La crisi de l’habitatge (també) s’estén a Europa: lloguers abusius i mesures poc efectives

Una manifestació massiva a Barcelona contra els preus abusius dels lloguers ha servit per posar, encara més, el focus en la crisi de l’habitatge. Els manifestats reclamen mesures per accedir a habitatges assequibles i, fins i tot, amenacen amb una vaga de lloguers si no s’actua. La crisi de l’habitatge va més enllà de les nostres fronteres, i els països de la Unió Europea no n’estan al marge. La pujada dels preus de l’habitatge i dels lloguers preocupa molts ciutadans europeus. Així ho diu un informe que ha fet públic l’Oficina del Parlament Europeu de Barcelona on posa en relleu les dades clau de la situació i què està fent la UE en matèria d’habitatge.

En menys d’una dècada, entre el 2015 i el 2023, els preus de l’habitatge a la UE han augmentat de mitjana un 48%. L’augment més gran s’ha registrat a Hongria, on els preus han pujat un 173%, i el menor a Finlàndia, amb només un 5%. La pujada mitjana del cost de l’habitatge a l’Estat espanyol en el mateix període ha estat del 47,6%.

Les raons principals darrere de la pujada del preu de l’habitatge són l’augment dels costos de construcció i de les taxes hipotecàries, el descens en la construcció que va limitar l’oferta i l’augment en la compra de propietats com a inversió per generar ingressos addicionals.

Llogar a la UE també ha pujat. Entre el 2010 i el 2022, el preu dels lloguers va pujar una mitjana de 18%, en part a causa d’un augment dels contractes de lloguer de curta estada, que van treure cases i pisos del mercat.

En menys d’una dècada els preus de l’habitatge a la UE han augmentat de mitjana un 48%

Per saber si el cost de l’habitatge és massa alt, podem observar la relació entre el preu de l’habitatge i els ingressos. Si els preus de l’habitatge superen el 40% dels ingressos disponibles, significa que els ciutadans fan front a problemes d’habitatge.

Als països de la UE el 2023 , al 10,6% de les llars a ciutats i al 7% de les llars a zones rurals, l’habitatge tenia un cost superior al 40% dels seus ingressos disponibles. Més d’una quarta part dels grecs (31%) que vivien a ciutats tenien uns costos de l’habitatge superiors al 40% dels ingressos, mentre que al voltant del 6% dels eslovacs que vivien a ciutats s’enfrontaven al mateix problema.

Molts ciutadans europeus estan preocupats per la pujada dels preus, el cost de vida i la situació econòmica. Aquestes van ser les principals raons que van portar els ciutadans a votar a les eleccions europees, segons l’enquesta de l’Eurobarometre publicada el juliol del 2024.

Com viuen la majoria dels ciutadans europeus?

Més de dos terços dels europeus viuen en un habitatge del qual en són propietaris; més de la meitat viu a una casa; hi ha 1,6 habitacions per persona de mitjana; hi ha 2,3 persones per llar de mitjana.

El 17% dels europeus viuen a llars que no tenen prou espai (almenys una habitació per parella adulta, per persona adulta soltera, parelles de germans/es de 12-17 anys, fills únics majors de 12 anys o parelles de fills menors de 12). El 34% dels europeus viuen a llars que tenen més espai del que es considera adequat.

Els croats són els qui s’independitzen més tard (31,8 anys) i els finlandesos, més aviat (21,4 anys)

Els joves europeus deixen la llar familiar de mitjana als 26,4 anys. Aquesta edat varia molt entre els països de la UE: des dels 31,84 anys a Croàcia fins als 21,4 anys a Finlàndia. L’edat mitjana a què les persones abandonen la llar paterna als països de la UE, que oscil·la entre els 21,4 anys a Finlàndia i els 31,8 anys a Croàcia.

Quines mesures adopta la UE en matèria d’habitatge?

Fa tres anys el Parlament Europeu va adoptar una resolució en què es demanava als països de la UE que reconeguessin l’habitatge adequat com un dret humà fonamental que es pot fer complir mitjançant la legislació.

Els eurodiputats van afirmar que tots els ciutadans haurien de tenir el mateix accés a un habitatge digne i “saludable”, amb connexió a aigua potable d’alta qualitat, sanejament adequat, clavegueram i energia fiable.

El juliol de 2024, el Parlament va triar Ursula von der Leyen per a un segon mandat com a presidenta de la Comissió Europea. En una declaració abans de la votació, von der Leyen va anunciar que l’habitatge seria una de les prioritats de la UE en el nou mandat i va afirmar que, per primera vegada, la UE tindria un comissari responsable de l’habitatge.

L’octubre del 2024, els eurodiputats van debatre la necessitat d’un habitatge sostenible, digne i assequible amb el vicepresident de la Comissió, Margaritis Schinas. Van expressar la seva preocupació per les persones sense llar, els joves que no poden comprar casa seva i van manifestar la importància de les inversions en habitatge social.