Durant aquest 2025 i especialment en la darrera setmana, Roma torna a ser el caput mundi, la capital del món. D’una banda, enguany se celebra un gran esdeveniment religiós i cultural de caràcter universal: l’Any Sant o Jubileu. De l’altra, el pontificat de papa Francesc, podria arribar a seu final. Dos esdeveniments històrics en si mateixos, que situen a la Ciutat Eterna al centre de l’actualitat i de l’interès informatiu. És escaient, doncs, explicar a la comunitat de la Catalunya Exterior, des de Roma estant i des d’una òptica geopolítica, les claus i els principals elements que orbiten al voltant de la cúpula de Sant Pere: La figura del Sant Pare; el pontificat de papa Bergoglio; la importància de la Santa Seu com a actor geopolític global. També el rol que pot tenir aquest petit enclavament de la ciutat de Roma, la Ciutat-Estat del Vaticà i la Santa Seu, en aquesta fase revolucionària on ha entrat la geopolítica mundial des del passat 20 de gener.
En el tauler d’escacs del domini global s’ha començat a jugar una nova partida que pot acabar amb la creació d’un nou ordre internacional. La nostra proposta, doncs, és publicar una sèrie d’articles ad hoc per aquest moment històric, on analitzar el Vaticà, el seu poder i els elements que configuren la seva potència, des de la perspectiva de la geopolítica.
El magnetisme del Vaticà
Pels que ens ocupem d’anàlisi geopolítica i vivim i treballem a Roma, és gairebé una temptació irresistible no mossegar la poma de la fascinació per les intrigues de poder vaticanes. Per algú que estudiï les relacions de poder en un espai determinat, la capital d’Itàlia t’ofereix aquest regal inesperat, aquesta rara avis, que és la Ciutat del Vaticà: l’Estat geogràficament i demogràficament més petit del món, però al mateix temps, el més universal i amb una major projecció global, i a més a més, hereu directe de l’Imperi Romà. Una combinació d’història viva, política, teologia, poder, fe i religió. Tot abillat amb una arquitectura i art sublim. Una posada en escena que atrau i captiva, amb un magnetisme únic, fidels i creient, ateus i agnòstics, i potser, fins i tot, algun apòstata.
“Tot el que pugui passar amb la precària salut del papa Francesc durant les setmanes que venen, té una importància geopolítica”
Per a qualsevol geopolitòleg romà –tot i que d’adopció, en el cas d’un servidor– el magnetisme de la Santa Seu és enorme i no podem deixar de caure en la peccata minuta d’esdevenir petits vaticanòlegs, encara que no sigui la nostra principal ocupació. És a dir, interessar-nos, i observar quin rol té la Santa Seu en l’àmbit internacional i mirar d’estudiar i entendre les lògiques de poder d’aquest petit Estat teocràtic i de tots els elements que graviten al seu voltant, amb permís –tentatio humana est– dels vaticanistes oficials. També és el cas de molts periodistes internacionals que els hi toca cobrir Itàlia com a corresponsals. Han d’esdevenir, volente o nolente, vaticanistes o vaticanòlegs, segons l’ocasió.
La Santa Seu com a actor global
Els turons vaticans no figuren a la llista dels mítics “set turons romans”, ja que es troben oltretevere, és a dir, més enllà del riu Tíber. Però la ciutat fundada per Ròmul i Rem, precursora d’Imperi Romà, un dels més grans i importants de la història, no seria la mateixa sense tenir el privilegi d’acollir aquesta Ciutat Estat, el Vaticà, que dins les seves muralles, alberga La Santa Seu. Per a la ciutat de Roma, i per la mateixa República Italiana són un actiu inestimable, que els continua situant en un lloc rellevant del mapa mundi.
L’Estat de l’Església catòlica, membre observador de les Nacions Unides i, per tant, subjecte del dret internacional, és un actor geopolític de primer ordre. El seu cap, el papa de Roma, és un líder espiritual pels catòlics i un líder moral d’una dimensió universal, tingut en consideració per tota la resta de líders mundials. Una figura històrica de cada època, que tots els polítics d’arreu que visiten la ciutat tenen la voluntat de poder trobar durant els seus respectius mandats. És per això que, tot el que pugui passar amb la precària salut del papa Francesc durant les setmanes que venen, té una importància geopolítica i és important d’analitzar el factor humà i l’obra del govern de la persona que està més a prop de la divinitat.
Caldrà seguir amb atenció, doncs, més enllà de les intrigues vaticanes tan temptadores i suculentes, el que passa en l’àmbit polític dins d’aquest petit Estat situat al cor Roma. Esdeveniments que poden tenir una gran rellevància per la ciutat però també per la resta del món. Moments que esculpeixen i modulen els marbres de la història, Urbi et Orbi, de Roma cap al món.
Narcís Pallarès-Domènech és politòleg especialitzat en geopolítica i seguretat i resident a Roma
El Clàssic i La Pilota d’Or: un 0-5 geopolític?
