Autoretrat del pintor Joan Miró [Foto: RMN-Grand Palais (Musée National Picasso-Paris) / Mathieu Rabeau]
L’inici d’aquest període “fonamental” en l’obra de Miró el marca el primer viatge a París del pintor català, una ciutat clau en la seva obra i la seva biografia. El final de l’etapa se situa en l’any en què Miró crea un gran seguit d’obres sobre fons blanc que consoliden el seu llenguatge de signes flotants sobre fons ambigus.
En els 25 anys que abasta la mostra sobre Miró hi ha una “ebullició constant de noves idees, que van del realisme màgic dels seus inicis fins al llenguatge de signes constel·lats”. En aquesta transformació es fa “evident” l’interès del pintor català per l’art prehistòric, incloses les pintures rupestres, petroglifs i estatuetes.
El complex destaca l’interès cap a l’art prehistòric de l’artista durant aquesta etapa
Joan Miró (Barcelona, 1893–Palma de Mallorca, 1983) està considerat com un dels artistes més grans del segle XX. La seva obra és admirada per les seves radicals innovacions formals, desenvolupades en el context de les primeres avantguardes, principalment del Dadaisme i del Surrealisme.
Miró també es va interessar per qüestions espirituals, fascinat per la mística, les visions i els somnis. Així mateix, el seu treball permet lectures polítiques, considerant-ne la simpatia pel nacionalisme català i la seva oposició a la dictadura franquista. Quaranta anys després de la seva mort, el seu art no ha perdut la seductora condició enigmàtica.
La col·lecció de la Fundació Miró es veurà a l’estranger el 2023
