Pere Almeda és el director de l’Institut Ramon Llull [Foto: Institut Ramon Llull]

Pere Almeda i Samaranch (Barcelona, 1976) és el director de l’Institut Ramon Llull. És llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, és jurista i politòleg de professió. Abans de dirigir el Llull va fer-ho al Centre d’Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat i de la revista Idees. És professor associat de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, i ha treballat i col·laborat en diverses institucions, com ara el Parlament de Catalunya, amb diversos departaments del Govern de la Generalitat, el Parlament Europeu o el Departament d’Afers Polítics de la Secretaria General de Nacions Unides. A més va coordinar el projecte internacional del recinte Històric de Sant Pau i també de la Fundació Catalunya Europa. També ha estat vinculat a diversos projectes culturals i va ser director de la Fundació Palau i Fabre, on va impulsar diverses iniciatives, com ara el Festival Poesia i +. A Exterior.cat, Almeda traça l’estratègia del Llull coincidint amb el vintè aniversari de l’institut.

Des del novembre passat lidera l’Institut Ramon Llull. Com es va gestar el repte de dirigir la institució?
La conselleria de Cultura considerava que el Llull necessitava un nou impuls i un nou lideratge que me’l van encarregar a mi, ja que amb el temps l’Institut funcionava per inèrcia. El vintè aniversari que compleix enguany l’Institut va ser un motiu afegit per donar-hi un nou impuls al Llull i com a pretext per repensar quin és el context i el marc actual en el qual es mou la cultura i la llengua catalana. En aquell moment jo tenia un peu i mig en un altre projecte professional que havia de començar, però vaig decidir-me fins a darrera hora. I vaig acceptar la proposta de dirigir l’IRL perquè és molt difícil renunciar-hi.

Per què?
Dedicar-te professionalment a la cultura és apassionant, tot un privilegi, en un món tan complex. La cultura és com un petit bàlsam que tenim tots plegats per treballar en qüestions d’interès general i compartit per tothom. Si, a més, li sumes el component internacional representa un binomi molt llaminer.

Vostè venia de dirigir el Centre d’Estudis de Temes Contemporanis del departament d’Acció Exterior.
Així és. Aquest centre, impulsat per l’aleshores president Pujol, és un espai de reflexió estratègica en el qual s’analitzen les grans temàtiques i reptes globals a través de la revista Idees. En els darrers anys havia estat molt apagat i vaig encarregar-me de donar-li una embranzida. I és el que vaig fer fins a fer el pas al Llull.

Què coneixia del Llull abans de dirigir-lo?
Tots els referents que tenia de l’Institut eren molt positius. El Llull és un espai institucional que al llarg d’aquests 20 anys ha sabut projectar una activitat positiva, té una bona reputació i cau simpàtic. I és així perquè malgrat el descrèdit que viuen les institucions en el sector de la cultura, el Llull ajuda i contribueix a projectar la cultura i la llengua catalana al món i és un espai amb molt marge de millora. I a més, compta amb un equip de professionals molt compromesos, una estructura molt definida i potent, amb el qual m’han facilitat molt la feina en aquests vuit mesos com a director.

“La cultura catalana fa un gran esforç per ser reconeguda i estimada”

El 2022 és especial perquè es compleixen 20 anys de la posada en marxa de l’Institut. És el moment de reinventar-lo?
En aquests vint anys, el context global ha canviat moltíssim, el nostre país també ha viscut un procés intens, i, per tant, convé ressituar-se per actualitzar la nostra missió i els nostres objectius. Jo entro amb aquesta voluntat. Així que cal definir el context i dissenyar una estratègia en la qual trobi la fórmula perquè la cultura catalana pugui contribuir en aquesta conversa global i tingui un perfil propi.

Aquesta estratègia ja està traçada?
Hem iniciat un procés d’elaboració de l’estratègia amb els diferents equips del Llull recollint l’experiència acumulada. A la vegada hem començat aquesta conversa amb totes les institucions que formen part de la nostra governança -Generalitat, Govern balear i Ajuntament de Barcelona- i hem obert un procés de reflexió estratègica amb la resta del sistema amb el qual es relaciona el Llull, des dels creadors fins a les principals institucions del país.

Com s’està gestant aquest procés de reflexió estratègica?
A través d’un seguit de debats intentem en els quals hem d’extreure el més rellevant que ens permeten definir i diagnosticar els reptes de futur. Aquest procés s’allargarà durant la tardor i servirà per gestar un pla estratègic de futur de la internacionalització de la cultura catalana. És previst que el presentem la primavera de 2023. Però, n’hi ha més. També estem redefinint què significa internacionalitzar una cultura.

I què significa?
Així com fa 20 anys que internacionalitzar es considerava dirigir l’acció cap a l’exterior, ara aquest concepte ha canviat. Actualment és un diàleg en ambdues direccions i s’entén que la nostra cultura s’internacionalitza quan prescriptors, comissaris i pensadors del món de la cultura, la ciència i el coneixement aterren a Catalunya i s’impregnen de la realitat cultural i les institucions del país. Aquesta és una manera d’internacionalitzar-nos. Per tant, ajudarem a la mobilitat cap enfora i, al mateix temps, ajudarem que el món vingui a Catalunya.

La revolució tecnològica i la pandèmia han accentuat, encara més, la digitalització. Quins canvis genera al Llull?
La digitalització és un vector que ha de marcar la nova etapa de l’Institut. Fa vint anys, quan es posa en marxa l’Institut, el món digital no tenia la rellevància que té avui. Si hi ha un verb que avui s’associa intrínsecament amb internacionalitzar-se és digitalitzar. I, per tant, donarem a conèixer la nostra cultura i els seus actius arreu si som presents en el món digital. Hem d’internacionalitzar-nos en el món digital, ser presents en bases de dades i cercadors i hem d’ajudar a la nostra cultura que estigui digitalitzada. No podem perdre aquest tren, per això és un objectiu estratègic cabdal.

“L’any 2023 obrirem quatre nous lectorats de català en universitats espanyoles”

Un dels elements distintius del Llull és que la cultura i la llengua catalanes estiguin presents en les principals fires editorials del món.
Forma part del pla estratègic i caldrà definir quins són els punts geoculturals que han de ser presents perquè el món ha evolucionat. Més enllà dels espais coneguts com les fires de Londres o Frankfurt, hi ha espais que escenifiquen una nova hegemonia. Per això, la internacionalització de la cultura catalana té un nou repte: el Sud-est asiàtic, ser-hi presents ha de ser un objectiu prioritari dins aquest pla.

Foto: Ko Tazawa

El projecte del Catalan Spotlight a Londres -que es va desenvolupar la primavera passada- era un dels grans reptes de l’estratègia del Llull. Es van complir els objectius fixats?
Sí, ho vam fer amb escreix, i sobretot amb una presència molt rellevant d’escriptores i escriptors catalans al Regne Unit. El programa, que es va allargar durant quatre mesos i molt variat, va suposar el desembarcament més rellevant de la cultura i la llengua catalana en aquest país en moltíssims anys.

Tenint en compte que l’anglès és una llengua dominant, el món anglosaxó té un pes molt decisiu en l’edició de llibres.
Sí, és tancat i es mira molt a si mateix, cosa que fa més difícil l’edició i publicació de llibres. Ara bé, tenint en compte la dada que entre un 3 i un 5% dels llibres publicats són traduccions a l’anglès d’altres llengües, era prioritat posar-hi la banya. Per tant, el Catalan Spotlight és un punt d’inflexió amb el desig que a mitjà i llarg termini es publiquin més obres catalanes traduïdes a l’anglès.

Tenint en compte que el català és una llengua minoritzada, el valor és doble?
La cultura catalana fa un gran esforç per ser reconeguda i estimada, en canvi, hi ha altres llengües hegemòniques que no els hi cal. Som una cultura sense estat i volgudament minoritzada per alguns ha de fer un sobreesforç que surt d’una manera natural. Però quan aquest esforç el fas en un context d’una certa normalitat -com el cas del Regne Unit- tothom ens felicita.

