José Manuel Lucía Megías és el director de la Xarxa de Ciutats Cervantines [Foto: cedida]
José Manuel Lucía Megías (Eivissa, Espanya, 1967) és filòleg, escriptor i catedràtic de Filologia Romànica per la Universitat Complutense de Madrid. Es va especialitzar en llibres de cavalleries, crítica textual, humanitats digitals, la biografia de Cervantes i en iconografia del Quixot. Forma part de l’Institut d’Estudis Madrilenys. És titular de la Càtedra Cervantes de la Universitat Nacional del Centre (Argentina), i Padrí del Festival Cervantino de Blau (Argentina). Des de 2017, és el director de la Xarxa de Ciutats Cervantines. A Exterior.cat, Lucía Megías posa en valor el llegat de Cervantes i l’atractiu que té per a diverses ciutats d’arreu del món.
Barcelona acollirà la setmana que ve -els dies 18 i 19 de març- la trobada anual de la Xarxa de Ciutats Cervantines, una plataforma que aplega més de trenta municipis vinculats a la vida i obra de Miguel de Cervantes. Per què trien Barcelona?
Barcelona és l’única ciutat que apareix al Quixot. I el vincle que Barcelona té amb Cervantes és com a membre fundador de la Xarxa de Ciutats Cervantines. Fa un any vam rebre la trucada del regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’ajuntament, Xavier Marcé amb la voluntat de recuperar les reunions de la xarxa i vam proposar fer-la a Barcelona seguint la intenció de l’Ajuntament de Barcelona de recuperar la figura de Cervantes. Estem molt contents que Barcelona ens aculli.
Quines ciutats de la xarxa és previst que assisteixin en la trobada de Barcelona?
Seran representants polítics i tècnics de gairebé totes les ciutats que conformen la xarxa, incloent-hi Alcalá de Henares, Azul (Argentina), Lisboa, Madrid, Recife (Brasil), Valladolid i Sevilla.
Quina és la missió de la Xarxa de Ciutats Cervantines?
Quan es va crear l’entitat, va ser amb la idea de preservar l’obra i vida de Miguel de Cervantes mitjançant programes específics, que poden ser compartits o no per les diferents ciutats. A grans trets, la missió és facilitar un coneixement i una relació més grans dels llocs vinculats amb Miguel de Cervantes, ja sigui per la seva presència personal, ja sigui per la seva vinculació amb la seva obra o amb la seva difusió. Per a fer-ho, potenciem els programes educatius i culturals.
Es torna a reunir la xarxa des de fa més de cinc anys.
Des d’aleshores hem tingut una aturada de la nostra activitat a causa de la pandèmia, però el 2025 recuperem el propòsit de reunir-nos cada dos anys per comprovar què s’ha fet fins ara i plantejar les activitats que volem fer durant aquest període. La trobada servirà per debatre noves línies d’acció i projectes de col·laboració entre les ciutats participants.
Hi ha més vincles, però, i és que des del món acadèmic s’està impulsant la figura de l’autor?
Sí, a banda de la reunió, tenim el programa CREA, pel qual s’ha creat un premi d’assaig sobre Cervantes i Catalunya, amb la missió de potenciar el coneixement i la importància de Barcelona i Catalunya en la difusió de l’obra de Cervantes. I s’ha creat la beca Creació i Investigació de Miguel de Cervantes, tot plegat per aprofundir-hi i amb la voluntat que perduri en el temps amb els projectes que presentin els investigadors que guanyin la beca any rere any.
“Barcelona té una sèrie de joies cervantines que no té qualsevol altra ciutat”
Per què és important recuperar aquesta reunió?
Primer, perquè volem recuperar tot el que ens va treure la pandèmia. I segon, perquè es tracta d’una reunió de refundació de la xarxa, no és una reunió com qualsevol altra, sinó que ens plantejarem alguns aspectes importants.
Què ens podries avançar, d’aquests aspectes?
