Foto: Govern
Durant anys, Suïssa i la Unió Europea han construït un sistema complex de tractats sectorials que han permès al país helvètic accedir parcialment al mercat interior de la UE a canvi d’adoptar bona part de les seves normes. Tanmateix, la manca d’un marc jurídic estable i comú per resoldre conflictes, actualitzar estàndards tècnics i garantir la igualtat de condicions ha fet necessària una redefinició d’aquesta relació.
Els esforços per establir un Acord Marc Institucional van topar, el 2021, amb la decisió del Consell Federal suís d’interrompre les negociacions. Aquesta ruptura va ser fruit de profundes divergències en temes clau, com l’accés al mercat laboral, la protecció salarial, les ajudes estatals i el paper del Tribunal de Justícia de la UE com a instància interpretativa. Per a molts actors polítics a Suïssa, acceptar un mecanisme d’harmonització legal dinàmica equivalia a cedir sobirania. Alhora, la UE reclamava seguretat jurídica i transparència, cansada d’excepcions i adaptacions lentes que impedien una relació més fluïda.
Després d’un llarg període d’incertesa, les dues parts han reprès els contactes per mirar d’establir un nou marc. Les converses actuals busquen superar el punt mort i trobar una via intermèdia: ni una adhesió plena ni un simple manteniment de l’estatus quo, sinó un acord estable que proporcioni seguretat a empreses i ciutadans. Suïssa vol salvaguardar el seu model socioeconòmic, amb un alt nivell de protecció del mercat laboral i marge de maniobra per a les seves polítiques internes, alhora que aspira a garantir l’accés a un mercat estratègic com el de la UE. La Unió, per la seva banda, insisteix en la necessitat d’un terreny de joc equilibrat, on s’apliquin normes homogènies i es resolguin els contenciosos d’una manera clara i previsible.
Les relacions entre Suïssa i la Unió Europea (UE) es troben actualment en un punt crític, marcat per una sèrie de converses intenses i delicades sobre el futur marc institucional que ha de regir la cooperació bilateral
Davant d’aquest escenari, és significatiu que una delegació suïssa hagi assistit recentment a dues conferències internacionals a Ginebra i Berna on s’ha subratllat la importància de la implicació dels entorns econòmics i acadèmics en el debat actual. Aquestes trobades han posat de relleu que la cerca d’un compromís sòlid no pot limitar-se a les sales de negociació polítiques; cal sumar-hi la veu de les empreses, que reclamen estabilitat i normes clares, i la dels centres acadèmics i de recerca, que contribueixen a generar coneixement i a avaluar l’impacte a llarg termini de les reformes plantejades.
Al mateix temps, el Consell Federal suís ha iniciat consultes internes i amb diversos grups d’interès per determinar fins a quin punt seria políticament i socialment viable acceptar determinats mecanismes d’harmonització legal i d’arbitratge internacional. Les organitzacions empresarials pressionen per assolir un acord aviat, conscients que l’estabilitat és clau per a la competitivitat. Alhora, sindicats i partits polítics més escèptics temen perdre capacitat reguladora en qüestions laborals o socials. Aquest fràgil equilibri intern obliga a fer passes molt calculades.
Per la banda europea, la prioritat és garantir la coherència del mercat interior i evitar que Suïssa continuï beneficiant-se d’un ampli accés sense complir plenament els requisits. La UE vol establir un marc clar i previsible, sense perpetuar la incertesa jurídica i sense concedir avantatges asimètrics. La pressió perquè Suïssa adopti solucions més estructurades s’ha accentuat, especialment en àmbits com la lliure circulació de persones, la regulació tècnica del mercat de béns i serveis, i el paper de les autoritats europees a l’hora de resoldre litigis.
En aquest context, l’anunci de la conclusió d’un acord, previst segons les informacions més recents per al 21 de desembre, podria marcar un punt d’inflexió. Si bé el camí cap a una entesa no és curt ni senzill, l’oportunitat d’arribar a un consens estable és real. El món econòmic i acadèmic, implicats ara amb més força en el debat, podrien exercir un paper decisiu a l’hora d’aplanar el terreny i promoure solucions pragmàtiques i de llarg abast.
En definitiva, la relació entre Suïssa i la UE es troba en un moment crucial. Els pròxims mesos, amb la mirada posada en el 21 de desembre, seran decisius per superar reticències i consolidar una relació estable que permeti afrontar amb més seguretat la competència global, les transformacions digitals i la transició energètica. Si l’esforç combinat fructifica, una nova etapa de col·laboració es podria obrir, posant fi a la incertesa que plana sobre aquesta relació tan singular.
Ginebra mostra el paper de l’Ajuda Suïssa a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola
