L’escriptor gironí Javier Cercas s’incorpora a la Reial Acadèmia Espanyola

Javier Cercas ocupa la cadira ‘R’ de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE), vacant des de la mort de l’escriptor Javier Marías l’11 de setembre de l’any 2022. La RAE ha oficialitzat l’ingrés de l’autor gironí després que la seva candidatura, presentada pels acadèmics Mario Vargas Llosa, Clara Sánchedz i Pedro Álvarez, fos aprovada el darrer mes de juny.

Tal com estableixen els estatuts de la RAE, Cercas ha llegit un discurs d’ingrés a l’ens per tal de prendre possessió de la plaça. En el seu parlament, l’escriptor ha glossat i lloat la figura de Marías i ha fet també una dissertació sobre alguns dels “malentesos” que pesen sobre el seu ofici, com la manca de compromís dels autors o la “inutilitat” de la literatura.

Javier Cercas ha expressat el “gran honor i responsabilitat” que suposa ingressar a la RAE i ha lamentat que el seu pare no visqui encara per ser testimoni d’aquest moment. “Ni en els seus somnis més desbocats se li va passar pel cap que el seu únic fill pogués ingressar un dia a la Reial Acadèmia Espanyola”, ha dit sobre l’absència del seu progenitor, un home que, ha relatat, volia que ell arribés a ser “catedràtic de la Universitat de Salamanca”. “Ningú sap quant lamento que no estigui aquí avui amb nosaltres, ni tampoc la mare, tot i que ella almenys és viva”, ha confessat l’escriptor.

L’autor ocupa la cadira ‘R’, vacant des del decés del madrileny Javier Marías el setembre de 2022

L’escriptor gironí Javier Cercas, autor d’obres com ‘Soldados de Salamina’, ‘Anatomía de un instante’ o ‘Las leyes de la frontera’, ha esdevingut nou membre de la Reial Acadèmia Espanyola (RAE). Nascut a Extremadura el 1962, Cercas resideix a Girona des dels quatre anys. El 1985 es va llicenciar en Filologia Espanyola per la Universitat Autònoma de Barcelona i des del 1995 és titular de la Universitat de Girona. Des del 2003 es dedica en exclusiva a escriure.

Les obres de Javier Cercas han estat traduïdes a més de trenta idiomes i han obtingut premis com el Premi Nacional de Narrativa o el Premi Planeta, en clau estatal, o els francesos Prix André Malraux i Prix Mediterranée, entre d’altres. També n’ha guanyat al Regne Unit, a Itàlia, a Grècia, a Portugal, a Xile i a la Xina.

Els seus llibres s’han adaptat al cinema, al teatre i al còmic, i en té dues que tindran pròximament versió de sèrie televisiva. També ha dut a terme una tasca periodística i assagística que també ha estat guardonada a Espanya i fora d’Espanya.

Irene Pujadas, la primera escriptora catalana a publicar en la secció ‘Flash Fiction’ a The New Yorker