Foto: Freepik
Els ciutadans de la Unió Europea estan cridats a les urnes el 9 de juny per triar la nova Eurocambra, i a Catalunya la campanya, que arrenca aquest dijous, arriba en plena ressaca de les eleccions al Parlament català i enmig de les negociacions per aconseguir formar un nou Govern a la Generalitat. Aquest element es combinarà amb els temes propis de la campanya europea, com el conflicte de l’Orient Mitjà, Rússia i Ucraïna o l’ascens de l’extrema dreta. Aquest mateix dimecres els candidats catalans a les eleccions en parlaven en un debat organitzat per l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC).
Menys de dues setmanes després de votar, als catalans els espera una segona ronda de mítings i una nova cita electoral. Fa 10 anys que a Catalunya no se celebren unes eleccions a l’Eurocambra sense cap altra contesa electoral i, llavors, la participació va ser del 46%. Des d’un punt de vista general, la Unió Europea confia en una pujada de la participació.
Màxim històric en ple debat sobiranista
Deixant de banda les primeres eleccions que es van celebrar amb l’entrada d’Espanya a la UE el 1987, el màxim històric de participació en uns comicis europeus a Catalunya és del 2019. Aquestes eleccions van coincidir amb les municipals i, a més, els dos grans líders de l’independentisme del moment, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, es van presentar a les europees com un intent de portar la causa catalana a Brussel·les. Van votar gairebé 3.440.000 persones, un 60,93% del cens. Es va superar fins i tot la mitjana europea de participació (50,66%).
En canvi, en les europees del 2014 la participació va ser del 46,18%. El mínim històric és del 2009, quan menys del 37% dels electors catalans van votar per triar representant a l’Eurocambra, quedant per sota de la mitjana europea (43%), segons dades facilitades per l’Eurocambra.
En els últims vint anys la participació en les espanyoles a Catalunya ha estat per sobre del 62%. En les catalanes, va arribar a màxims històrics el 2015 (77%) i el 2017 (79%), però en les darreres es va rebaixar i el passat 12 de maig es va situar entorn el 58%. El mínim en 20 anys va ser el 2006 amb un 56% de participació.
Candidats dels partits catalans
Els cartells de Junts per les eleccions europees [Foto: Marta Vidal / ACN]
D’aquestes llistes, hi ha els següents candidats principals dels partits catalans: Toni Comín (Junts), Diana Riba (ERC), Javi López (PSC), Jaume Asens (Comuns) Jordi Cañas (Cs), Dolors Montserrat (PP) i Jorge Buxadé (Vox). Excepte Asens, tots busquen revalidar el seu càrrec com a eurodiputats, en el cas de López, per tercera vegada.
Excepte Asens (Comuns), tots busquen revalidar el seu càrrec com a eurodiputats, en el cas de López (PSC), per tercera vegada
En les últimes eleccions europees, la candidatura de Junts encapçalada per Puigdemont va guanyar a Catalunya amb gairebé un milió de vots. El PSOE va quedar en segon lloc amb el 22% dels vots, ERC el tercer (21%), quart Ciutadans (8,2%), Unides Podem amb Ernest Urtasun cinquè (8,4%) i el PP sisè (3%). Vox va obtenir poc més d’un 1,2% dels vots a Catalunya, un resultat amb el qual no hagués obtingut representació si la circumscripció no fos única.
El panorama polític català cinc anys després és força diferent, si bé els electors no voten igual en les diferents conteses electorals. De totes maneres, el 2019 governaven Junts i ERC amb Quim Torra al capdavant, mentre Ciutadans liderava l’oposició gràcies al suport de més del 25% dels votants i els socialistes eren quarta força.
En les eleccions del 12-M d’aquest 2024, el PSC es va imposar amb gairebé el 28% dels vots, Junts va quedar segon amb el 21,6%, i ERC tercer amb el 13,6%. Ciutadans ha desaparegut de la cambra, ja que va obtenir menys d’un 1% de vots.
