La novel·la ‘Pa negre’, d’Emili Teixidor’, exposat a la London Book Fair traduït a l’anglès [Foto: Violeta Gumà / ACN]
La xifra es vol incrementar substancialment els propers cinc anys, especialment després de la presència catalana a la London Book Fair, porta d’entrada al mercat anglosaxó. L’alemany i el portuguès completen la resta de llocs del rànquing, al qual s’hi ha sumat, els darrers anys, el xinès. Els autors més traduïts a l’anglès són Mercè Rodoreda, Salvador Espriu i Ramon Llull.
Pel gèneres, la narrativa de ficció en català –tant clàssica com contemporània- segueix al capdavant, tot i que es consolida una tendència a l’alça de la literatura infantil i juvenil i la no-ficció. Quant al cas concret de l’anglès, el 2011 es van traduir 17 llibres escrits originalment en català, 11 el 2012, 16 el 2013, 28 el 2014, 12 el 2015, 18 el 2016, 13 el 2017, 20 el 2018, 23 el 2019, 11 el 2020, 21 l’any passat, xifra que representa una mitjana de gairebé el 8% (7,82%) del total de subvencions per a la traducció de l’IRL.
L’Institut Ramon Llull va atorgar el 2021 més de 150 subvencions per traduir obres de literatura catalana a 25 llengües diferents
Entre els títols de ficció escrits en llengua catalana que es traduiran properament a l’anglès hi ha ‘Boulder’ (And Other Stories), d’Eva Baltasar, a l’agost; ‘Wild horses’ (Fum d’Estampa Press), de Jordi Cussà, al juliol; ‘Napalm to the heart (Faber), de Pol Guasch, el 2024; ‘The garden of the seven twilights’ (Deep Vellum), de Miquel de Palol, aquest any; o ‘Wenling’s Place’ (Héloïse Press), de Gemma Ruiz, el 2023, entre una desena més.
En no-ficció hi ha els títols de Marina Garcés (‘New Radical Enlightenment, Verso Books), l’any que ve; ‘Final judgement (Fum d’Estampa Press), de Joan Fuster, aquest mateix any; i encara sense data, ‘El futbol al país dels soviets’, l’obra de Carles Vinyes que publicarà Pluto Press.
Traduccions d’autors clàssics i contemporanis
Els clàssics moderns tenen força tirada a l’hora de traduir-se. És el cas, per exemple, de Mercè Rodoreda, Víctor Català, Josep Pla, Prudenci Bertrana, Montserrat Roig, i Joan Sales, recents redescobriment de la literatura catalana.
També tenen sortida al mercat internacional autors d’èxit comercial ja entre els lectors catalans, com són Jaume Cabré, Albert Sànchez Piñol, Quim Monzó, Toni Sala, Carme Riera, Raül Garrigasait, Sergi Pàmies, Blanca Busquets, Francesc Serés, Rafel Nadal, Francesc Miralles, Jordi Puntí o Najat El Hachmi.
També hi ha una tendència creixent per a la nova ficció literària d’escriptors emergents, sobretot dones i que s’ha traduït a moltes llengües. Són els casos, per exemple, d’Eva Baltasar, Marta Orriols, Irene Solà, Alicia Kopf, Llucia Ramis, Teresa Colom i Max Besora, entre d’altres.
