El secretari general de l’Euroregió Pirineus Mediterrània, Xavier Bernard Sans, a l’Espai Línia [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Xavier Bernard Sans és el secretari general de l’Euroregió Pirineus Mediterrània des de fa set anys i mig. Nascut a Tolosa de Llenguadoc, de pare provençal i mare catalana, té una gran experiència en gestió internacional i de projectes, en el sector públic i privat. Va ser director d’institucions públiques i cooperació local i internacional. Ha estat professor col·laborador en universitats catalanes (UOC, Barcelona Global Business School) i professor d’universitats d’Occitània (Montpeller, Albi Champollion i Jean Jaurès). A Exterior.cat, Bernard Sans reclama als estats que donin més veu i vot a les regions en la presa de decisions.
Vostè va ser nomenat secretari general de l’Euroregió Pirineus Mediterrània l’any 2017 coincidint amb la presidència de Carles Puigdemont i Francina Armengol al capdavant dels governs de Catalunya i de les Illes Balears. Quin balanç faria de la seva gestió?
El 2017 va ser un moment en el qual hi ha un punt d’inflexió en l’Euroregió ja que s’aposta per donar una nova dimensió europea. Així, s’unifica una seu única per a l’Euroregió ubicada a Perpinyà, ja que fins aleshores hi havia dues seus -a Barcelona i a Tolosa de Llenguadoc-. A més, l’equip de treball passa a ser plurinacional catalano-francès i que tinguin una visió més europeista.
Com s’ha traduït aquell canvi d’estratègia?
Que avui l’Euroregió Pirineus Mediterrània s’ha posicionat com una eina útil en l’àmbit polític, econòmic i cultural i és reconeguda per als governs de Madrid i de París, que fins aleshores no hi havia gairebé cap mena de contacte. Avui som la joia de la corona dels governs d’Occitània, Catalunya i les Illes Balears.
“Tenim un gran repte comú: obrir l’Euroregió a la Mediterrània”
L’Euroregió Pirineus Mediterrània està integrada per la Regió Occitània, la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears. Què els uneix aquests territoris?
El Mediterrani, com l’espai d’interacció per naturalesa, amb una història comuna entre els tres territoris que ve de molt lluny. A ulls d’Europa, també els uneix que és un territori del sud del continent i l’única Euroregió que compta amb unes illes, cosa que simbolitza la fraternitat entre les illes i el continent.
I la llengua?
La llengua catalana no és un vincle entre els territoris ja que és gairebé testimonial i té un component més aviat folklòric.
Inicialment també era previst que a l’Euroregió Pirineus Mediterrània en formessin part el País Valencià i l’Aragó, però els seus governs ho van descartar. Avui hi ha un interès palpable davant d’una possible ampliació territorial?
L’aleshores president del govern de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig va mostrar interès perquè el País Valencià formés part de l’Euroregió i, en canvi, l’Aragó no ha mostrat mai cap interès. Per tant, més que una possible ampliació, la prioritat passa per sumar esforços amb el País Valencià i l’Aragó i, així, tenir més pes a l’hora de negociar i ser més visibles a Europa. Però, des de l’Euroregió hi ha vincles molt forts amb altres territoris com Sardenya, Còrsega i Malta.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Quin paper juga L’Euroregió Pirineus Mediterrània en l’àmbit de la cooperació territorial?
És un projecte que va néixer fa més de 20 anys amb l’objectiu de formar un pol de cooperació de referència basat en la innovació, el desenvolupament sostenible i la integració territorial. Té una clara voluntat d’augmentar la incidència vers la Unió Europea i de contribuir al desenvolupament de les polítiques comunitàries.
La presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània s’alterna cada dos anys entre els seus membres. I el seu càrrec, de secretari general, de qui depèn?
Exclusivament del president de torn. Ara bé, si els tres presidents que integren l’Euroregió es posen d’acord hi pot haver un relleu en la figura del secretari general [somriu]. Així va passar el 2017. El meu perfil és més tècnic, que té el vistiplau dels governs que en formen part. Soc la cara visible de l’Euroregió.
