La catalana Eva Sivill Marimon és mestra d’una escola de bosc a Oakland, als Estats Units [Foto: Eva Sivill]
Eva Sivill Marimon (Vilafranca del Penedès, 1984) viu i treballa com a mestra i copropietària de Roots y Ramas Forest School, una escola de bosc a Oakland (Califòrnia) amb nens i nenes d’entre 2 a 6 anys. Abans de fer el salt a les Amèriques, va viure a Irlanda i als Països Baixos. Com a mestra de Primària i d’anglès, va marxar als Estats Units a través d’un programa becat. Instal·lada a la terra indígena Lisjan Ohlone, el que ara també s’anomena Oakland, California, va treballar de mestra de castellà l’escola pública Global Family Elementary School. Després de fer la formació Forest Kindergarten Teacher Training és mestra d’una escola del bosc. A Exterior.cat, Sivill aborda el seu projecte vital: mestra en una escola de bosc.
Del Penedès a Oakland com a mestra d’una escola de bosc. Quin ha estat el camí fins a arribar fins aquí?
Des de petita només sabia que m’agradava l’anglès, i no va ser fins a la unversitat que vaig descobrir què volia dir educar, i allò que em va sacsejar per dins: diferents pedagogies, formes de pensar i d’entendre de l’ésser humà. La meva vida ha estat marcada, sobretot, pel creixement personal. Tot va començar en una formació de Pegagogia Sistèmica a Barcelona, a través de l’Institut Gestalt. I més tard, en un viatge a l’Índia em vaig interessar per la meditació i el ioga.
Així és com t’endinses a fons en la meditació.
Sí, tres anys més tard del viatge a l’Índia vaig fer el meu primer retir de meditació de deu dies de silenci, aprenent la tècnica Vipassana S.N. Goenka de la tradició Sayagyi U Ba Khin. Després d’assistir i servir en aquests retirs un cop cada any des del 2015, i de l’experiència vivint en comunitat amb altres meditadors i meditadores. Fruit de la pràctica de meditació, vaig anar integrant-la com una part fonamental de la meva vida.
Un cop als Estats Units convius en una casa comunitària que s’anomenava Casa de Paz, al barri de Fruitvale, a tocar de l’escola on treballaves a Oakland.
Casa de Paz estava formada per un grup d’activistes que s’havien compromès al servei de la comunitat en un dels barris on viuen la major part de persones immigrants procedents de l’Amèrica Llatina. Fruitvale és un dels barris de recursos econòmics baixos, hi ha un alt nombre de crims i violència, i també s’hi manifesta el racisme sistèmic que pateix la gent negra en aquest país. Casa de Paz va ser creada per oferir un espai segur, que estigués sempre disponible per la gent del barri, on poguessin trobar pau, menjar saludable, aprendre a meditar, a cultivar, i on la gent pogués confiar i aconseguir suport per atendre les seves necessitats.
Quins valors s’unien a Casa de Paz?
La regeneració, l’espiritualitat, la sostenibilitat, la no-violència, la comunitat i el servei eren els valors en els quals es basava la filosofia de vida i convivència a la casa. Per tal de viure de forma més alineada amb aquells valors, la casa s’il·luminava amb espelmes, i hi havia una galleda sota la pica de la cuina i una a la dutxa, per fer un ús conscient de l’aigua i poder-la reutilitzar per regar les plantes de l’hort. Es meditava en grup dues hores al dia. Durant aquella experiència en comunitat, posant en pràctica uns valors de forma tan ferma, vaig fer un gir radical en el meu estil de vida i vaig replantejar-me profundament el meu propòsit vital.
Per què?
Després del temps de mestra a l’escola pública on els nens i nenes estaven sotmesos a un règim disciplinari, competitiu, només enfocat a aconseguir resultats, i absolutament desconnectat de la naturalesa, des de Casa de Paz, juntament amb altres voluntaris i educadores, un estiu es va crear una petita escola de barri on els nens i nenes de diferents edats podien anar a l’hort, aprendre permacultura, fer excursions al bosc, crear, jugar, cuinar, meditar, i on les famílies podien anar a fer tallers i compartir coses de la seva cultura.