La primera qüestió és que, fins ara, ens volem constituir com a entitat jurídica, per moure’ns d’una manera més directa per les ciutats interessades a acollir les nostres activitats. I també es donarà a conèixer, per part del director de l’Institut Cervantes, la creació d’una xarxa cervantina de l’institut.
Foto: cedida
Suposa fer un pas endavant, amb la creació d’aquesta xarxa?
L’Institut Cervantes és una entitat col·laboradora de la Xarxa de Ciutats Cervantines des del 2017 i ara hem fet un pas més enllà.
Per què calia aquest moviment?
Perquè el nostre gran problema eren les ciutats a l’estranger, on se’ns fa molt difícil arribar i tenir relacions amb els ajuntaments. Lisboa, Roma, Nàpols, Estambul o Lepant són algunes d’elles, així que la relació amb elles l’articularem a través de la xarxa que crearem amb l’Institut Cervantes.
Creu que el 2025 és un any important per a la Xarxa de Ciutats Cervantines?
Totalment, sí. I estic molt content que ens reunim a Barcelona, perquè al llarg del temps hi ha hagut tradició d’estudis cervantins.
“Els valors del Quixot poden donar resposta als grans reptes del segle XXI”
Quin és el llegat que va deixar Cervantes a la ciutat de Barcelona?
Per sí mateixa, Barcelona té una sèrie de joies cervantines que no té qualsevol altra ciutat, com la col·lecció cervantina de la Biblioteca de Catalunya, que és de les més grans del món. A la ciutat hi ha una gran tradició de col·leccionisme cervantí, així com la rèplica de la galera de Lepanto al Museu Marítim. Però el que volem no és quedar-nos amb la recuperació d’allò que va passar fa 400 anys, sinó amb fomentar els valors del Quixot ja que poden donar resposta als grans reptes del segle XXI.
Quins són, aquests valors?
Els hem concretat en tres. Per una banda, el poder del diàleg i que implica escoltar, sobretot els que són diferents. De l’altra, respectar el que és diferent, el que no pensa com nosaltres, i no veure’l com l’enemic, sinó que ens pot enriquir. I la tercera lliçó que es deriva del Quijote és una frase que diu “Jo sé qui soc”, la qual representa la voluntat de saber qui volem ser i en qui ens volem projectar. Per tot plegat, el poder del diàleg, el respecte pels altres i la voluntat de millorar el nostre present són valors que volem fomentar des de la Xarxa de Ciutats Cervantines.
És difícil, actualment, aplicar aquests valors?
Sí, són temps que van en contra d’aquests missatges i, precisament per això, hem de fer l’esforç com a ciutadans i com a entitats municipals per defensar aquestes idees de futur. Ens hem de replantejar què som en una societat tan canviant com la que vivim, pot suposar una oportunitat per crear una nova societat on els valors que van crear-se com a capitalisme ja no donen resposta a les demandes que té el món.
És curiós, però, que el Quixot, que es va escriure el segle XVII tingui valor tan actual.
Sí, molt [somriu]. Hi ha una cosa curiosa, i és que parlar d’una obra que té aquests valors obre un camp de comunicació amb la societat que algun altre autor no té. Des de la Xarxa de Ciutats Cervantines tenim una línia que es diu “cervantisme social” i per la qual fem activitats en què els grups més marginals, a través d’una obra de prestigi com El Quixot, puguin trobar-se millor respecte del seu dia a dia.
Què ha suposat el creixement de les ciutats que formen part de la Xarxa de Ciutats Cervantines?
Significa la demostració de la vitalitat que té Cervantes i el cervantisme, hi ha ciutats integrades de totes les mides i característiques i les posem al mateix nivell, però també suposa una gran responsabilitat. Hem de donar resposta a la demanda per la qual que tantes ciutats vulguin formar-hi part i hem de donar suport a les activitats que fan perquè l’esperit cervantí estigui cada cop més present en la nostra societat.
Barcelona serà la seu de la trobada anual de la Xarxa de Ciutats Cervantines