“La llengua catalana no és un vincle entre els territoris ja que és gairebé testimonial i té un component més aviat folklòric”
D’aquí a dos mesos, Catalunya traspassarà la presidència de l’Euroregió Pirineus Mediterrània a les Illes Balears. Com valora la gestió feta sota la presidència catalana?
Ha estat una presidència marcada per un canvi de govern de Pere Aragonès a Salvador Illa. La presidència catalana de l’Euroregió Pirineus Mediterrània ha servit per visibilitzar-nos a Europa i d’enfortir la mirada europeista. Han estat dos anys d’estabilitat absoluta, hem recollit els fruits de la gestió feta. Un cop assolit l’objectiu de ser més visibles a Europa tenim un gran repte comú: obrir l’Euroregió a la Mediterrània.
Quin serà el full de ruta per a les Illes Balears, que és qui agafarà la presidència de l’Euroregió?
Té tres grans objectius: centrar l’acció de l’Euroregió en la Mediterrània, establir aliances amb el sud del Mediterrani i que les regions tinguin més capacitat de decisió en la governança de la Mediterrània. Actualment aquesta governança està pensada exclusivament per als estats. Per això, demanem a la nova comissària pel Mediterrani que incloure l’Euroregió Pirineus Mediterrània. Cal que l’Euroregió tingui veu, participi i proposi solucions als projectes de la governança mediterrània.
L’Euroregió Pirineus Mediterrani és l’exemple d’aquella Europa descentralitzada que costa tant fer-la visible?
Així és. Actualment, hi ha una vintena d’euroregions arreu del continent i som l’Europa del territori. Per això, els estats han de fer-nos més confiança, i han d’entendre que en cap cas trepitgem les seves funcions.
Foto: Joanna Chichelnitzky
“La implicació dels joves garantirà el futur de l’Euroregió”
A finals de l’any passat, l’Euroregió Pirineus Mediterrània va complir 20 anys. En què ha basat la seva acció?
Des que es va crear, l’Euroregió ha donat suport a la cooperació entre els actors socioeconòmics i culturals dels tres territoris gràcies al seu finançament propi, que destina a les nombroses convocatòries de projectes i ajuts a la mobilitat d’estudiants entre les universitats dels tres territoris que en forma part.
Com es tradueix en xifres?
En total, en 20 anys, l’Euroregió ha finançat més de 5 milions d’euros d’ajuts per a 2.100 beneficiaris. L’Euroregió també ha participat en 16 projectes europeus ―entre ells, 11 com a líder―, amb més de 100 socis implicats d’arreu d’Europa, de 9 programes, en què s’han obtingut més de 25 milions d’euros de fons europeus, 22 dels quals per als territoris de l’Euroregió.
Ja ha tingut l’oportunitat de reunir-se amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i amb el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch?
Amb el president Illa vam coincidir en l’acte de celebració dels 20 anys de l’Euroregió Pirineus Mediterrani. Des del primer moment vaig veure que el president té interès d’utilitzar l’Euroregió com a eina per posicionar Catalunya a Europa. I amb el conseller Duch, sí que ens hem vist personalment. Poc després del seu nomenament com a conseller vam tenir una trobada i vaig tenir l’oportunitat de conèixer el seu perfil més europeista. Aquest fet ha estat determinant perquè hagi entès a la perfecció què és l’Euroregió Pirineus Mediterrani.
A ulls de la ciutadania, com es pot reivindicar la tasca de l’Euroregió Pirineus Mediterrània?
Soc molt optimista si dic que un 1% dels catalans i catalanes sap què és l’Euroregió. Per tant, tenim el repte de visibilitzar-nos, encara més, com una eina útil per als ciutadans. Ara bé, aquesta tendència la canviarem si fem una aposta clara per als joves.
Des de fa dos anys compten amb una assemblea regional de joventut. Què aporten?
Moltíssim. En aquesta assemblea, els joves coneixen, fil per randa, què fem i com ho fem. Fins i tot, ens aporten idees per incidir en les nostres polítiques, ja que fins ara totes les polítiques les fixava els governs de torn. Tot i que només hi ha participat mig miler de joves dels tres territoris, la tendència va a l’alça. La implicació dels joves garantirà el futur de l’Euroregió.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Jaume Duch: “Fer el salt a la política no ho contemplava”
