Meritxell Budó i Pla (Barcelona, 1969) és l’actual presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcaldessa de La Garriga. Llicenciada en Farmàcia i màster en indústria farmacèutica i parafarmacèutica, la seva trajectòria laboral ha estat vinculada a la indústria farmacèutica veterinària i en la política. Així, va ser Consellera de la Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat durant el mandat de Quim Torra. Més tard, va ser secretària d’Atenció Sanitària i Participació del Departament de Salut. A Exterior.cat, Budó aborda el pla estratègic d’internacionalització de l’ACM.
És la presidenta de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) des de fa un any i mig. Què la va engrescar a liderar-la?
El que em va engrescar és que des de l’ACM pots donar tot el suport al municipalisme català des dels ajuntaments. I a més, ho puc fer aportant la meva experiència i coneixement en primera persona del món local com a alcaldessa i, també, com a consellera de la Presidència de la Generalitat. Per tot plegat, vaig veure una gran oportunitat de servir el món local des d’una eina útil com és l’ACM, per fer-la créixer i millorar els serveis que s’ofereixen.
Des de 1980 quan es va fundar l’ACM vostè és la segona dona que ocupa la presidenta. Estan trencant el sostre de vidre?
Sí, a poc a poc les dones anem trencant el sostre de vidre, però, en l’àmbit polític encara queda molt camí a recórrer. És cert que avui les llistes dels partits són paritàries, però no passa el mateix a l’hora de qui ha d’encapçalar els projectes. Prova d’això és que avui encara hi ha menys d’un 30% de dones alcaldesses.
Quin llegat va recollir del seu antecessor, Lluís Soler?
El principal llegat és la central de compres. Aquesta eina és molt útil per tots els municipis, prova d’això és que en l’anterior legislatura la totalitat dels 947 municipis de Catalunya s’hi van fer membres.
En aquest any i mig de mandat, quin balanç fa de la seva gestió, què ha aportat fins ara?
El balanç és positiu. Vam fixar un pla de mandat amb quatre eixos principals de com havíem d’orientar i potenciar l’acció de l’entitat. Crec que estem assolint els reptes que ens vam plantejar, i, per tant estic convençuda que al final de la legislatura acabarà sent una realitat.
Dels quatre eixos principals del pla de mandat, hi ha algun aspecte que destacaria?
L’aposta clara per la formació. Actualment, estem oferint aquest servei a unes 10.000 persones l’any entre electes i tècnics municipals, que és moltíssim, però en volem més. Com ara impulsar un campus virtual que permeti connectar-se i obtenir aquella formació en el temps en el qual tingui disponibilitat. Aquesta eina encara democratitzarà molt més l’accés a la formació.
“Volem ser els aliats estratègics dels interessos del món local en favor d’una millora del servei públic i del benestar els ciutadans”
Vostè té clar que cal enfortir els lligams amb el món. En una societat tan globalitzada, el municipalisme és més viu que mai?
Absolutament! En primer lloc, perquè jo hi crec molt en la força del municipalisme. Des de l’ACM tenim molt clar que volem tenir presència a l’exterior, però, al mateix temps, el municipalisme català ha de tenir més incidència al món, i a la inversa. Per tant, és necessari que hi hagi un diàleg.
Per què ho és?
La majoria de les decisions o regulacions no legislatives que es prenen a Europa, el 75% s’apliquen directament a les ciutats. Per això, aquesta connexió, aquest diàleg i aquesta acció política l’hem de poder dur a terme des del municipalisme català. I al mateix temps, crec moltíssim en el poder que poden exercir les ciutats.
Creu que els municipis veuen molt lluny la internacionalització?
Crec que no, tothom viu connectat al món. Per tant, hem de saber què està passant en societats emergents en els àmbits tecnològics i econòmics, hi ha moltíssimes ciutats de l’Àsia que es troben al capdavant del món. Els nostres ciutadans han de poder tenir els millors serveis i les millors prestacions, i a través de la internacionalització, els municipis han d’obtenir les possibles solucions per gestionar amb la màxima eficiència. Hem de posar en valor el que fem aquí. Cal projectar-nos al món. Massa sovint ho fem de manera silenciosa i passa molt desapercebuda des dels governs locals.
Per això promouen viatges a l’estranger -com el darrer a Portugal- per a electes i alcaldes dels municipis catalans.
Així és. És una petició que ens sol·liciten molts alcaldes ja que així és com coneixen la realitat sobre el terreny i intercanviar bones pràctiques amb l’objectiu per millorar sempre en la gestió als nostres pobles i ciutats. En el cas de Portugal, vam posar l’accent en l’economia circular i aprofundint en projectes en els àmbits de la sostenibilitat i el medi ambient.
“Hem de ser presents a Brussel·les amb una oficina física, ja que és on es prenen les decisions que acaben incidint en les administracions locals”
L’any passat van presentar un pla estratègic d’internacionalització amb l’objectiu de “potenciar el municipalisme català en el món”.
Aquest pla s’emmarca dins del pla de mandat 2023-2027. Es tracta d’un document que preveu una sèrie d’accions encarades a la projecció internacional per impulsar els municipis catalans en la participació en xarxes, fòrums i organismes. Volem ser els aliats estratègics dels interessos del món local aquí, a Europa i al món en favor d’una millora del servei públic i del benestar els ciutadans.
On posa l’accent aquest pla?
El pla aborda qüestions prioritàries com la transició digital, la sostenibilitat, la gestió eficient de residus o la implementació d’una economia circular.
Aquest pla compta amb una línia de suport dirigida als municipis.
