Roma,11 de febrer de 2013. Un matí aparentment ordinari al Vaticà es veu sobtadament trasbalsat per una declaració insòlita, pronunciada en llatí, per un Papa cansat. Benet XVI, que presideix un consistori pels decrets de canonització d’alguns sants, anuncia, de sobte, la seva renúncia al soli pontifici: una decisió sense precedents en segles, que deixava petrificats els presents i que agafava per sorpresa tothom. El degà del col·legi cardinalici, Angelo Sodano, declara: “l’anunci ens agafa com un llamp en un dia de cel serè”.
Mentre la notícia dona la volta al món, la Ciutat Eterna arriba el vespre i la pluja i de sobte, un llampec cau a la cúpula de la basílica de Sant Pere. L’instant és fotografiat per d’Alessandro Di Meo, fotògraf de l’agència Ansa, i Filippo Monteforte per a Afp. Una imatge que esdevé un símbol:, una advertència, un presagi, una profecia. La millor imatge metafòrica per il·lustrar un moment històric. El símbol del Vaticà, la cúpula de Sant Pere, colpida per ira del cel, el dia que un papa abdica. La realitat sempre supera la ficció. La prèvia del conclave que escollirà Francesc comença, sens dubte, amb la millor imatge per il·lustrar un dels ambients que es creen a Roma durant la setmana prèvia del conclave. L’ambient dels misteris, de les conspiracions i de les intrigues vaticanes de final inesperat.
“L’únic misteri que hi haurà en el proper conclave a la Capella Sixtina, segons la doctrina catòlica, serà el del fe i el de la presència de l’Esperit Sant, que guiarà el cardenals per discernir i inspirar-los en nomenar el proper Sant Pare”
Tal com sol afirmar el professor i periodista Piero Schiavazzi, – catedràtic de geopolítica vaticanai un dels màxims experts en la Santa Seu tant a nivell polític com històric- “moltes persones potser no han llegit mai l’Evangeli però segurament han llegit Dan Brown”. Escriptor súper vendes de thriller, Brown és l’autor d’El Codi da Vinci i Àngels i Dimonis, les novel·les amb un rerefons esotèric i de les intrigues vaticanes per excel·lència. Aquest èxit editorial, al costat d’altres productes de la cultura popular, com la sèrie The Young Pope , o el film Concalve -estrenat recentment- han impregnat l’imaginari popular i han contribuït a fomentar en l’opinió pública un gènere propi: els misteris i secrets del Vaticà.
És per això, que abans d’analitzar el proper conclave des de la ortodòxia geopolítica, i d’una manera canònica, desvelarem en aquest article alguns misteris vaticans. Des del punt de vista geopolític, el misteri i la intriga son temàtiques més aviat blasfemes i heterodoxes, però son un element que forma part – per bé o per mal- de la percepció col·lectiva cada vegada que hi ha la Seu Vacant i s’escull un nou pontífex.
Els misteris i secrets del Vaticà
Quan el papa Bergolio fou ingressat a la clínica Gemelli el passat més de febrer, on hi va romandre en convalescència durant 37 dies, aviat va córrer el rumor de que el Sant Pare havia traspassat. Per algun motiu que encara ningú ha pogut explicar, d’una manera lògica i empírica, personatges de la faràndula italiana i altres espècimens influenciadors – o aspirants a ser-ho- del ecosistema de les xarxes socials, van començar a fer córrer la brama de que el papa Francesc feia dies que era mort i que això s’havia amagat. Sempre que s’acosta al fi d’un pontificat els misteris i les teories de la conspiració es disparen a Itàlia.
El motiu, al meu entendre, té una explicació més aviat simple. D’una banda, vivim en una època d’indeterminació de la veritat i d’una proliferació ad infinitium de fons d’informació a les xarxes socials. Per tant, la temptació, –pecata minuta– de tenir un moment de glòria informativa, si l’algoritme de la divina providència, fa tornar viral qualsevol bajanda, és a l’ordre del dia. Si el motiu és #intriagvaticana, en època de conclave, l’astracanada és torna Premium i hom pot tenir un bonus.
“El gènere de la intriga Vaticana no és nova. Ja es venien com les mones a Pasqua abans que Dan Brown fos un súper vendes de thriller”
De l’altra, l’esser humà ha tingut al llarg de la història una fascinació pel misteri, i per tot allò desconegut. Per conèixer els secrets dels mites, els enigmes del món i la necessitat de transformar el desconegut en narració. Aquest aspecte ha estat posat de relleu en les seves obres per Lévi – Strauss (l’antropòleg, no l’inventor dels texans) o el sociòleg Marcel Mauss.
El gènere de la intriga Vaticana no és nova. Abans que Brown i els seus llibres venguessin dues-centes milions de còpies a tot el món, al principi dels anys vuitanta, les intrigues vaticanes ja es venien com les mones a Pasqua. Cal dir també que el celebèrrim Codi da Vinci està farcit amb estrepitosos errors i disbarats, des del punt de vista de les fonts històriques i acadèmiques.
L’esquema de la novel·la d’ intriga vaticana segueix sempre un mateix patró:
“En la vigília d’un Conclave.., una lluita pel poder sacseja els murs del Vaticà: dues faccions amb visions oposades de l’Església s’enfronten pel seu domoni…. un assassinat a pocs metres de Sant Pere. Entremig, els diners ocults i blanquejats a través dels comptes secrets de la Banca Vaticana… I, de fons, l’etern dilema entre la fe i la raó”.
