Aquest cop, en les darreres eleccions catalanes del 12-M, almenys 3.500 vots dels catalans a l’exterior, és a dir, un 14% del vot exterior, ha anat a la paperera. No és cap metàfora electoral. És un fet. 3 de cada 20 vots de l’exterior son “invàlids”. Poca broma, perquè numèricament és com agaféssim tots els de tots els lleidatans, i en féssim paper pintat. Niente. Rien de rien. De fet, Junts ha demanat repetir el vot exterior, el Govern català exigeix una auditoria, i com passa sempre, la Junta Electoral s’ha passat pel forro, porque aqui mando yo y arribaespaña. Què ha passat?, com? Per què? Des de quan?
Resulta que no ha estat cap excepcionalitat. Això passa amb el vot exterior cada cop que hi ha eleccions. Els observadors de l’escrutini del vot exterior hem pogut veure cada cop com centenars i centenars de vots que havien fet el camí des dels consolats, eren descartats i no entraven a l’urna, i anaven omplint unes caixes al terra de la sala sense que ningú els fes gaire cas. I pitjor encara, sense que ningú les comptes oficialment. Estrictament, no són ni vots nuls, són no-vots, descartats per “defecte de forma”. És a dir, que no incloïen els certificats, o el sobre de votació, o ves a saber que…
La diferència és que aquest cop hem pogut saber la xifra, i no pas perquè aquest cop algú els hagi comptat (de fet prohibien als observadors acostar-se a comptar-los), simplement hem fet la resta entre el total de vots que s’han rebut als consolats, i els que s’han escrutat finalment a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.
L’infame camí del vot des dels consolats
Amb la reforma de la LOREG i la derogació del vot pregat, s’ha aconseguit sens dubte facilitar molt el vot exterior. Votar des del consolat només identificant-se, separar l’enviament de la documentació en dues tongades, descarregar-se les paperetes per internet, ampliar de 3 a 5 els dies de vot presencial… tot això ha estat una gran millora. Però, que passa amb el teu vot un cop arriba al consolat?
Com sabeu els consolats no escruten el vot. Simplement, el recullen i l’envien a la Junta Electoral Central de Madrid (sí, a Madrid). Compten el nombre de vots rebuts presencialment i per correu i en fan una acta. Seria lògic pensar que aquesta xifra de vots rebuts als consolats és una dada bàsica, i de fet la nova llei els obliga a publicar-ho a les seves webs. Doncs resulta que no. Que no ho publiquen perquè, literalment, “Madrid els ho prohibeix” (i després veurem perquè). Aquests vots van a una saca que per valisa diplomàtica s’envia a la Junta Electoral Central de Madrid (sí, a Madrid) i aquesta els reenvia a cadascuna de les circumscripcions electorals catalanes (BCN/GIR/LLE/TGN) on, 5 dies després de les eleccions, es fa l’escrutini.
Vots descartats per error de forma, abans a en l’escrutini del vot exterior a Barcelona [Foto: cedida]
Hem demanat mil cops aquesta informació, però la Junta Electoral de Barcelona no ha considerat que sigui pertinent donar-nos -la. De fet, tampoc considera pertinent donar-nos els resultats finals. Els tenim perquè els observadors del recompte comparteixen fotos de l’acta, però no pas perquè ho publiquin oficialment. Encara més flipant. I els resultats per país, els publiquen a la web de l’INE o del Ministerio diverses setmanes, si no mesos, després. De fet, 10 mesos després, encara no tenim els resultats per país de les eleccions espanyoles del 23 de juliol!
“Al finalizar el escrutinio, la Junta Electoral Central hará públicos los datos de voto de las personas españolas residentes en el extranjero remitido por cada consulado desglosados por provincias, así como los datos del voto recibido en cada Junta Electoral Provincial desglosados por consulado de emisión.” (BOE)
I això es repeteix cada cop que hi ha eleccions. Què ha passat aquest cop? Resulta que aquest cop, una web espanyola, que sens dubte té accés a les dades internes del Ministerio o de la Junta electoral, enguany ha publicat la xifra del total de vots rebuts als consolats. Així, es van comptabilitzar 24.233 vots rebuts escrutats als consolats mentre que els vots escrutats a Catalunya van ser 20.765. Què ha passat amb aquests 3.468 vots que falten?