Foto: Eva Sivill
“En una escola de bosc, com la d’Oakland, l’educació és més respectuosa i la naturalesa actua com a font d’inspiració”
Què es va establir en aquell vincle?
La relació de confiança que s’havia construït amb les famílies de l’escola va fer possible donar una oportunitat a una educació més respectuosa, lenta, viva, emergent, guiada pel mateix infant, on l’amor, l’amabilitat i la curiositat eren els valors transversals, i on la natura feia de contenidor i d’inspiració. Aquella experiència em va remoure per dins i, com a mestra, em vaig preguntar què necessiten els nens i nenes abans de començar tot el procés acadèmic.
Quines respostes vas trobar?
Actualment, els nens i nenes passen molts anys aprenent a fer el mateix des de ben petits. És la imposició de la mentalitat capitalista en la qual vivim. I no ha de ser així. Jo volia deixar de formar part d’un món acadèmic en el qual es pressiona als infants perquè assoleixin uns objectius, i acabin sent competitius. M’agrada una educació més viva, lenta i present.
A Oakland participes, primer, com a voluntària d’una escola de bosc.
Després d’aquell projecte d’estiu a Casa de Paz i la formació de mestra de bosc a Santa Bàrbara, vaig fer que el meu propòsit de vida agafés embranzida. Així vaig començar a fer de voluntària a un projecte petit d’escola al bosc que ja existia a un dels parcs de la ciutat d’Oakland, a deu minuts del barri, on exercia com a mestra. Allà vaig començar a fer realitat el meu propòsit de vida: fer accessible l’educació a la natura per a infants de famílies amb recursos baixos. A través del meu voluntariat a l’escola Early Ecology, tres famílies del barri van poder-hi portar els seus fills i filles durant un curs escolar de forma gratuïta.
Quin és el paper del docent a l’escola de bosc?
El paper del docent a l’escola de bosc consisteix a tenir consciència dels mateixos límits, ser un marc de seguretat en què els infants se sentiran segurs per poder desenvolupar-se, tenir la capacitat d’observació constant de la trajectòria i el moviment dels infants, modelar i guiar els infants, orientar preguntes, estendre el pensament i contar històries.
“La natura és el contenidor on l’infant cultiva la curiositat, dispara la imaginació, aprèn a conèixer els seus límits i mentre l’adult l’acompanya”
Per què cal connectar amb la natura?
Hi ha molts estudis que demostren com l’ésser humà té una afinitat innata pel món natural. Els infants desenvolupen un benestar mental i emocional a través del joc i l’experimentació a la natura, així com una dosi elevada de resiliència i confiança. L’escola de bosc ofereix un espai intencional on l’adult sent una profunda connexió i respecte cap a la natura, ja que és d’aquesta manera com l’infant també desenvoluparà i absorbirà aquest sentit de pertinença, essencial per connectar amb qui cada infant ha vingut a ser i ser plenament feliç.
Quin paper juga la natura en l’educació dels infants?
La natura és el contenidor on l’infant cultiva la curiositat, dispara la imaginació, aprèn a conèixer els seus límits i connecta amb qui ha vingut a ser, mentre l’adult l’acompanya. Reconnectar amb la natura a través de l’educació ha transformat la manera d’estar i de facilitar l’aprenentatge permetent que l’infant guiï el seu propi procés, expressi el que és més íntim a través del joc, i canalitzant, a través dels sentits, un currículum real, emergent, viu i que està, en canvi, constant.
Foto: Eva Sivill
Què atrau a les famílies l’educació a la natura?
Principalment, posen en valor aquest contacte amb la natura i que els seus fills hi desenvolupin un vincle. Més enllà de descobrir els arbres, les plantes o els ocells, el més important és que desenvolupin aquest amor pel respecte a la natura. Tot l’aprenentatge es fa al bosc, literalment. Aquí no tenim aules.
Quina és la filosofia de l’escola de bosc?