Sí, es tracta de l’oficina dels fons europeus. Des de l’ACM, apostem per la formació d’electes i tècnics municipals perquè puguin assolir el màxim de finançament d’uns fons que per a les economies dels ajuntaments són molt importants.
En aquest pla estratègic d’internacionalització és prevista la creació d”una antena de l’ACM amb seu a Brussel·les. Ja hi ha data de posada en marxa?
A mi m’agradaria posar en marxa aquesta seu física a Brussel·les durant aquest 2025, però si no és possible, que sigui abans de finalitzar el mandat. Ara bé, hi ha un seguit de tràmits burocràtics que cal superar, i a més, planificar bé l’aterratge a Brussel·les. Hem de ser presents i a prop d’allà on majoritàriament es prenen les decisions que acaben incidint a les administracions locals.
“L’expansió de l’acció internacional de l’ACM ha de ser geogràfica, però també sectorial”
Quant en l’expansió de l’acció internacional de l’ACM, Europa és el marc d’actuació per excel·lència?
Absolutament, perquè és el nostre marc natural i competencial, i a més, des d’on es segellen la majoria de les directives. De Brussel·les ens interessa potenciar l’intercanvi de bones pràctiques en àmbits com la gestió de l’aigua, l’energia verda, les polítiques d’habitatge o les polítiques socials. Més enllà, també volem adreçar-nos a altres continents com Àsia, l’Amèrica Llatina i l’Àfrica. Aquesta expansió ha de ser geogràfica, però també sectorial.
Tenen previst crear un banc d’experts en relacions internacionals per guiar els municipis. Ens pot avançar alguna cosa?
Aquesta és una eina prevista en el pla d’internacionalització, que anem musculant. Per això ja estem pensant en quines persones podrien aportar el seu coneixement i expertesa per acompanyar-nos en aquest acció internacionalitzadora.
Quin vincle tenen amb associacions municipalistes d’altres països?
L’ACM forma part de l’associació Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). Tenim relació amb entitats municipalistes d’Escòcia, Àustria, Portugal i Espanya. Precisament, amb l‘Associación Nacional de Municipios Portugueses (ANMP) signarem, properament, un posicionament conjunt sobre l’economia circular. Aquest vincle ens permet conèixer, aprendre i compartir experiències que ens ajuden a avançar.
Quines inquietuds comparteixen?
Compartim inquietuds i tenim les mateixes necessitats: oferir els millors serveis i prestacions a la ciutadania. Busquem la millor manera de trobar solucions. L’habitatge és una problemàtica compartida. Com també ho és la recollida de residus, la Unió Europea aplicarà una legislació molt més complexa per als municipis i ciutats.
“Anem trencant el sostre de vidre, però, avui encara hi ha menys d’un 30% de dones alcaldesses”
El govern de Salvador Illa ha anunciat que dobla els recursos del PUOSC, amb 500 milions d’euros per al període 2025-2029. N’estan satisfets?
Sí, ho estem. Reconec l’esforç pressupostari del govern d’Illa. I ho diu qui va ser la consellera de la Presidència que el 2020 va recuperar el PUOSC amb una dotació econòmica de 250 milions d’euros. Així i tot, al president Illa li hem demanat que no ens faci esperar fins el 2029 a dotar de recursos els municipis ja que alcaldesses de tots els colors polítics necessitem aquests recursos per aquesta legislatura.
Fa 5 anys érem a les portes d’una pandèmia. Vostè, aleshores formava part del Govern de la Generalitat com a consellera de la Presidència i portaveu. Què recorda d’aquella etapa?
La recordo com una etapa dura i molt intensa. Durant la pandèmia, com a portaveu del govern, vaig haver de comparèixer diàriament per informar a la ciutadania de l’evolució de la Covid-19. Tenint en compte que gestionàvem quelcom desconegut, van ser uns mesos d’una gestió a base d’encerts i errors. Així i tot, va ser una etapa que em va permetre adquirir coneixements, aprendre i créixer com a persona i com a com a política.
El Govern de Quim Torra va quedar eclipsat per la pandèmia. Creu que amb més perspectiva històrica, es posarà més en valor la gestió del president?
Sí, n’estic convençuda. El temps ho posa tot al seu lloc i se li acabarà reconeixent. El govern de Catalunya, amb el president Torra al capdavant, va mostrar lideratge en la presa de decisions malgrat que alguns es vulguin posar les medalles de la gestió de la pandèmia en l’àmbit estatal. Prova d’això és que el govern català va ser capdavanter en decisions com sol·licitar el confinament de la ciutadania, l’aïllament dels casos, la detecció dels contactes, l’ús de la mascareta o les proves PCR. El govern espanyol va anar a remolc. Pandèmia a banda, va ser un mandat de reivindicació nacional, tan necessària àmbits com el de la protecció de la llengua catalana.
Vostè ha estat alcaldessa, consellera de la Presidència de la Generalitat, i ara, també presidenta de l’ACM. Quin càrrec l’ha fet més feliç?
Jo crec que si no hagués estat alcaldessa no podria haver tingut cap de la resta de càrrecs. Ser alcaldessa del meu poble és un honor i és el que m’ha permès créixer políticament. M’agrada el municipalisme. La política local és la més tangible i la més transformadora.
Té previst tornar-se a presentar, d’aquí a dos anys, com a alcaldessa a La Garriga?
[Somriu] Ho acabarem de decidir amb el meu equip, però si ho veuen amb bons ulls, m’agradaria tornar-hi. Continuo amb ganes i energia per continuar sent l’alcaldessa de La Garriga.
Xavier Bernard Sans: “Les regions volem tenir més capacitat de decisió en la governança de la Mediterrània”