Els fundadors i impulsors de la nova capçalera a l’Alguer [Foto: Plataforma per la Llengua]
Mauro Mulas (l’Alguer, 1973) forma part de la nova capçalera a l’Alguer, qui dona continuïtat a la tradició de les publicacions que ho havien fet abans. “Vam triar l’opció de fer una revista nova, tot i que ens vam plantejar tornar a editar L’Alguer, que conservava el mateix format des de 1988. Avui tenim una capçalera més moderna, és l’alguerès del 2023”, explica a Exterior.cat.
Al Portal, Veus de l’Alguer compta amb una nova fornada d’algueresos que estimen la llengua. Però manté l’ànima de Carlo Sechi. “Ell és la memòria històrica i el fil conductor i va estar al consell de redacció de L’Alguer i Bastió, la veu de l’Alguer, la revista anterior”, subratlla Mulas.
“Tenir un diari escrit en alguerès és una manera de dir als algueresos que el que parlen ells també es pot escriure, que no és només un dialecte”, explica Mauro Mulas
Tot i la importància de tenir una capçalera, Mulas considera que “vivim en una ciutat que ha mantingut l’ús de la llengua però fonamentalment per via oral”. I afegeix que “tenir un diari escrit en alguerès és una manera de dir als algueresos que el que parlen ells també es pot escriure, que no és només un dialecte”. Prova d’això és que, segons Mulas, “gràcies a l’obra de L’Alguer, molta gent sap escriure en català i avui es pot dir que hi ha més gent que escriu en català i en alguerès”.
Dirigida per Federico Francioni, Al Portal, Veus de l’Alguer, de 20 pàgines i d’una tirada de 2.000 exemplars, té un esquelet molt definit: territori, cultura i llengua. “Formem part d’una comunitat on el límit no acaba al Sàsser, sinó que abraça tots els Països Catalans, que defensem la nostra varietat dialectal i la nostra manera de viure i de parlar”, assegura Molas.
La capçalera, que forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), pretén convertir-se en el diari de la comunitat catalanoparlant a l’Alguer.
L’Alguer reconeix Antonello Colledanchise en el dia mundial de la poesia
