Sergi Barrera és el cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona [Foto: Maria Cerezuela]
Sergi Barrera (Reus, 1983) és el cap de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona des de 2018. Els deu anys anteriors va ser-ne el press officer. Ha participat com a observador electoral de curta durada a missions de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) a Albània (2023), Geòrgia (2021) i Moldàvia (2014). Llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 2005, també va obtenir el 2007 un diploma d’estudis avançats en Relacions Internacionals i Integració Europea per l’Institut d’Estudis Europeus, centre adscrit a la mateixa universitat. En finalitzar els estudis, el 2007, va fer unes pràctiques laborals dins el programa Erasmus a la Direcció d’Afers de la UE del Ministeri per al Desenvolupament Urbà i Carreteres del Govern de Malta. Abans d’iniciar la seva carrera al Parlament Europeu també va treballar a la Generalitat de Catalunya (2007-2008), com a press officer de la Secretaria per a la UE i la delegació del Govern davant la UE, i a l’Ajuntament de Sitges, com a tècnic en integració europea (2006). Ha fet col·laboracions per diversos mitjans de comunicació catalans. També ha participat en programes de cooperació i voluntariat al Brasil (2016), a la regió dels Grans Llacs (2014) i Filipines (2013). A Exterior.cat, Barrera traça la trajectòria de 25 anys d’una oficina que col·loca Barcelona en el mapa europeu.
Periodista de professió i Europa com a escenari vital i professional. Ve de lluny?
Sí, sempre he tingut interès per Europa. De fet, jo, com a periodista, volia ser corresponsal o treballar en una institució europea o en un organisme internacional. A la facultat de Periodisme, el professor d’una assignatura optativa sobre àmbits internacionals em va captivar del tot. Després va venir el doctorat amb un treball d’investigació sobre la Unió Europea.
Fa gairebé 20 anys col·laboraves en el programa ‘L’Europa dels joves’ a Catalunya Ràdio que presentava Carme Colomina. Com va sorgir aquella oportunitat?
Precisament, en un viatge a Brussel·les vaig conèixer Carme Colomina, i em vaig oferir a col·laborar en el seu programa. Em va proposar fer una secció sobre joventut, i vaig acceptar. Arran del programa vaig conèixer amb més profunditat les diferents accions que duen a terme tant el Parlament Europeu com la Comissió Europea. Una de les accions va ser les beques a les institucions europees, i així és com vaig començar a fer pràctiques en aquesta oficina a Barcelona l’any 2007.
Han passat gairebé 20 anys!
[Somriu] Sí, aquí va començar tot.
Què recordes d’aquella etapa com a becari a l’oficina de Barcelona?
Aleshores no hi havia una persona encarregada de fer les tasques de premsa, i vaig fer-ho jo. Ningú de l’oficina era periodista i estava tot per fer. Recordo que va coincidir amb el cinquantè aniversari de la Unió Europea, amb un gran acte de commemoració dels Tractats de Roma.
Has fet carrera amb vocació europea des de Barcelona. Brussel·les haguera estat la ciutat idònia per viure i treballar-hi?
Brussel·les és una ciutat que conec prou bé i que per feina la visito sovint. Però et diria que cal fer més Europa per al territori català que per Brussel·les. Allà, tothom està convençut! Tot i que fa 25 anys que es va obrir l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, queda molta feina a fer, i des de l’oficina tenim molt clar que hem de fer-la al territori.
“A ulls del món, Europa ha de ser independent en àmbits com la seguretat i la defensa. Se’n diu autonomia estratègica”
Foto: Maria Cerezuela
Com a periodista i com a cap de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, coneix l’actual conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch.
[Somriu] Sí, hem treballat junts durant 16 anys. Ha estat un autèntic luxe compartir tots aquests anys.
Per als qui no coneguin qui és Jaume Duch, què els diries?
És qui coneix tots els racons del Parlament Europeu. Diria que és el català més reconegut al Parlament Europeu. I, possiblement, de tota Espanya. A banda de ser portaveu, Duch ha estat molt més que la veu del Parlament Europeu. Ha estat un pedagog del Parlament Europeu, un professor de formació. Té una vocació europeista pels quatre costats, i la transmet. Per ser una veu experimentada, ha estat un actor rellevant, també, per a l’oficina del Parlament Europeu de Barcelona.
Duch ha creat escola en l’àmbit de la comunicació institucional a Europa?