Tornant als anys vuitanta, en la seva obra Pontifice (1983), un altra best seller d’investigació periodística, sobre la mort del papa Joan Pau I, que va durar trenta- tres dies. els periodistes G.Thomas i M. Morgan.Witts afirmen que “al Vaticà, el misteri i el secret son alguna cosa més que una forma de vida”. Des del punt misteri de la fe i la teologia, és una frase que tindria un sentit. També tindria sentit si ens referim a l’Arxiu Vaticà, conegut antigament com Archivum Secretum Vaticanum o si parlem de la Biblioteca Apostòlica, l’anomenada Bibliotheca secreta.
Cal dir però que el 2019, el papa Francesc va decidir canviar aquest nom secular pel d’Arxiu Apostòlic Vaticà. En una carta apostòlica, enraonada, explicava que l’objectiu del canvi era posar fi amb les interpretacions errònies que havia generat l’ús del terme “secret”. Etimològicament en llatí, secretum no significa necessàriament “misteriós”, sinó “separat” o “privat”; mentre que apostolicum vol dir “pertanyent al domnus apostolicus”, és a dir, al papa. L’arxiu no deixa de ser l’arxiu personal i privat del Sant Pare. Així com una secretaria no deixa de ser el lloc on es despatxen els afers interns de qualsevol oficina.
D’altra banda, també cal remarcar, que no seria del tot incorrecte referir-s’hi encara com un arxiu “secret”, en el sentit que no és obert al públic general, sinó que només hi poden accedir estudiosos i investigadors acreditats. A més a més, hi ha parts de l’arxiu vaticà que continuen sent inaccessibles. Primer misteri vaticà revelat.
Intrigues vaticanes… de final inesperat?
La intriga vaticana és sempre suculenta i llaminera. Els amants de les teories de la conspiració, durant aquests períodes de prèvia del conclave, estan en estat de màxima fibril·lació. Els amants de la numerologia van de bòlid amb els seus càlculs i equacions. En matèria de #intriagvaticana la imaginació pot no tenir fi ….i les bajanades, tampoc.
Segons afirmen alguns estudiosos de la matèria i vaticanistes, els primers interessats en fomentar i en alimentar aquest imaginari han sigut al llarg dels anys alguns membres de la pròpia Església. El ritual, la litúrgia i l’escenografia d’impacte, i en part el secretisme i el misteri, formen part del poder d’atracció del Vaticà i del seu soft power.
Per contribuir a la tradició de la intriga i el misteri abans del conclave, us deixo dues històries fascinants:
Segons una hipòtesi inquietant recollida per Michael Shepherd, Jorge Mario Bergoglio el primer papa que va triar el nom de Francesc, seria en realitat Francesc II. L’any 1975, un altre home, un papa misteriós, hauria estat segrestat poc després de la seva elecció i reclòs a Castel Gandolfo, la residència d’estiu papal, abans que el seu nom pogués ser anunciat oficialment al món. Evidentment, la història és una ficció. És la trama del thriller La via per Gandolfo, i Michael Shepherd és el pseudònim de Robert Ludlum escriptor nord-americà de novel·les espionatge i thrillers.
“El ritual, la litúrgia i l’escenografia d’impacte, i en part el secretisme i el misteri, formen part del poder d’atracció del Vaticà”
Ludlum va tenir, això sí, l’instint que tenen molts novel·listes del gènere, el de preveure un futur. En aquest cas un papa de nom Francesc, quaranta anys abans de la seva proclamació. Molts escriptors han sigut els sismògrafs que han interceptat el moviment de les forces tel·lúriques abans del seu adveniment. La segona – agafeu-vos fort – és encara millor. Segons les profecies de sant Malaquies, el proper papa serà “Petrus Romanus”, i serà el darrer de la història. Regnarà “enmig de moltes tribulacions”, i després d’ell, “la ciutat de les set turons”, és a dir Roma, serà destruïda en data del….2026!!
Malaquies era un monjo cistercenc irlandès del segle XII, autor de l’obra De summis pontificibus. Unes profecies molt conegudes i que ha alimentat durant segles l’aura de misteri que envolta la successió papal. Segons la llegenda, durant una visita a Roma, Malaquies hauria tingut una visió divina en què veia una llista de 112 papes, des de Celestí II (elegit el 1143) fins al que seria l’últim papa abans del Judici Final. Cadascun és descrit amb una breu locució en llatí, sovint enigmàtica, que es diu que conté claus simbòliques de la seva identitat o pontificat. Cal dir que, tot i ser acusat de “fals històric” segons algun vaticanista Malaquies en va encertar algunes , malgrat notables ambigüitats. Entre ells, va predir l’arribada dels dos antipapes de la Corona catalano-aragonesa, el papa Luna i Clement VIII, el del Schisma Barcinorum.
Si les profecies de Malaquies són doncs certes, l’apocalipsi és apunt d’arribar. I de fet puc afirmar sense equivocar-me que en el proper conclave hi haurà un apocalipsis en sentit literal de la paraula. Perquè literalment, -apocalipsi- , paraula d’orígen grec, significa senzillament descobrir. Més enllà del seu ús com a sinònim de catàstrofe, l’origen etimològic apunta a una acció reveladora, que serà saber ni més ni menys- i em desplau acabar amb la segona intriga – quin home guiarà el pontificat número 267 de l’Església catòlica. Perquè l’únic misteri que hi haurà en el proper conclave a la Capella Sixtina segons la doctrina catòlica, serà el del fe i el de la presència de l’Esperit Sant, que guiarà el cardenals per discernir i inspirar-los en nomenar el proper Sant Pare.
Narcís Pallarès-Domènech és politòleg especialitzat en geopolítica i seguretat, resident a Roma
Geopolítica vaticana (III): La potència imperial de la Santa Seu
