Foto: Govern
La plena oficialitat del català a totes les institucions de la UE és una prioritat absoluta per la Generalitat. En el marc d’aquesta qüestió, i en col·laboració amb l’Ambaixada espanyola, la Delegació del Govern a Alemanya ha organitzat una taula rodona sota el títol Unitat en la diversitat lingüística? El cas del català, el gallec i el basc, que s’ha celebrat aquest dilluns a Berlín.
Entre les persones presents, a més de l’ambaixador espanyol Pascual Navarro, la delegada del Govern, Marie Kapretz i el director de l’Instituto Cervantes, Ignacio Martínez Castignani, també hi ha assistit el secretari d’estat per la Unió Europea, Fernando Sampedro Marcos, que ha volgut destacar la “normalitat de l’ús de les llengües cooficials a l’estat”.
Durant el seu discurs d’obertura, Marcos, que s’havia reunit prèviament amb representants del govern alemany, s’ha congratulat de “l’actitud constructiva” vers a l’oficialitat del català a la UE que tenen les institucions alemanyes.
“El fet de promocionar o donar espais a les altres llengües cooficials no és una amenaça per al castellà”, ha sentenciat el professor Sinner
Ronald Grätz, antic director del Goethe-Institut de Barcelona, ha estat el moderador de l’acte, que ha comptat amb la presència de Carsten Sinner, professor universitari catedràtic de Lingüística Iberoromànica i Estudis de Traducció de la Universitat de Leipzig i les intervencions per videoconferència de Johannes Kabatek, catedràtic de Lingüística Iberoromànica de la Universitat de Zuric i Claudia Polzin-Haumann, catedràtica de Llengües Romàniques de la Universitat de Saarland.
Grätz ha emfatitzat que “el multilingüisme forma part de l’essència d’Europa”, una posició compartida per les persones ponents, que han lloat la diversitat lingüística de l’estat espanyol.
“El fet de promocionar o donar espais a les altres llengües cooficials no és una amenaça per al castellà”, ha sentenciat Sinner a l’acte celebrat al Insituto Cervantes de Berlín i al que han assistit una vintena de persones, entre les quals hi havia professors universitaris, lectores de català, representants de l’associació cultural basca-alemanya o membres del Ministeri d’Exteriors.
Grätz ha emfatitzat que “el multilingüisme forma part de l’essència d’Europa”
Johannes Kabatek ha compartit la seva preocupació pel número minvant de parlants de català i gallec a l’estat: “La diversitat forma part d’Espanya i se n’ha de tenir cura”, ha afegit.
Els ponents han coincidit en el fet que la plena oficialitat del català a la UE li donaria una “força simbòlica” i “prestigi” a la llengua catalana. Per la seva banda, Claudia Polzin-Haumann, s’ha mostrat convençuda que el reconeixement del català afavoriria la cohesió social a l’estat espanyol.
Després de l’acte, tothom ha pogut gaudir d’una xocolata calenta amb melindros mentre intercanviava impressions de la taula rodona.
Més de 10 milions de parlants
El català té uns 10 milions de parlants a la Unió Europea, i és, per tant, una de les 15 llengües oficials més parlades del continent. La reivindicació del reconeixement del català a les institucions europees és una petició històrica de la societat civil.
L’agost de 2023, el govern espanyol va sol·licitar oficialment que el català, el gallec i el basc fossin reconeguts com a llengües oficials de la UE i rebessin el mateix estatus que les llengües oficials actuals de la Unió. Per tal d’assolir la plena oficialitat, cal la unanimitat dels 27 estats membres.
Berlín, seu de la trobada internacional d’estudiants i professors de català a l’exterior 2025
