
El periodista barceloní Òscar Gelis viu a Copenhagen [Foto: Òscar Gelis]
Un cop instal·lat a Copenhaguen, Gelis s’ha convertit en una de les veus catalanes que treballen com a freelance als països nòrdics. S’ha unit a altres col·legues catalans com les periodistes Núria Vila i Marta Casagolda, que també resideixen en territori danès.
Tot i la seva curta experiència a l’estranger, Gelis explica a Exterior.cat que “els mitjans tenen una gran mancança de recursos per cobrir la informació internacional com s’hauria de fer”. En conseqüència, “la informació internacional és cada cop més reduïda i anecdòtica en diaris i ràdios catalanes”, reconeix.
Viu a Copenhaguen des de fa dos anys i mig i treballa com a freelance per diversos mitjans catalans escrits i audiovisuals
El nou escenari digital ha contribuït, segons Gelis, “a noves oportunitats perquè han aparegut noves capçaleres”. Així i tot, “els mitjants prefereixen estirar les agències, i deixar de banda l’anàlisi i la profunditat que podem aportar els corresponsals”, subratlla.
Per a Gelis, hi ha quatre escenaris internacionals d’interès per als mitjans catalans: Washington, Londres, Brussel·les i Pequín. Els mitjans espanyols hi sumen l’Amèrica Llatina. I els països nòrdics? “Em sorprèn que els mitjans catalans no apostin per la informació dels països nòrdics, tenint en compte que a Catalunya se la coneix com la Dinamarca del sud”, diu. Així i tot, el periodista barceloní admet que “crec que aquells que consideren Catalunya com la Dinamarcal del sud coneixen poc la realitat dels països nòrdics”, subratlla.
El desig de Gelis és treballar per a mitjans catalans pel distintiu de la llengua. “M’han contactat abans mitjans com À Punt, de la Comunitat Valenciana. M’agradaria treballar per mitjans catalans, però és inviable. Només hi contacten quan hi ha algun fet rellevant, que aleshores et volen tots”, apunta.
L’Àfrica, un lligam intrínsec
A més del periodisme, Gelis té una altra passió: l’Àfrica. “Vaig estudiar periodisme per vincular-les les dues”, reconeix. Des de ben petit amb els seus pares viatjaven periòdicament al Senegal. De més gran, ho ha fet per decisió pròpia en altres països africans. “Si és difícil fer periodisme des de Dinamarca, l’Àfrica ja és gairebé impossible”, explica. Per no perdre pistonada, actualment està fent estudis africans a la Universitat de Copenhaguen.