Laia López Llobet, des de Múnic: “L’espai s’està privatitzant d’una manera exponencial”

Laia López Llobet (Sabadell,1999) és física especialitzada en astronomia i des de fa tres anys treballa per a GMV a l’Agència Espacial Alemanya a Múnic. Formada a la Universitat de Barcelona, va fer la maleta molt jove i després del seu pas per Estrasburg, a la Universitat Internacional de l’Espai, va fer pràctiques per a l’Agència Espacial Europea. Parla quatre idiomes i cada cop domina més l’alemany. Es dedica al sector aeroespacial, on observa els avenços que s’hi viuen. A Exterior.cat parla sobre la seva trajectòria, cap a on s’encamina l’espai i com veu el paper de Catalunya dins del sector.

D’on va néixer la teva passió per l’astronomia?
Jo vaig ser escollida per la Fundació Catalunya La Pedrera per formar part del programa Joves i Ciència, el qual orienta estudiants en el món de la ciència des de 4t d’ESO fins a 2n de Batxillerat, oferint-los estades a Europa en programes científics. Això va ser un gran impuls per acabar de descobrir que m’encantava l’astronomia i l’espai i va ser una porta d’entrada a aquest sector.

En aquest sector és habitual, tenir-ho així de clar des de tan jove?
Jo des de petita sempre ho preguntava tot. Era molt curiosa. Els meus pares estaven cansats de mi i de les meves preguntes filosòfiques (riu). De fet, quan havia de triar els estudis universitaris no sabia si escollir Filosofia, Matemàtiques o Física, però sempre m’ha agradat molt mirar les estrelles i quan em van comprar un telescopi de petita em vaig tornar boja! Al final vaig triar el grau de Física perquè era una barreja perfecta per a mi.

Marxar a Estrasburg i Múnic entrava dins dels teus plans?
Realment no ho tenia planificat. Soc una persona que aniria on fes falta per la meva passió. En acabar el grau, havia de decidir què volia fer i l’únic que sabia és que volia decantar-me per l’astronomia o la indústria aeroespacial. Vaig cercar programes de Màster i el que em va encaixar més va ser el màster impartit a la Universitat Internacional de l’Espai (ISU), a Estrasburg.

Quina és la teva feina a Múnic?
Formo part d’un equip de 10 persones que monitorem i controlem els sistemes de terra que permeten fer les operacions al mòdul europeu de l’Estació Espacial Internacional, el mòdul Columbus.

En aquest mòdul què s’hi fa?
En aquest mòdul s’hi fan experiments europeus en els àmbits de la biologia, física, robòtica, entre d’altres i hi participen científics de diferents països. Els experiments són coordinats i operats per diferents centres arreu d’Europa. Les persones que operen els experiments han d’enviar i rebre dades i s’han de comunicar amb nosaltres, així que la meva feina és la de controlar i configurar els sistemes que permeten fer-ho possible.

És a dir, faciliteu que es puguin fer aquests experiments?
Bé, controlem els sistemes a la Terra que permeten que es facin les operacions i els experiments al mòdul Columbus. No treballo sola, sinó que el meu grup, el Ground Control Team (l’equip de terra), treballem amb el Flight Control Team (l’equip de control de vol), el qual té diferents posicions i perfils.

De quina manera?
Nosaltres ens comuniquem per veu en tot moment, coordinant-nos amb l’equip de vol europeu i amb els equips que treballen a la NASA des de Houston i Huntsville.

“A Catalunya s’estan fent coses molt maques de les quals m’encantaria formar part, però estic contenta a Alemanya”

Com va ser la teva arribada a GMV?
Vaig acabar el màster i vaig fer pràctiques per a l’ESA durant tres mesos. Un cop acabades vaig decidir que volia treballar a Alemanya. Vaig conèixer les empreses que hi treballaven i vaig buscar feina fins que vaig fitxar per GMV.

