Duch constata a Brussel·les actituds “comprensives, constructives i proactives” sobre l’oficialitat del català

El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha viatjat a Brussel·les per situar a l’agenda europea els interessos de Catalunya en l’inici d’aquest any 2025 i del nou cicle polític a les institucions de la Unió Europea. Per fer-ho, ha mantingut una intensa agenda de reunions amb representants del Consell de la Unió Europea, de la Comissió Europea i del Parlament Europeu, entre d’altres.

Una de les trobades ha estat amb la representant permanent de Polònia davant la Unió Europea, Agnieszka Bartol. Una reunió estratègica, ja que Polònia acaba d’iniciar la presidència de torn semestral del Consell de la Unió Europea. A més de tractar qüestions d’interès comú, com la gestió dels fons europeus i la política agrícola, Duch ha traslladat a Bartol la importància de treballar per la plena oficialitat del català a les institucions europees, sobre la qual Polònia ha mostrat una posició constructiva.

El titular d’Exteriors presenta les prioritats de Catalunya dins l’agenda europea

En el seu cinquè viatge a la capital de les institucions europees des que és conseller, Duch també s’ha trobat amb el fins ara secretari general del Servei Europeu d’Acció Exterior, Stefano Sannino, que aviat coordinarà els afers relacionats amb la Mediterrània a la Comissió Europea.

El Govern defensa un major pes de la perspectiva mediterrània en les polítiques europees i celebra la creació d’una nova direcció general dedicada a aquest àmbit. Duch i Sannino han compartit la necessitat d’aprofitar l’oportunitat dels 30 anys del Procés de Barcelona, llavor de l’actual Unió per a la Mediterrània (UpM), i l’elaboració del Pacte per a la Mediterrània.

El conseller també s’ha reunit amb el president del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) —òrgan que integra sindicats, patronals i altres grups d’interès—, Oliver Röpke. Han abordat la necessitat de fomentar la participació de la joventut i de la societat civil en general en els processos de debat i de decisió sobre el futur de la Unió Europea. Röpke també ha expressat una bona predisposició per fer avançar l’ús del català a les institucions europees.

Duch fa un balanç molt positiu d’aquest primer viatge de l’any 2025: “Constatem que hi ha països i institucions clau en la definició de l’agenda europea dels propers mesos que estan interessats a escoltar els plantejaments del Govern de Catalunya i que es mostren comprensius, constructius i, fins i tot, proactiusen qüestions com l’oficialitat i l’ús del català”, ha subratllat.

Contactes per enfortir la representació dels interessos de Catalunya

El Parlament Europeu és una altra institució estratègica de l’acció exterior del Govern. El conseller s’ha reunit amb la presidenta del Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D), Iratxe García-Pérez, el vicepresident del Parlament Europeu Javi López i l’eurodiputada Laura Ballarín. Amb tots ells, ha valorat l’agenda legislativa europea i les prioritats del país, a més de compartir la necessitat de “col·laborar per amplificar la veu de Catalunya a la Unió Europea”.

Un dels objectius del Pla Brussel·les del Govern és, precisament, mantenir una interlocució permanent amb els eurodiputats catalans perquè disposin de la informació pertinent per defensar els interessos de Catalunya a l’Eurocambra.

Un darrer contacte institucional ha estat amb l’ambaixador representant permanent d’Espanya a la Unió Europea, Marcos Alonso, amb qui han abordat múltiples qüestions d’interès compartit i s’han emplaçat a treballar de manera coordinada per aconseguir una major presència i influència dels plantejaments de Catalunya a Brussel·les.

Duch alerta els joves sobre els extremismes i populismes presents a les xarxes socials