París, ciutat d’acollida de catalans des de fa gairebé un segle

El Casal de Catalunya de París fou un dels primers casals catalans, de llarga trajectòria i amb una voluntat de ser centre de trobada de tots aquells catalans exiliats a la capital francesa. La presidenta del centre, Montse Pacheco, explica a Exterior.cat que no sap si és el més antic, però en qualsevol cas està convençuda que és dels més antics: “Va haver-hi un primer casal cap als anys 30, però l’actual es va crear oficialment a mitjans dels anys 40”. Entre els fundadors de l’entitat hi havia personalitats com Lluís Nicolau d’Olwer -conseller de la Generalitat de Catalunya, ministre del Govern republicà i ambaixador a Mèxic-, l’escultor Joan Rebull o el pintor Antoni Clavé.

L’emblema del Casal de París representa un vaixell i la divisa “Fluctuat Nec Mergitur” de la capital francesa, les quatre barres són les de la senyera i l’oreneta és l’ocell dels emigrants. L’associació va arribar a tenir 1360 socis el 1964, amb més de 500 socis actius com entitat, tot i que actualment no tenen arxius, explica Pacheco. “Narcís Bonet i Ricard Bofill van ser presidents, cap als anys 80. En Narcís va defensar sempre la llengua i la cultura catalanes i no només a través del casal sinó amb la seva feina dia a dia”, assenyala.

“Va haver-hi un primer casal cap als anys 30, però l’actual es va crear oficialment a mitjans dels anys 40”, explica la presidenta Montse Pacheco

La presidenta explica que a hores d’ara el Casal de Catalunya de París continua essent un lloc de trobada de catalans i de no catalans que són entusiastes de la llengua i de la cultura catalana. “Per exemple: el noi que ensenya a ballar sardanes és francès de l’est de França i sense cap arrel catalana”, diu. “Vàrem tenir un soci alemany que va aprendre a parlar català escoltant els partits del Barça. Va arribar al casal cap al 2005 i ja el parlava molt bé. Era a París pels seus estudis i es va fer soci del casal i va ajudar a fundar la Penya Blaugrana de París i, si no recordo malament, va ser president de l’entitat i tot”, recorda Pacheco.

Les relacions del Casal amb la Delegació de la Generalitat a París són fluides i se celebren regularment actes com per exemple remesa dels premis del concurs de literatura i dibuix de Sant Jordi, la celebració del 70è aniversari del casal, “i fins a la pandèmia, cada any co-organitzavem una celebració típica francesa ‘Les Vœux: Els desitjos pel nou any’ amb la Delegació, i les 3 entitats catalanes de París: Casal (catalans del sud), L’Amicale (catalans del nord) i els “Cadres” Associació de Mànagers i Executius de la Catalunya del Nord que treballen per la promoció i desenvolupament de la seva regió”, recorda la presidenta, que a més puntualitza que també organitzen actes amb l’Institut Ramon Llull.

Una associació oberta a la ciutat

La pandèmia, però, ha trasbalsat també les activitats del Casal del París, però Pacheco proposa una divisa: Imaginació al poder! “Hem fet moltes activitats per visió conferència (el casal de xics, panellets, “banda a banda”: dos convidats, un a Catalunya l’altre a França, Jocs de pistes, conferències sobre la Covid-19, la recerca i les conseqüències morals…”, recorda Pacheco. Quan ja ha estat possible, de seguida han tornat a fer actes presencials: “De moment hem fet una tarda de jocs de taula per la mainada “petita i gran” i tenim un taller de sardanistes irreductibles que es reuneixen un cop al mes”, explica.

Malgrat aquesta activitat interna entre catalans, el casal també té una voluntat ferma de tenir un protagonisme constructiu en la societat parisenca, formant part de les associacions de la ciutat, participant en fòrums i organitzant conferències conjuntes amb institucions i entitats locals.

“Aprofitant l’avinentesa de la visita a París d’un especialista de l’autisme català vam organitzar una conferència amb una associació de pares de nens autistes… I des de fa un temps l’ajuntament de París comença a organitzar esdeveniments perquè les associacions es moguin conèixer i treballar juntes”, relata la presidenta.

A més, com associació de París, Pacheco assegura que el Casal està en contacte amb el departament de la vida associativa i convidats a les activitats, seminaris i actes que organitza. Aquest 2022, el Casal Català de París vol recuperar les activitats presencials, tot i les dificultats que encara hi ha per les conseqüències de la pandèmia. En els propers mesos és prevista la tradicional calçotada, a l’espera de poder aplegar la comunitat catalana resident a la ciutat de la llum. Mentrestant, el Casal Català seguirà fent camí cap al centenari.