Sí, sens dubte. És una persona amb una visió molt clara el que calia fer en tot moment i cap on havia d’anar la institució. Prova d’això és que des que va ser nomenat conseller del Govern de la Generalitat, molts dels companys que són caps d’altres oficines arreu d’Europa em pregunten constantment per ell. Ho fan des de l’estima i l’admiració.
Ara, exercint de polític, què creus que pot aportar com a conseller d’Unió Europea i Acció Exterior del govern de Salvador Illa?
Aportarà la seva experiència i el seu bagatge, perquè és molt intel·ligent. Duch sabrà trobar finestres d’oportunitats per explicar i apropar molt més Europa a les catalanes i els catalans.
“Cal fer més pedagogia europea per al territori català que per Brussel·les”
Treballes a l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona des de fa setze anys, sis dels quals com a cap. Quantes oficines té el Parlament Europeu arreu del continent?
El Parlament Europeu compta amb una oficina a la capital de cadascun dels 27 estats membres. I després també hi ha una oficina regional en els cinc països més grans. És a dir, Múnic (Alemanya), Marsella (França), Milà (Itàlia) i Breslàvia (Polònia).
Precisament, Barcelona va ser la primera oficina regional que va posar-se en marxa, d’això fa 25 anys.
Quin paper juguen les oficines?
Les oficines del Parlament Europeu som el primer punt de contacte amb el territori. Tenim la missió d’apropar les decisions que es prenen al Parlament, de comunicar la feina institucional dels eurodiputats a la ciutadania, i també, oferir-ho als mitjans de comunicació, perquè la gran majoria no tenen corresponsal a Brussel·les. Ara bé, tenim una prioritat assenyalada en vermell: apropar Europa als joves, i ho fem a través dels centres educatius i, sobretot, descentralitzant Barcelona, trepitjant el territori.
Foto: Maria Cerezuela
Quin és el vincle que té l’oficina de Barcelona amb el departament d’Unió Europea i Acció Exterior del Govern i amb altres entitats i organismes a Catalunya que tenen aquesta mirada i vocació europeista?
El vincle és de cooperació i de col·laboració. Cada institució té les seves prioritats i els seus recursos. Amb les institucions hi ha moltes línies d’acció conjunta. Tenim la prioritat d’intentar promoure noves eines pedagògiques i tenint en compte que no tenim prou múscul cal treballar estretament amb la resta d’institucions buscant sinergies. Sigui amb la Generalitat, el Parlament, la mateixa Comissió Europea i els ajuntaments.
Europa és el terreny de joc on es prenen més decisions que ens afecten directament com a ciutadans. En canvi, els ciutadans -molt sovint- encara la veiem lluny. Per què?
Quan hi ha una qüestió legislativa important, Europa es veu més a prop. Ara bé, hi té a veure l’efecte mediàtic. El Parlament Europeu no té la mateixa cobertura en els mitjans de comunicació respecte a allò que passa al Parlament de Catalunya o al Congrés dels Diputats a Madrid ni tampoc hi ha una premsa especialitzada en Europa, per una qüestió de recursos. A més, la cobertura de la política a base de declaracions que hi ha a Catalunya a Espanya, no existeix al Parlament Europeu.
Com es pot implantar una opinió pública europea per combatre el distanciament que encara mostra la ciutadania amb Europa?
És complicat, però potser sí que s’ha d’avançar cap a una sèrie d’opinions públiques europees. Aleshores, aquí és quan l’oficina hi té molt a dir. S’han de crear finestres d’oportunitats per generar espais de pedagogia. Hi ha dos exemples que ens conviden a l’optimisme en la relació entre l’oficina i la ciutadania i amb la relació amb Europa.
“Europa ha de defensar la democràcia i lluitar contra la desinformació”
Quins?
En els últims anys, cada cop més es concentren més manifestacions davant de l’oficina. I sovint no és per reivindicar res contra la Unió Europea, sinó per visibilitzar una causa davant de la Unió Europea. Abans aquestes manifestacions es feien davant del consolat del país de torn o a la plaça de Sant Jaume. Per tant, que les manifestacions siguin davant l’oficina vol dir que la percepció dels ciutadans és que les qüestions de pes es decideixen a Europa.
I el segon exemple?
Que cada cop més centres educatius visiten més la nostra oficina. Això demostra que ha crescut l’interès, especialment de la gent jove.
Foto: Maria Cerezuela
Un dels projectes que impulsa la Direcció General de Comunicació del Parlament Europeu i que gestioneu des de l’oficina és el programa ‘Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu’. De què es tracta?