La filosofia de la nostra escola de bosc -Roots y Ramas- beu de la visió que els i les natives americanes tenen sobre la naturalesa -la mare Terra- les quals entenen que “La terra no ens pertany a nosaltres, sinó que nosaltres pertanyem a la terra”. A la nostra escola partim de la idea que la naturalesa és la nostra mestra primària i en el nostre dia a dia convivim relacionant-nos-hi, jugant, aprenent, experimentant, gaudint del que ens dona. Un dels valors fonamentals és la interdependència, així que juguem i aprenem mentre la cuidem, l’honorem, i la celebrem, recuperant la forma de vida que està amb harmonia amb la natura, on no només la fem servir per al que necessitem sinó també tenim en compte el que ella necessita. Entenem que nosaltres no som separats de la natura, sinó que nosaltres també som natura.
“Els infants desenvolupen un benestar mental i emocional a través del joc i l’experimentació a la natura”
Quin material s’utilitza a l’escola de bosc?
A l’escola de bosc els infants no porten joguines, ni jocs de casa, sinó que fan servir els recursos i materials que la natura ofereix per jugar, construir i aprendre. Els i les mestres sí que portem eines com pales, serres, ganivets per esculpir, peladors i material com aquarel·les, envasos per l’aigua, pinzells, fulls blancs, colors de fusta, retoladors, i llapis.
Com s’avalua?
L’avaluació a l’escola de bosc es basa en l’observació i notes diàries que prenem dels nens i nenes. Els mestres fem una documentació de cada infant a través de fotografies, vídeos i anotacions a la llibreta, amb data i lloc. A cada edat observem coses diferents. Per exemple, a 3 anys es posa en valor els sentits, el moviment i l’equilibri; de 4 a 5 anys, les interaccions socials, el desenvolupament del cos físic i l’interès en les activitats; i de 5 a 6 anys, la seva capacitat per jugar, la parla desenvolupada, l’habilitat d’imaginar, el pensament seqüencial, i el sentiment de pertinença al grup.
Els Estats Units és el país per excel·lència del capitalisme. El projecte d’escola de bosc hi encaixa?
[Somriu] Absolutament. Califòrnia és un dels estats amb més moviments de justícia social i on hi ha una consciència col·lectiva ben progressista. Cada cop hi ha més escoles de bosc que s’estan escampant per tot el país. Només a l’estat de Califòrnia, hi ha 300 programes en marxa. Hi ha moltes cooperatives de pares que ho tiren endavant perquè no necessites una llicència de preescolar. Les escoles de bosc, en el fons, també tenen com a objectiu recuperar les tradicions de l’escola indígena, a fer visible i recordar que la gent indígena encara viu aquí, i que sense ells i elles la connexió amb la natura estaria perduda. Les escoles de bosc només estan recuperant el què s’ha perdut amb el pas del temps i amb la culminació del capitalisme i el consumisme.
Com s’ha consolidat el projecte de l’escola de bosc a Oakland?
L’escola com a cooperativa és el tercer any que funciona. Cada any dibuixa més la diversitat cultural i econòmica d’Oakland. Des d’una mirada més personal, treballar i participar en l’escola del bosc s’ha convertit en una forma de mirar, de sentir, i de viure. A més, la nostra escola de bosc a Oakland la integrem cinc mestres, ara com a cooperativa i com a propietàries. Totes cinc ens vam conèixer als Estats Units, tot i que som de nacionalitats diferents, i l’anglès i el castellà ens uneix a totes.
Un projecte així, seria viable a Barcelona?
Sí, podria visibilitzar una escola de bosc al parc de la Ciutadella. S’han d’aprofitar els espais verds urbans i fer-los créixer.
Quan expliques el projecte a altres mestres catalanes, quina és la seva reacció?
Molt positiva, els fascina. Em feliciten pel projecte, el veuen molt interessant. Vist amb perspectiva, avui em sento molt més connectada amb la feina que faig, tot plegat, té molt més sentit.
Foto: Eva Sivill
Anna Prat: “Els meus pares sempre em preguntaven per què volia marxar tan lluny”