Prova d’això és la distinció que rebre el Llull l’abril passat de la London Book Fair amb el premi a l’excel·lència a la millor iniciativa de traducció literària.
Així és. Des de fa vint anys el Llull ha intentat trobar tots els mecanismes possibles perquè la nostra literatura sigui traduïda i publicada.

“Donarem a conèixer la nostra cultura i els seus actius arreu si som presents en el món digital. La digitalització és un objectiu cabdal de l’Institut”

En la propera fira del llibre de Frankfurt, l’Estat espanyol serà el país convidat. Com es visualitzarà la llengua i la cultura catalanes tenint en compte la diversitat lingüística?
Hem vetllat d’una manera molt activa perquè aquesta vegada sí que representi la diversitat plurilingüística de l’Estat espanyol. Una condició que ha fixat la mateixa organització de la fira de Frankfurt perquè fos designat país convidat. Més enllà de Frankfurt, serem a Bolonya, a les principals fires de França i l’Amèrica Llatina, a la Xina, a més de nous mercats que estem explorant en la nova estratègia del Llull.

L’ensenyament del català al món l’escenifica la Xarxa Llull. Quin valor té la Xarxa Llull?
La Xarxa Llull és un instrument fantàstic que té un valor incalculable, una xarxa d’oportunitats que irradia la nostra llengua arreu del món. I és fruit del treball de molts anys i de molta gent, que va iniciar-se en el temps de la postguerra. La Xarxa Llull és un exemple d’una cultura de tradició europea que parla de tu a tu amb la resta de cultures del món, sense cap mena de complexos i amb moltes coses a oferir.

La setmana passada, un centenar de professors i professores van participar en les 35es Jornades internacionals per a professorat de català a Barcelona.
Prop de 400 professors i professores han dedicat durant tots aquests anys a internacionalitzar l’aprenentatge de la llengua i la cultura catalanes al món. Som presents en més de 130 països i prop de 140 universitats -algunes de les quals, les més prestigioses- i que comptabilitzem entre 4.000 i 5.000 estudiants estrangers que senten una atracció per la nostra llengua. En les jornades queda reflectida l’experiència vital i professional d’aquells professors i professores que decideixen implicar-se en la Xarxa Llull. I aquest és un valor afegit al projecte.

En aquest procés d’actualització de l’IRL, quina mirada allargada escenifica de la Xarxa Llull?
Volem consolidar i ampliar la xarxa de lectorats, especialment al Sud-est asiàtic. El més immediat serà el curs vinent en les universitats de la resta de l’Estat espanyol, on l’any 2023 obrirem quatre nous lectorats en universitats espanyoles.

Per què s’han fixat l’Estat espanyol?
Perquè hi ha una proximitat, una relació històrica i política, però especialment perquè hi ha molts estudiants residents a l’Estat espanyol que tenen ganes de conèixer la nostra llengua i la cultura catalanes. Considerem que la poca presència del català a les universitats espanyoles és una anomalia. Per tant, creiem que és fonamental la implicació de les universitats espanyoles a l’hora de programar places d’ensenyament en català a les seves aules. A la vegada hem obert converses amb el ministeri d’Universitats per explorar noves possibilitats en un futur per normalitzar la situació.

Hi haurà més novetats?
Sí, volem donar una nova orientació al programa de càtedres, així de cara l’any vinent és prevista una ampliació que permetrà reforçar el paper dels professors visitants en les principals universitats de prestigi. Així, obrirem una nova càtedra a la universitat hebrea de Jerusalem i reforçarem les càtedres de Stanford i Chicago.

Des del vessant més creatiu, què s’ha fixat el Llull?
Més enllà de la Biennal, Barcelona acollirà el 2024 el Manifesta, que permetrà donar un nou impuls per a les arts visuals. I a més, dotarem d’una xarxa de residències internacional per als nostres creadors, sent un instrument imprescindible. Actualment el Faber Llull té residència a Olot, Andorra i Palma i que volem ampliar possiblement a València reforçant totes les disciplines. Disposar de residències en llocs clau de la zona geogràfica ens donarà més visibilitat des d’una mirada internacional.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram