Meritxell Serret és la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea des de l’octubre de 2022 [Foto: Quim Miró]

Meritxell Serret i Aleu és, des d’avui -24 de juliol de 2024- la consellera d’Acció Exterior més longeva. Comptabilitza 653 dies al càrrec de consellera, és a dir, 1 any, 9 mesos i 12 dies, des de l’octubre de 2022 quan va assumir el càrrec. Supera, així, Raül Romeva, qui va cuinar i liderar la primera etapa d’un departament que va posar en marxa el 2016, només fa vuit anys i mig, tot i que la vocació internacional de Catalunya sempre havia format part de l’ADN dels diferents governs de la Generalitat.

Durant aquest període relativament curt, el departament d’Acció Exterior (ara, amb l’afegitó Unió Europea) ha tingut 6 consellers i ha estat víctima de la inestabilitat social i política que ha viscut Catalunya en la darrera dècada. Especialment, amb el desballestament que va patir arran de l’aplicació de l’article 155 per part del govern espanyol després de l’1-O.

L’escassa durabilitat, fins ara, de cada conseller ha estat esquinçada per diversos motius

L’escassa durabilitat, fins ara, de cada conseller ha estat esquinçada per diversos motius. Raül Romeva (per l’aplicació del 155); Ernest Maragall (per centrar-se en Barcelona); Alfred Bosch (dimitit per un cas d’assetjament sexual al departament); Bernat Solé (per un canvi de govern i posteriorment inhabilitat); Victòria Alsina (per la marxa de Junts del govern) i Meritxell Serret (amb el judici de l’1-O pendent).

Rànquing de consellers i conselleres d’Acció Exterior entre 2016 i 2024 [Infografia: Marga Moreno / Exterior.cat]

Així, el rànquing de consellers d’Acció Exterior l’encapçala Serret (653 dies: 1 any, 9 mesos i 12 dies), seguit de Romeva (652 dies: 1 any, 9 mesos i 11 dies), Alsina (502 dies: 1 any, 4 mesos i 14 dies), Bosch (473 dies: 1 any, 3 mesos i 16 dies), Solé (443 dies: 1 any, 2 mesos i 16 dies) i Maragall (178 dies: 5 mesos i 25 dies).

Serret: de l’exili a l’escenari internacional

La consellera Serret i el president Aragonès, en la presa de posessió [Foto: ACN]

Nascuda a Vallfogona de Balaguer el 1975, Serret és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En els seus inicis va ser coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural i va treballar al sindicat Unió de Pagesos.

En política, Serret va iniciar-se en l’àmbit municipal com a independent, sent regidora en una legislatura (2007-2021) i va fer-se militant d’Esquerra, el 2017. La de Vallfogona de Balaguer va ser la consellera d’Agricultura entre el 2016 i el 2017, quan va ser destituïda amb l’aplicació de l’article 155. Es va exiliar a Bèlgica, on va exercir com a delegada del Govern de Catalunya a Brussel·les durant gairebé tres anys.

Un cop elegida diputada al Parlament de Catalunya, va retornar a Catalunya per a comparèixer davant el Tribunal Suprem de forma voluntària i el jutge la va deixar en llibertat provisional. La Fiscalia li demana un any d’inhabilitació i una multa de 12.000 euros per la seva participació en els preparatius de l’1-O.

La consellera ha hagut de conviure amb l’amenaça de la inhabilitació i continua pendent, encara, de ser amnistiada

Actualment, Serret ha sol·licitat la recusació dels magistrats del Tribunal Suprem Manuel Marchena, Carmen Lamela, Andrés Martínez Arrieta i Antonio del Moral per manca d’imparcialitat en l’aplicació de l’amnistia. En el cas de Serret, també sol·licita la recusació del magistrat Leopoldo Puente Segura. Ara l’alt tribunal ha suspès la deliberació sobre l’aplicació de la llei d’amnistia a l’espera de la resolució sobre la recusació.

En la seva etapa com a consellera, Serret ha liderat l’acció exterior reforçant la visibilitat del president Aragonès fins que es van convocar noves eleccions. A banda de fer bandera que Catalunya torni a ser un actor rellevant en l’àmbit internacional, la gestió de Serret també s’exemplifica en l’ampliació de la xarxa de delegacions a l’exterior (amb 21) que donen cobertura a 72 països. A més, ha impulsat el projecte llei del cos d’acció exterior (pendent d’aprovació) i l’aposta clara per a la política de cooperació al desenvolupament.

Les eleccions del 12 de maig passat van deixar un escenari polític obert. Tot i la patacada electoral, que va costar la dimissió del president Aragonès, Esquerra torna a tenir la clau de la governabilitat. A l’espera que Catalunya tingui un nou govern, Serret continua, també, a l’espera de qui ocuparà el càrrec. Hi haurà nou inquilí en el departament d’Acció Exterior?

Traspàs de la cartera d’Acció Exterior entre les conselleres Alsina i Serret, la tardor de 2022 [Foto: ACN]

L'Honorable Consellera Meritxell Serret
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram