Els metges més joves són els qui marxen a l’estranger amb més facilitat [Foto: Freepik]
El 2021 la CGCOM va expedir a tot l’Estat espanyol, 4.130 certificats d’idoneïtat a 2.504 facultatius (2.423 dels quals col·legiats). Hi ha una dada més rellevant: la majoria dels certificats (43,5%) són per a menors de 36 anys i només un 18% per a majors de 51.
Catalunya lidera el major nombre de sol·licituds: un 28% dels expedient. De les sol·licituds, un 56% pertanyen a l’àmbit hospitalari, i un 12%, a l’atenció primària, segons dades de la CGCOM. França, el Regne Unit i Irlanda, són les principals destinacions, a Europa, mentre que Argentina i els Emirats Àrabs, les destinacions més sol·licitades lluny de la UE.
El 2021, el Col·legi de Metges de Barcelona va registrar la marxa a l’estranger de 171 facultatius.
La retribució econòmica, com a principal reclam
Els principals arguments perquè els facultatius acabin sol·licitant els tràmits per exercir la seva professió a l’exterior són la diferència en les condicions laborals i retributives que hi ha a Catalunya respecte a la majoria de països europeus.
La xifra de metges que decideixen marxar a l’estranger no ha deixat d’augmentar en la darrera dècada. A excepció del 2020, per la sacsejada que va tenir la Covid, hi ha una tendència a l’alça. Les organitzacions del sector asseguren que retributivament és impossible competir la resta de països.
Un 57% dels metges residents, generalistes o futurs metges es plantegen marxar del país quan acabin la residència
La tendència no indica que tingui aturador. Una enquesta entre 760 professionals a càrrec del sindicat Metges de Catalunya assegura que un 57% dels metges residents, generalistes o futurs metges es plantegen marxar del país quan acabin la residència.
Es calcula que un 20% de la plantilla de metges de Catalunya (uns 8.000) es jubilarà els pròxims cinc anys, i no s’entreveu un relleu. Davant d’aquest escenari, els sindicats temen que es produeixi un despoblament de professionals sanitaris.
