Paula Mèlich és la delegada del Govern al Brasil [Foto: Govern]
Paula Mèlich Bonet (Tarragona, 1984) és la delegada del Govern català al Brasil des de fa poc més d’un any. Llicenciada en Economia per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Sostenibilitat i Responsabilitat Social Corporativa per la UNED i la Universitat Jaume I, té experiència tant al sector públic com al privat, on ha desenvolupat tasques de caràcter institucional orientades a crear sinergies i aliances en l’àmbit de les ciutats i els territoris intel·ligents. Gràcies a una beca, va treballar com a consultora a l’oficina d’ACCIÓ a Nova York. Després, a Fira Barcelona, com a cap d’àrea del Brasil a l’Smart City Expo World Congress i responsable de la participació dels governs en l’esdeveniment a escala global. Abans d’acceptar el repte com a delegada del Govern, va treballar a la Fundació i2CAT, des d’on va col·laborar amb l’acció exterior de la Direcció General d’Agenda i Renovació Urbana del Govern i coordinant el projecte d’anàlisi de la resiliència de les Terres de l’Ebre amb ONU-Habitat. A Exterior, Mèlich ens obre la porta d’una delegació —la del Brasil— que es troba en fase de construcció.
Què la va empènyer a presentar-se com a candidata per liderar la Delegació del Govern al Brasil?
Amb el Brasil hi tinc una connexió molt forta des de fa molts anys, gairebé vint! És una connexió que va iniciar-se per una qüestió cultural i, amb el pas del temps, vaig involucrar-m’hi professionalment i vaig establir un vincle amb determinats comandaments de govern del Brasil. Ser delegada en aquest país em fa molta il·lusió perquè, d’alguna manera, ha estat una evolució natural.
Ha treballat majoritàriament a l’estranger o des de Catalunya en contacte amb l’exterior. Viure i treballar lluny de casa ja era una opció vital que tenia molt integrada?
Sí, hi ha una part de vocació. Sempre he tingut interès a poder conèixer noves cultures, llengües i a viure a l’estranger. Un cop vaig acabar els estudis universitaris vaig obtenir una beca que em va portar a treballar com a consultora a l’oficina d’ACCIÓ a Nova York. Per ser la primera experiència professional i vital a l’estranger, va ser molt enriquidora. A partir d’aquí, ha vingut la resta.
Per a vostè l’acció exterior no és cap novetat. Abans de ser delegada, va treballar a la Fundació i2CAT, des d’on va col·laborar amb l’acció exterior de la Direcció General d’Agenda i Renovació Urbana del Govern. Segur que aleshores ja va prendre mides del que vindria més endavant.
[Somriu] Sí, per descomptat. La meva funció en la DG d’Agenda i Renovació Urbana del Govern era fomentar la participació de la Generalitat en diferents fòrums internacionals. I, al mateix temps, vaig coordinar en clau internacional el projecte d’anàlisi de la resiliència de les Terres de l’Ebre amb ONU-Habitat, fet que em va entusiasmar especialment perquè les meves arrels familiars són ebrenques i conec bé la realitat i reptes del sud del país.
La del Brasil és una Delegació del Govern de nova creació. Té una doble complexitat el fet de començar de zero, més que no pas agafar el relleu en una altra delegació que ja està en marxa?
Sí, començar de zero sempre és més complex, perquè s’hi suma tota la tasca burocràtica per constituir la Delegació i posar-la en marxa. Paral·lelament, has d’estar pendent de la pròpia tasca com a delegada, ja que l’agenda més sectorial i política, com el país, no s’atura. Per tant, a banda de mantenir reunions i converses amb diferents interlocutors, has d’estar pendent que els tràmits de la Delegació rutllin.
“El Brasil és, avui, un dels països del món amb més inversió catalana a l’exterior”
Una de les primeres decisions que va prendre el Govern va ser triar la ciutat on seria la seu de la Delegació. Per què es va apostar per Rio de Janeiro?
L’elecció de Rio de Janeiro com a seu de la Delegació al Brasil va ser una oportunitat per molts motius. El primer, que Rio de Janeiro és la capital cultural del país, la ciutat més reconeguda i un indiscutible focus d’atenció internacional. El segon, és que Rio de Janeiro manté una estructura i continua sent un pol molt important de generació de polítiques públiques i, actualment, està captant moltíssimes inversions. El tercer, la transformació urbana que va viure la ciutat com a seu d’uns Jocs Olímpics i que es va inspirar amb la Barcelona del 92. I el quart, que Rio de Janeiro és el bressol de l’agenda moderna de desenvolupament sostenible —Cimera de la Terra o Rio 92— i la ciutat que acull els grans esdeveniments de l’agenda internacional. La pròxima cimera està prevista per al novembre al Brasil, que és qui lidera la presidència rotatòria del G-20.
A São Paulo, tant l’Agència Catalana de Turisme com ACCIÓ hi tenen oficines. El Govern, per tant, té un peu a Rio de Janeiro i l’altre a São Paulo?
Així és, i aquest equilibri referma la representació que té el Govern en les dues grans ciutats d’un país que té dimensions continentals. No oblidem que el Brasil el formen 26 estats i un districte federal; per tant, són 27 unitats administratives, cadascuna amb unes característiques diferents. I això és rellevant, perquè és un país força descentralitzat. São Paulo és, de facto, la capital del negoci, les finances i l’economia. ACCIÓ hi treballa presencialment des de fa 25 anys i, juntament amb l’Agència Catalana de Turisme —que des de São Paulo lidera tota l’estratègia a Llatinoamèrica— fan que des de la Delegació a Rio de Janeiro puguem treballar amb una mirada més ampla i profunda.
Foto: Govern
La seu física de la Delegació a Rio de Janeiro ja està operativa?
Encara no. Ja tenim la Delegació constituïda, i actualment ens trobem en el procés burocràtic de l’obertura de la seu física, que serà d’aquí a pocs mesos, segurament abans que acabi aquest any.
Quins actius té el Brasil que interessin a Catalunya?
La Delegació del Govern al Brasil —que es va aprovar per decret l’agost de 2022— té com a objectiu reforçar la presència institucional en un país clau a l’Amèrica Llatina com a potència regional en termes polítics i com a motor econòmic, i amb qui Catalunya ja té vincles històrics. A banda de ser una antena presencial al Brasil, les relacions de Catalunya amb el Brasil van més enllà del fenomen migratori que es va produir durant els segles XIX i XX, sigui per motius econòmics o per la dictadura franquista. Actualment, amb el govern de Lula ens uneixen dos grans debats globals: el clima i el gènere. Són prioritats tant del govern de Catalunya com del de Lula, i ens interessa explorar sinergies en aquests àmbits. Des del vessant econòmic i comercial, el Brasil és, avui, un dels països del món amb més inversió catalana a l’exterior.
Com s’explica?
Des d’ACCIÓ hi ha detectades més de 500 empreses brasileres amb participació de societats catalanes. Catalunya s’ha convertit en un soci tecnològic i en un proveïdor de maquinària i productes semimanufacturats estratègic per al Brasil. També hi ha molt d’interès per part del sector empresarial brasiler cap a Catalunya, així com de representants institucionals, que viatgen a Barcelona per assistir en fires i esdeveniments tecnològics d’escala mundial, com el Mobile World Congress i l’Smart City Expo.
“Hauríem de poder continuar fent l’acció exterior independentment del govern que s’acabi formant a Catalunya”
Quin és el full de ruta de la Delegació del Govern al Brasil?
Tenim tres eixos principals: l’emergència climàtica, la innovació i transformació digital, i els drets socials envers la igualtat de gènere. Una gran part de les actuacions estratègiques que hem dut a terme fins ara des de la Delegació estan enfocades en l’agenda ambiental, on Catalunya lidera diferents iniciatives, la més recent de les quals és la coalició internacional de governs regionals per acabar amb la contaminació per plàstics. Des de la Delegació fem arribar totes aquestes iniciatives que Catalunya promou a escala internacional a les diferents regions del Brasil.
De les 27 regions administratives que té el Brasil. Hi ha alguna regió que tingui més similituds amb Catalunya?
Rio de Janeiro i Barcelona, com a ciutats, tenen força similituds. Són molt cosmopolites i amb una forta identitat internacional. Totes dues han viscut una gran transformació coincidint amb la celebració de les Olimpíades. I tenen un lligam molt gran amb la innovació.
Vostè feia referència als vincles històrics que té Catalunya amb el Brasil. Quins són?
Són els de les famílies catalanes que van exiliar-se al Brasil durant la guerra civil i el franquisme. Les noves generacions mantenen un vincle amb Catalunya que no volen trencar, tot i ser un país on no podem desenvolupar amb tanta profunditat el projecte de Memòria Democràtica com a l’Argentina o Mèxic, dos països on la migració catalana va ser molt més nombrosa. Per això, l’Associació Cultural Catalonia —el Casal Català del Brasil— és una eina imprescindible per a la cohesió de la comunitat catalana i la promoció de la llengua i la cultura catalanes.
Quin lligam té la Delegació del Govern amb la comunitat catalana del Brasil?
Tenim la voluntat de reforçar els vincles amb tota la comunitat catalana al Brasil. Volem que la Delegació sigui un punt de trobada i un espai de diàleg constant amb la comunitat catalana per poder impulsar iniciatives de forma conjunta. La més imminent serà la celebració de la Diada de l’11 de setembre.
Sabria dir-nos quants catalans i catalanes viuen al Brasil?
Aproximadament, al Brasil hi viuen uns 13.000 catalans. Mentre que a Catalunya hi viuen uns 22.000 brasilers.
“Tot i estar inhabilitat, el bolsonarisme continua viu al Brasil”
Foto: Govern
El govern Bolsonaro va generar molta tensió social i política. Creu que l’arribada, novament, de Lula da Silva al govern ha servit per pacificar la societat brasilera i donar una certa estabilitat governamental al país?
Quant a l’estabilitat política diria que no, però sí, en part, al conflicte social que hi havia durant el mandat de Bolsonaro, que està inhabilitat. Tot i això, el bolsonarisme continua viu. El Brasil continua sent un país molt polaritzat políticament. Així i tot, el balanç que faig de l’actual mandat de Lula, ara que es troba en l’equador, és positiu, sobretot perquè està liderant amb molta convicció una de les grans crisis globals: el canvi climàtic. I ho fa des de la seva posició de lideratge en l’agenda ambiental a tota Llatinoamèrica. La transició ecològica i justa és un tema central en la política del país. I això ho veiem en aquests moments, en els diàlegs i grups de treball del G-20, i en com s’estan projectant de cara a la COP-30 —la cimera sobre el clima de Nacions Unides—, que se celebrarà l’any que ve a l’Amazònia, i en què hi ha molta expectació.
Quin paper hi pot jugar Catalunya tenint en compte l’altaveu de la Delegació al Brasil?
Aquí hi volem incidir. Les prioritats del G-20 definides pel Brasil són la lluita contra la fam i la pobresa, el desenvolupament sostenible i la transició energètica, i la reforma de la governança global, és a dir, reforçar el multilateralisme. Des de Catalunya creiem que aquests són reptes compartits i transcendents per a totes les societats. En aquest sentit, hem fet esforços importants perquè institucions i organitzacions catalanes tinguin presència en tots aquests diàlegs del G-20.
De quina manera?
Des de la Delegació hem facilitat la participació d’universitats i centres de recerca catalans en les discussions de diferents grups de treball, en àrees com la transició digital inclusiva o la inversió i el comerç internacional per a un creixement sostenible. Des de l’àmbit del desenvolupament sostenible i gènere estem promovent polítiques públiques catalanes en aquests fòrums. Recentment, hem presentat la política de cooperació al desenvolupament feminista en un dels diàlegs nacionals del Woman20 (W20), el grup de treball per a l’apoderament de les dones. Que Catalunya pugui participar en aquests diàlegs és rellevant perquè, d’aquesta manera, estem contribuint amb les recomanacions de polítiques públiques que s’entregaran als mandataris de les principals economies del món durant la cimera de líders, al novembre, a Rio de Janeiro.
I l’última. Després de les eleccions del 12-M, Catalunya continua amb un govern d’interinatge. Li preocupa que el nou govern català minimitzi l’acció exterior?
El govern té les competències per desenvolupar l’acció exterior. És un dret i un deure. A més, considero que s’està fent una tasca molt positiva en tots els àmbits. Gran part dels problemes que encarem com a societat són globals, i les solucions només poden arribar des de la col·laboració i cooperació transfrontereres. En aquest sentit, crec que hauríem de poder continuar fent l’acció exterior independentment del govern que s’acabi formant a Catalunya. Avui som reconeguts com un actor internacional rellevant, i és important que puguem parlar en primera persona per promoure els interessos del país a l’exterior.
Paula Mèlich Bonet, primera delegada del Govern al Brasil
