Arsenio Rodríguez Quintana a l’Espai Línia [Foto: Espai Línia]
L’acte comptava, a més, amb un presentador de luxe, Jaume Forès, exresponsable del Programa de Civisme i valors del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. Forès va destacar el gran impacte que va tenir el llibre de Rodríguez Quintana, a Catalunya i a Cuba, en revelar influències arquitectòniques, polítiques i culturals crucials sense les quals no entendríem la història de Catalunya i Barcelona. El millor exemple, per a Forès, és el cremat, “un element propi de la cultura catalana que té arrels cubanes, perquè el van portar els catalans que van venir de Cuba”. La prova és evident: el sucre, el rom i el cafè, elements imprescindibles, venien tots de Cuba.
Rodríguez Quintana va començar reivindicant unes fronteres culturals més àmplies. “Catalunya és molt més gran que la seva frontera natural i quan vaig arribar aquí em va sorprendre que els catalans ho ignoressin”, explicava. Fer-ho demana, això sí, un canvi de mirada, per això denuncia que es parli només dels negrers i no dels emprenedors que van impulsar la indústria cubana i van deixar la seva empremta al país. Són els mateixos que van exportar a Catalunya la cultura cubana.
Per exemple, Partagàs, Bacardí i Sarrá, tres empresaris catalans que van fer aportacions clau per a la prosperitat de Cuba, segons Rodríguez Quintana. El primer “va desenvolupar la tècnica que va convertir el tabac cubà en el millor del món”. Bacardí no només va ser un inversor sinó també un investigador, que va impulsar la indústria del rom. I l’últim, Sarrá, una figura vital en l’àmbit de la farmàcia i la salut. Tots tres van impulsar empreses que encara funcionen, tot i que operin amb altres noms i en altres circumstàncies. “Milers de cubans continuen treballant en aquestes empreses”, insistia l’historiador.
Cuba també va importar arquitectura i urbanisme. Forestier, Montoliu i Sert van viatjar de Catalunya al Carib per dissenyar espais emblemàtics com el paseo del Prado de La Habana, a imatge de la Rambla de Barcelona, o el saló Mamoncillo Jardines de la Tropical, un homenatge a la sala hipòstila del Parc Güell. I en transport. Abans que Miquel Biada construís la primera línia ferroviària d’Espanya entre Barcelona i Mataró, ja havia construït el primer tren a Cuba.
Influències cubanes a Catalunya
Quant a les influències catalanes a Cuba, són molt presents. El rom, la canya i el sucre són la prova més evident. Però també la fusta de caoba que feien servir els modernistes provenia de Cuba, per exemple. I què me’n diuen de la música? “Sens dubte la música és l’element artístic més visible de la influència de Cuba a Catalunya”, sentència Rodríguez Quintana. Fins a quatre ritmes que associem a Catalunya provenen de Cuba: òbviament, les havaneres, però també el bolero, la rumba i la guaracha, un antecedent de la rumba catalana. Xavier Cugat, Antonio Machín, Núria Feliu, Moncho o Tete Montoliú van viure entre Catalunya i Cuba, com també han fet després Serrat, Rosalía, Silvia Pérez Cruz o fins i tot Chanel.
Després de la independència molts polítics cubans tenien orígens a Catalunya i potser per això Cuba va recolzar Catalunya durant el primer terç del segle XX. “La primera constitució catalana independentista va ser aprovada a La Habana l’any 1928 per Francesc Macià que va adaptar per al seu partit la primera estelada, una bandera que s’assemblava molt a la cubana”, explicava Rodriguez Quintana. Al seu llibre Cuba i Catalunya Influencias mutuas trobareu moltes més referències. Tantes, que alguns el fan servir de guia quan viatgen a Cuba.
Durant les setmanes vinents seguirem parlant a l’Espai Línia sobre les influencies creuades de Cuba i altres països llatinoamericans amb Catalunya, en el marc d’Amèrica i Catalunya, un cicle de xerrades que reivindica els vincles dels catalans amb Llatinoamèrica. Concretament, el 3 d’octubre el mateix Rodríguez Quintana parlarà de La música entre Cuba i Catalunya. De les havaneres a la Rumba catalana, de Rosalía a Lucrecia.
L’Espai Línia acollirà la presentació oficial de l’Aplec Internacional de la Cultura Catalana 2024
