Foto cedida
El Mossèn Josep Maria Fisa és un visionari. Quan la reutilització de la roba de segona mà semblava una excentricitat, els valors humanistes i la vocació per ajudar els altres van impulsar Fisa a fundar Solidança el 1997. Ara, els contenidors de roba de color taronja són habituals en moltes ciutats metropolitanes, però la història que hi ha al darrere és una gran desconeguda. L’empresa que els gestiona és Solidança, el projecte social de Fisa, que dona feina a centenars de persones en risc d’exclusió social.
La Generalitat ha concedit la Creu de Sant Jordi a Solidança. Què suposa per a vosaltres aquest reconeixement?
És un orgull i un impuls al nostre esforç. El premi dona molts ànims, molta esperança. Al llarg de 27 anys hem passat per moments difícils i aquest reconeixement és una forma de dir-nos que ens en sortirem, que hem fet un bon treball. Així i tot, encara ens en queda molt a fer perquè la gent necessita la nostra ajuda i la inserció sociolaboral de les persones vulnerables pot ser una feina dura.
Solidança va néixer el 1997. Com es va rebre el projecte?
En aquella època la nostra feina era difícil, molt més que ara. Costava molt aconseguir que la gent fes donacions de roba o acceptés comprar-ne. Treure’n profit, classificar-la o obrir botigues de segona mà era complicat perquè calia trencar hàbits: la roba sovint es quedava als armaris o es llençava.
Ha canviat la percepció social de la vostra tasca amb els anys?
Avui la gent compra roba de segona mà sense problema. Fins i tot està de moda. S’ha anat desestigmatitzant la compra de roba de segona mà. Ja no es veu com una cosa només per a persones amb pocs recursos, sinó com una alternativa conscient al fast fashion. Ara la gent entén que la roba té moltes vides, i això fa que les botigues de segona mà siguin més atractives. Nosaltres també explorem opcions com botigues online i mercats amb preus molt baixos per roba amb menys qualitat.
“L’any passat vam recollir 7.694 tones de roba dels contenidors de 188 municipis”
Què significa el mot Solidança?
És una paraula medieval. No té res a veure amb el sol i la dansa que molta gent pensa. Vol dir ‘compromís entre persones pel bé comú’, que és en el que es basa la nostra feina. Nosaltres ajudem a persones que ho necessiten i elles ens ajuden a impulsar el projecte.
Com funciona la vostra entitat?
Hi ha qui diu que fem negoci amb la roba recollida, però volem deixar clar que el nostre objectiu és el bé social i la lluita contra el canvi climàtic. La Creu de Sant Jordi simbolitza aquest esforç i garanteix que el que fem és pel benefici de la societat. Des de Solidança no busquem fer diners.
Quanta roba recolliu?
L’any passat vam recollir 7.694 tones de roba, que són uns vuit milions de quilos. Disposem de 1.159 contenidors distribuïts en 188 municipis com Sant Just Desvern, Viladecans, Barcelona, Molins de Rei, Esplugues, Sant Joan Despí, Mataró i fins i tot a Girona o Madrid.
Per què és important la reutilització de la roba?
Antigament, les peces duraven fins a 25 o 30 anys. Ara, amb el consum massiu, la gent llença roba només per fer espai per a la nova. Això crea problemes a l’hora de reciclar-la i impacta directament en el canvi climàtic. Nosaltres apostem per un consum responsable. Si una peça encara és utilitzable, pot tenir una segona vida i evitar ser un residu. D’aquesta manera, es redueix el consum excessiu i es promou un model de consum més sostenible que també beneficia la inserció laboral de persones en situacions difícils.
A qui doneu feina principalment?
Contractem principalment persones derivades dels serveis socials de diversos ajuntaments. Són persones en risc d’exclusió social: beneficiaris de la renda garantida, joves en situació de vulnerabilitat, persones amb problemes de drogues, salut mental o procedents de centres penitenciaris. També treballem amb membres de minories ètniques. Ajudem aquestes persones a adquirir hàbits laborals i a reintegrar-se al mercat laboral ordinari. Això sovint requereix un procés d’acompanyament, perquè molts no estan preparats inicialment per afrontar un entorn laboral convencional. Amb el temps i el suport adequat, poden fer aquest pas amb confiança.
“Per Nadal recomanem regalar roba de segona mà, una opció única i sostenible”
Qui compra a les botigues de roba de Solidança?
Els nostres clients són molt diversos. Històricament, han estat persones amb pocs recursos, sovint migrants. Amb el temps, els veïns dels barris on tenim les botigues i joves conscienciats han descobert el nostre projecte i hi compren habitualment. També atenem públic que busca peces úniques, antiguitats o alternatives sostenibles. Les nostres botigues són molt transversals i reflecteixen la diversitat cultural de les persones que hi treballen i que hi compren.
Durant Nadal el consum i les compres es disparen. Quins consells doneu als nostres lectors?
Recomanem regalar roba de segona mà, ja que té molt valor. Comprar roba vintage, que està tan de moda, és una opció sostenible i única. També volem animar la gent a visitar les nostres botigues, perquè amb aquestes compres no només es troba un regal especial, sinó que també es contribueix a la inserció laboral i a combatre el canvi climàtic. Cal que la gent faci l’esforç de no caure en la compra compulsiva i busqui alternatives. Apostar per la segona mà és una manera conscient i assequible de fer un regal amb impacte positiu per a la societat i per al planeta.
Però no només estem parlant de roba, sinó també de joguines. Recentment vau celebrar un mercat de segona mà. Per què?
Moltes joguines, especialment les de plàstic, són difícils de reciclar. A més, sovint acaben sense desembalar perquè se’n regalen moltíssimes any rere any. El nostre mercat permet donar una segona oportunitat a les joguines i sensibilitzar les famílies sobre la importància del consum responsable. És un pas més cap a una educació ambiental i solidària.
A més, Solidança no només reaprofita roba i joguines…
Exacte. Estem obrint un servei per reparar electrodomèstics, que també són uns residus molt contaminants. Per a aquesta tasca es requereix un esforç significatiu i una especialització considerable. Tenim una nau dedicada exclusivament a aquesta activitat, i això ens permet combinar la sostenibilitat amb la creació de llocs de treball especialitzats. També gestionem mobles gràcies a convenis amb ajuntaments per fer recollides porta a porta. Així evitem que els mobles es deixin al carrer, on es fan malbé.
Amb tot, quins són els reptes de futur de l’empresa?
El primer és gestionar tota la roba que recollim. Ara mateix, tenim dificultats per comercialitzar-la tota. Tenim 15 botigues, i si en poguéssim tenir 20, millor, però això requereix esforços. També necessitem suport de l’administració i normatives europees que facin sostenible la recollida. Un exemple seria rebre una petita aportació econòmica per cada quilogram recollit. Si l’administració tractés la roba com el residu que és i es pagués per la seva recollida, el nostre projecte arribaria a més persones que ho necessiten. Un altre repte és la digitalització, necessària per millorar la comunicació interna i gestionar millor la classificació i comercialització de roba per internet. A més, volem ampliar el nostre impacte, no només en la inserció laboral, sinó també en la inserció social.
Contingut elaborat amb la col·laboració de:
