La marca Barça ens ajuda molt a vendre Barcelona al món. Des d’aquí hem de ser conscients que amb aquesta marca podem ajudar molt a conèixer el nostre país arreu del món.

“Ser lluny de primera línia? Em fa sentir estrany, però és una sensació buscada”

Fa dues setmanes es van desvetllar els premis The Best. Amb quin regust et vas quedar després que el premi a millor entrenador de futbol femení no fos per a tu, que és qui t’avalaven els títols assolits amb el Barça la temporada passada?
Va ser una gala amb sorpreses, i més enllà de la distinció a millor entrenador de futbol femení, el més surrealista de tot és que no hi hagi cap jugadora del Barça a l’equip ideal de la FIFA. Un equip que ha guanyat tot, i com ho ha guanyat, i que no hi tingui cap jugadora em sembla injust. Ni tan sols apareixien a l’equip ideal les tres jugadores nominades, és tota una incongruència. Això només li resta credibilitat a aquests premis.

Hi ha alguna altra raó de pes per entendre-ho tot plegat?
Potser ens hem de preguntar si aquells que voten l’onze ideal de la FIFA consumeixen la lliga espanyola. I si no és així, entre tots, hem de fer un esforç perquè coneguin i de quina manera ho ha guanyat tot, aquest equip.

Com s’hauria de fer, per arribar-hi?
Primer resoldre el conflicte obert amb els partits televisats a la Primera Divisió femenina, perquè fins i tot aquells que hi vivim ens costa consumir futbol de la Primera Iberdrola. No s’estan televisant la majoria de partits i s’ha de començar donant visibilitat als aficionats d’aquí i després expandir-ho a tot el món. La Champions es pot seguir per DAZN i YouTube, aquest és un primer pas, però en l’àmbit internacional, cal fer un pas endavant perquè tot el món pugui veure la Lliga Iberdrola.

Tens la sensació que el Barça ha crescut molt més que la resta d’equips de la Lliga Iberdrola?
Sí, el Barça ha fet un viscut un creixement de cop en poc temps. Té moltes coses bones, perquè beneficia en positiu l’equip en tots els àmbits, però hi ha dues coses més negatives. Una, és la mentalitat de les jugadores: les hem d’ensenyar a ser professionals, a adaptar-se al nou ecosistema; i l’altra, és que no tots els altres equips ha crescut al mateix ritme. El Barça està cada cop més lluny d’aquests equips. Que el Barça no competeixi pràcticament mai a la Lliga no és bo, i caldria fer un projecte de creixement global.

El Barça sempre ha defensat el model de La Masia. Més enllà d’Alexia i Aitana Bonmatí, hi ha tres jugadores del primer equip que simbolitzen avui l’ADN blaugrana: Jana Fernández, Claudia Pina i Bruna Vilamala. Seran el pal de paller del Barça en els propers anys?
A Jana, Claudia i Bruna vaig entrenar-les quan eren molt petites en un campus d’estiu, i aleshores ja veies que tenien unes condicions i un talent diferents de la resta. Retrobar-me amb elles al Barça va ser molt bonic. Futbolísticament, han crescut moltíssim i estan preparades per competir amb el Barça a Primera Divisió. Però tenen un problema.

Quin?
Que juguen al Barça. I que les seves companyes són les millors del món en cada posició. És complicat fer-se un lloc i ser titular en aquest Barça. Els minuts i entrenaments que fan són un màster, és un gran aprenentatge. El que estan creixent dins l’equip és molt interessant i en un futur, si el Barça és conseqüent amb la filosofia de La Masia seran jugadores molt importants en el futur. No descarto que hagin de marxar cedides, però estic convençut que seran importants al Barça.

“El conflicte a Ucraïna no ens ajuda gens amb les intencions que té la federació d’acollir l’Eurocopa de futbol femení el 2025”

Qui està acaparant millor que ningú l’efervescència que viu actualment el Barça és Alexia Putellas. Què escenifica?
La figura d’Alexia és molt interessant. Recordo quan era a la Federació Catalana de Futbol vam impulsar la campanya ‘Orgullosa’, que perseguíem que les nenes tinguessin un referent femení en el futbol, i crec que l’hem clavat amb Alexia, per tot el que aporta en la promoció del futbol femení, tant dins com fora del terreny de joc.

Mentre Alexia és la cara visible, Lluís Cortés n’ha quedat al marge. No et fa sentir una mica estrany no ser a primera línia i viure-ho tot des de la distància?
Em fa sentir estrany, però és una sensació buscada. Quan decideixo deixar el Barça és, entre altres coses, també per això. Desaparec de la primera línia, de la repercussió mediàtica, d’estar al focus de tot i que se’t jutgi sense conèixer la teva feina. Quan ets entrenador de futbol estàs molt exposat, i més en un club com el Barça. La majoria de gent parla bé de tu, però quan decideixo deixar el Barça és per fugir de tot això.

Salvant les distàncies, vas viure una situació semblant a la de Pep Guardiola, que es va buidar per dins?
Sí. Quan vaig prendre la decisió, la gent em deia que em passava el mateix que a ell. Vaig mirar què li havia passat i m’hi sentia molt identificat. Durant molts mesos vaig desconnectar de les xarxes socials i de tot el que havíem viscut, que va ser molt bonic però també molt intens. Ara visc a Balaguer, prop dels meus amics, i és allò que volia. Necessitava desaparèixer un temps i tornar a agafar energia i implicar-me en un altre projecte. A Ucraïna estic molt content i faig el que m’agrada, però d’una altra manera.

En el futbol actual s’incideix molt en la gestió del vestidor. El nivell d’exigència en un vestidor format per dones és molt més gran?
Més enllà dels coneixements tècnics o tàctics, la direcció de grup és imprescindible i determinant. A la plantilla de 24 jugadores has d’afegir-ne 18 més de l’staff, és molta gent. Per això és bàsic gestionar-ho bé. Els homes i les dones som diferents, en els àmbits fisiològic i psicològic, especialment en la gestió emocional. L’exigència és la mateixa, però amb les dones és més complexa, perquè a diferència d’un home, la dona es fa moltes més preguntes, qüestiona molt més les coses.

Posa un exemple.
A l’hora de donar indicacions en un partit, el jugador ho farà tal com se li ha dit, i si no fa bé responsabilitzarà l’entrenador. Però la jugadora et preguntarà el perquè i et donarà altres opcions. Per a dirigir un equip femení has d’estar més preparat, sobretot, per gestionar la ment de la dona.

Què t’ha canviat en l’àmbit més personal des que vas guanyar el triplet amb el Barça?
Sobretot de portes enfora, i quan soc a Barcelona. Ja no soc tan invisible pels ulls d’una part de la gent. Recordo quan hi vivia que sortia a caminar per la Diagonal i em paraven molts cops per a donar-me ànims o per fer-se una fotografia. Està molt bé rebre aquests missatges, t’alimenta l’ego, però, de vegades, prefereixo caminar tranquil. I això és el que puc fer a Balaguer. Aquí ja no soc tant l’entrenador del Barça, soc el Lluís, el fill del metge.