A més, vas marxar molt jove, com vas viure-ho?
Bé, a mi em van avançar de curs i vaig passar de 3r d’ESO a 1r de Batxillerat, així que vaig acabar la carrera molt jove, tenia 21 anys. Amb 22 anys començava a treballar en el sector.

Has estat a França i ara ets a Alemanya. Són els dos països capdavanters a Europa en el sector espacial?
Per mi, els països més forts en clau aeroespacial d’Europa són França i Alemanya, però també Itàlia i els Països Baixos. Alemanya té l’ESOC, des d’on es controlen les naus de les missions planetàries de l’ESA, l’Agència Espacial d’Alemanya és molt potent i l’ESA hi fa molta feina. A França tenim Airbus, l’ArianeGroup i l’Agència Espacial de França (CNES) i pel que fa a la part de direcció de projectes d’exploració humana el centre de referència de l’ESA (ESTEC) es troba als Països Baixos.

“És una opció molt intel·ligent, per part de Catalunya, centrar-se en l’observació de la Terra”

Des de la llunyania, quin paper creus que juga Catalunya en aquest escenari?
Si ho compares amb Alemanya, el territori és més petit així que els diners que s’hi poden invertir són inferiors. Però crec que s’estan fent projectes molt interessants principalment en observació de la Terra, anàlisi de dades de satèl·lits, posant en òrbita els primers nanosatèl·lits i analitzant les dades per a sectors com l’agricultura, per exemple.

Aquests projectes estan molt centrats en el tractament del canvi climàtic. Creus que és el camí encertat?
Penso que, per part de Catalunya és una opció molt intel·ligent centrar-se en l’observació de la Terra, perquè requereix satèl·lits petits i relativament econòmics i és un àmbit que té aplicacions immediates per la població en sectors com l’agricultura, la gestió de recursos naturals, la prevenció de desastres i el canvi climàtic. Tant de bo s’hi poguessin fer més projectes i seria genial que Catalunya hi participés. Empreses com Pangea Aerospace o Open Cosmos estan duent a terme projectes molt innovadors.

Creus que s’està perdent la por a l’espai?
L’espai s’està privatitzant d’una manera exponencial. Abans, per enviar un satèl·lit, només ho podien fer les entitats públiques i ara qualsevol empresa i persona pot fer-ho. Hi ha un aspecte molt important a tenir en consideració: la regulació i les lleis que apliquen a les missions espacials. Hi ha molta feina a fer. Crec que és bo que l’empresa privada entri en aquesta indústria perquè facilita el desenvolupament i creixement del sector. Així i tot, quan intentem explicar per què s’ha d’invertir en l’espai, encara no s’entén.

Per què no s’entén?
A la gent li costa molt de veure el benefici que pot portar invertir en aquest sector. Actualment, ja gaudim de molts beneficis que només són possibles gràcies als avenços tecnològics del sector aeroespacial (sistemes de navegació, millores en les telecomunicacions o el 5G, entre d’altres). Invertir en tecnologia i en investigació sempre afavorirà el ciutadà perquè es descobriran coses noves que s’utilitzaran en el nostre dia a dia.

“Els països més forts en clau aeroespacial d’Europa són França i Alemanya”

Tornar a Catalunya queda lluny, ara per ara?
Trobo molt a faltar casa i la família i sé que tornaré, però no sé quan. A Catalunya s’estan fent coses molt interessants de les quals m’encantaria formar-ne part. A Alemanya m’hi trobo molt bé també.

Has teixit la teva xarxa de catalans, a Múnic?
Sí, algun cop he anat al Casal Català de Múnic on es promociona la cultura catalana i s’organitzen esdeveniments com Sant Jordi o calçotades, i també tinc un amic aquí que està fent el seu doctorat. He sentit a parlar català pel carrer i conec diferents catalans. Munic és molt internacional.

Noemí Manero: l’artista catalana resident a San Francisco que pinta amb una mirada solidària