És una iniciativa que vol apropar el funcionament del treball legislatiu i polític de la institució. S’adreça a estudiants de centres d’educació secundària, de formació professional i d’educació especial (3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i FP). Aquest any hi participen 22 escoles catalanes. Aquest programa s’ha convertit en un dels projectes més reeixits per fomentar la ciutadania europea activa entre els joves. Enguany faran tallers d’alfabetització mediàtica i contra les ‘fake news’. A les deu edicions del programa hi han participat un total de 34 centres catalans.
En les darreres eleccions europees del 9 de juny passat, un 79% dels joves menors de 24 anys a l’Estat espanyol no van votar. Ho assenyala l’últim Eurobaròmetre. Com s’explica?
Ho resumeixo en una paraula: desafecció. Especialment, en el vincle entre la gent jove i la política institucional, ja sigui catalana, espanyola com europea. Recordo en les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig passat la participació va ser inferior a les europees de 2019. En aquelles eleccions, la participació de la gent jove va augmentar molt, especialment perquè sobre la taula hi havia el canvi climàtic, i aquesta qüestió va fer mobilitzar el vot jove. En canvi, aquest cop, qui no va anar a votar, majoritàriament, van ser joves i persones en situació d’atur. Aquesta desafecció és global.
“Les oficines del Parlament Europeu som el primer punt de contacte amb el territori. Volem apropar-nos-hi més”
Més enllà de la participació, quines creus que són les principals amenaces que té avui a Europa?
Són diverses. Més que d’amenaces jo parlaria de reptes. El principal repte es diu autonomia estratègica. Això significa que Europa, a ulls del món, ha de ser independent en àmbits com la seguretat i la defensa. Europa no pot dependre de qui hi haurà al capdavant de la Casa Blanca després de les eleccions nord-americanes. Ho va dir fa pocs dies el conseller Duch i ho comparteixo. O en l’àmbit farmacèutic ho vam comprovar durant la pandèmia de la Covid-19 quan Europa va haver de pagar les mascaretes a preu d’or perquè els països proveïdors no eren europeus. Per tant, és imprescindible aconseguir que Europa tingui capacitat i autonomia pròpies.
I de l’augment de l’extrema dreta?
Tenim el repte de defensar la democràcia i de lluitar contra la desinformació. Més que parlar d’extrems dins l’eix ideològic esquerra-dreta, prefereix no entrar-hi. Ara bé, sí que em preocupa els partits que són euròfobs o que es mostren en contra del projecte europeu. Sobretot, cal fer molta pedagogia entre els més joves.
Foto: Maria Cerezuela
En una entrevista a Exterior.cat, l’exeurodiputat d’ERC, Jordi Solé, assegurava que “el projecte europeu és l’experiment polític més exitós dels últims 100 anys”. Ho comparteixes?
Sens dubte, perquè és el que ha garantit estabilitat i pau. I prova d’això és que cada cop hi ha nous països que piquen la porta d’Europa, que seuen a la banqueta esperant el moment per entrar a la Unió Europea. El desig d’aquests països de formar part de la Unió no és únicament per una qüestió econòmica i de benestar, sinó també pel valor a les llibertats i a la democràcia.
El procés ha estat l’època més convulsa d’aquests 25 anys de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona?
Fa 16 anys que treballo a l’oficina, no puc parlar de la resta. Ara bé, de l’última dècada, més que convulsa ha estat l’època menys fàcil, sí.
Aquesta setmana heu anunciat una nova edició dels ‘Europa After Work’ que tindran lloc a l’Espai Línia de Barcelona. De què es tracta?
És una iniciativa que organitzem conjuntament l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, la plataforma d’estudiants universitaris Deba-t.org i l’associació de joves Equipo Europa. És un espai de debat i reflexió, especialment adreçat a estudiants, joves professionals, politòlegs i periodistes. Encetarem la nova edició el pròxim 28 de novembre amb la participació de l’eurodiputada socialista Laura Ballarín (S&D) i la periodista Lara Malvesí, excorresponsal a Brussel·les de l’Agència EFE. Es posarà a debat el nou Parlament Europeu i els reptes de la nova legislatura.
I quins són, a grans trets, els reptes?
Ens trobem a l’inici de la legislatura, un moment clau per explicar la primera meitat del mandat, els dos primers anys són de backpacks, no hi ha tant volum legislatiu, que s’incrementa en la segona meitat de la legislatura. Els procediments són llargs i cal fer molta pedagogia. El pressupost europeu serà un dels temes prioritaris de la legislatura.
Foto: Maria Cerezuela
El cap de l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona, Sergi Barrera, visita l’Espai Línia
