Pels qui ens apassionen els castells -que cada cop som més-, el Concurs de castells de Tarragona ha estat un cap de setmana espectacular, de pitet. Sobretot, si hem tingut l’oportunitat de viure’ls de ben a prop. La cita castellera, però, no es redueix únicament a la traca final de diumenge amb les millors colles, sinó que amb els anys el món casteller ha estat capaç de dotar d’un espai per a tothom. Prova d’això és la diada castellera internacional, que va aplegar prop de dues mil persones a la plaça de la Font de Tarragona amb l’actuació de quatre colles fora de Catalunya: Andorra, París, Madrid i Copenhaguen, amb la representació d’altres colles de fora de l’àmbit català: Brussel·les, Edimburg, l’Alguer, Euskal Herria, Montreal, Lausana, Zuric, Londres, Berlín i Tolosa de Llenguadoc.
Així, dissabte, a Tarragona trepitjant la plaça amb la càmera al davant i sense perdre’m cap detall, vaig gaudir (i fins i tot, emocionar-me) veient com les colles participants anaven carregant i descarregant els seus castells. Totes s’havien reservat els millors castells per al concurs, totes volien oferir la seva millor versió, i ho van aconseguir. Més enllà de les estructures, hi va haver detalls que vull posar en consideració.
Primer, la capacitat de convocatòria. Els castells és una activitat que requereix gairebé un exèrcit de gent. Per proximitat, Andorra i Madrid van aterrar a Tarragona amb un bon grapat de castellers. París, amb menys representació, es va defensar. Ara bé, veure la gentada que arrossegaven els Xiquets de Copenhaguen -quan la meitat de la colla no són catalans i són els qui venien de més lluny- és per felicitar-los. I, sobretot, a totes les colles castelleres internacionals: consolidar una activitat així en qualsevol punt del món té un mèrit increïble. No només pel volum de gent sinó perquè els castells necessita figures estratègiques (des de l’enxaneta fins als acotxadors) que a l’estranger no és tan senzill trobar-les com tampoc les instal·lacions per dur-les en pràctica.
“A Tarragona, les colles castelleres internacionals no només han demostrat que s’estan fent el seu propi espai sinó que tenen molt camí a recórrer”
Segon, la llengua. A diferència de la resta de colles castelleres autòctones, les internacionals usaven altres llengües. Els missatges previs a l’aixecament del castell entre els Xiquets de Copenhaguen predominava l’anglès, i en el cas dels Gatos de Madrid, el castellà, o els de París, el francès. I aquest no és un detall menor, és un valor afegit que aporten les colles d’arreu del món. Atrauen estrangers (residents a les seves respectives ciutats) i aquests es fan seva una tradició de la cultura catalana. Es poden fer castells en qualsevol llengua. Chapeau!
Tercer, els castells com a eina d’internacionalització. Cada cop són més comunitats catalanes d’arreu del món que tenen l’atreviment d’impulsar una colla castellera com a eina, també, de cohesió de les mateixes comunitats. Si fa un segle, les sardanes eren la manifestació que ens internacionalitzava com a país, avui ho són els castells. Aquestes piràmides humanes que ens deixen bocabadats a tothom i que s’han convertit en un element d’internacionalització cultural del nostre país. I, sobretot, que defineix a la perfecció els nostres valors: força, equilibri, valor i seny!
Catalunya ha de continuar fomentant l’esperit casteller arreu. Perquè, després de viure in situ la diada a Tarragona puc assegurar-vos que les colles castelleres internacionals no només han demostrat que s’estan fent el seu propi espai sinó que tenen molt camí a recórrer. I combaten, així, algunes veus castelleres més puristes que malparlen d’aquelles colles que no aixequen uns pisos determinats i menystenen el seu nivell.
A tots els puristes els diria que es deixin de romanços, que tinguin una mirada més allargada. Que més enllà de les grans estructures humanes hi ha un element d’internacionalització intrínsec molt potent en les colles internacionals. I que sí, que Vilafranca, Tarragona i Valls tenen les millors colles i juguen la Champions, i que avui les colles fora de Catalunya ho veuen des de la graderia del Tarraco Arena perquè la distància, encara, és molt i molt gran. Però, us imagineu d’aquí a una dècada una colla internacional competint el dia gros del concurs? Temps al temps.
Quim Miró és periodista i director editorial del portal Exterior.cat
El món casteller internacional es reivindica: espectacular diada a Tarragona