“Com que no hi ha recompte a cada pas del procés, qualsevol irregularitat és perfectament possible”
Hem d’entendre que són vots que tenien defectes de forma i, per tant, han anat a la paperera. I per què és tan important saber aquestes dades? Anem arribant al nus de la qüestió. Com que no hi ha recompte a cada pas del procés, qualsevol irregularitat és perfectament possible. Si votes al consolat, i al personal no els agrada la teva fesomia, poden perfectament fer desaparèixer el teu vot abans de ficar-lo a les saques, simplement perquè ningú en fa recompte. O si es perd una saca sencera (cosa que ha passat en més d’una ocasió) tampoc en tindrem cap constància si ningú no publica el total de vots rebuts als consolats.
No tenim cap prova que això passi de manera premeditada. El que sí que és totalment cert és que, si passa, no ho podrem saber mai, perquè ningú en té cap control dels vots. És per això que aquesta dada del nombre de vots rebuts als consolats és tan important. I això us pot donar una pista del perquè els consolats no volen publicar els resultats. Tal com està muntat ara, el sistema amaga automàticament qualsevol irregularitat. I això no és pas cap casualitat.
Acta oficial de l’escrutini del vot exterior del 12-M a la demarcació de Tarragona qui té 22.000 electors i no 113.000 [Foto: cedida]
Altres anys han perdut saques senceres des d’Hamburg o trobat vots als escombraries de Roma, o altres en els que s’han multiplicat els vots nuls perquè algu havia modificat el criteri… però només a Barcelona! Quan vam demanar explicacions de manera oficial, la resposta que ens van donar va ser (literalment) que “algú de la Junta Electoral de Barcelona, s’havia passat de frenada…”
I arribem al nus de la qüestió, la (manca de) Llei electoral catalana. Ja heu vist que, qui talla el bacallà en qüestions electorals, qui diu si un vot és nul o no, qui fa que els observadors no puguin acostar-se o preguntar, qui fa que no es publiquin els resultats al moment o quin nega que els consultats publiquin els resultats a les seves webs, i moltes coses més, és la Junta Electoral Central des de Madrid (sí, a Madrid). I això és així perquè no tenim cap Llei Electoral Catalana. Som l’única comunitat autònoma que no en tenim, i fa 40 anys que n’hauríem de tenir.
“Una Llei Electoral Catalana podria determinar una circumscripció electoral a l’exterior i fer que els catalans de fora triéssim directament diputats propis”
Els tira-i-afluixes entre partits catalans per la distribució dels escons (que si Barcelona ha de tenir més pes en escons, que si cal donar més pes als vots des de tota Catalunya…), ha fet que aquesta llei imprescindible s’hagi estancat 40 anys. I per què és important tenir una Llei electoral catalana? Doncs perquè una llei electoral Catalana hauria de crear una Junta Electoral Catalana no subjugada a l’espanyola (formada bàsicament per feixistes de Vox & Ciudadanos) que hagin de decidir qualsevol detall relacionat amb unes eleccions a Catalunya.
Però no només això. Una Llei Electoral Catalana podria determinar una circumscripció electoral a l’exterior i fer que els catalans de fora triéssim directament diputats propis, amb gent que viu a fora i qui coneix de primera mà la problemàtica de viure a l’exterior. O també implantar, d’una vegada, el vot electrònic, encara que fos només per als catalans de l’exterior. O millorar les instruccions per votar, per què, a ningú se li ha acudit que si 3 de cada 20 persones vota “malament”, és perquè les instruccions es presten a confusió? No serà potser hora de fer les coses ben fetes i fer servir gràfics, sobres de diferents colors per ajudar a votar?
Perquè el que es tracta és que la gent voti, no? O no?
Sergi Marzabal és el creador i webmaster de xarxes de catalans a l’exterior com catalansalmon.com o vullvotar.com
