Augusto Magaña és periodista del Salvador i el cap de projectes de Social.cat [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Magaña, que va créixer a El Salvador, té arrels catalanes. “El meu avi era fill d’un català que, juntament amb altres joves de la Conca de Barberà, van emigrar a El Salvador fugint del servei militar. Quan jo era petit, el meu avi em cantava Baixant de la font del gat [somriu]”, explica a Exterior.cat. “Aquesta va ser la meva primera vinculació amb la llengua catalana, a més de L’himne del Barça”, subratlla.
Quan tenia 10 anys, acompanyat dels seus avis, va visitar per primer cop Catalunya. “Barcelona em va fascinar, i des d’aleshores vaig tenir clar que m’agradaria anar a viure-hi”, recorda. Dit i fet. El 2013 va fer les maletes per fer la carrera de Periodisme a Bellaterra. “Vivint a El Salvador no era conscient de la importància que tenia el català. Si volia exercir com a periodista a Catalunya, havia d’aprendre el català”, subratlla. Per aprendre la llengua, Magaña estudiava català als matins i Periodisme a la tarda en el primer curs de carrera.
Magaña té arrels catalanes: el seu besavi era un català que va fugir del servei militar i va arrelar a El Salvador
Viu a Catalunya des de fa 13 anys. El periodisme, però també el futbol, han estat les seves grans eines d’integració. “El futbol m’ha ajudat moltíssim”, reconeix. Un amic de la facultat -el Pedro- va convidar-lo a veure un partit al Narcís Sala a veure un partit de la Unió Esportiva Sant Andreu, equip de Segona Federació. “Des d’aquell dia soc un gran aficionat de la UESA!”, destaca. “La graderia és un espai magnífic per crear comunitat, ja que hi ha seguidors de la UESA com jo, que hem nascut fora de Catalunya, però que animem en català. És un lloc perfecte per a la integració”, apunta.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Tot i tenir la doble nacionalitat, Magaña admet que “tenir arrels catalanes m’ha permès sentir-me un privilegiat. Però no sempre és així. La meva parella –que també és del Salvador– ha viscut un procés molt més difícil que jo”. Quant a la immigració, el salvadoreny explica que “Catalunya sempre ha estat un lloc d’acollida i s’ha nodrit de molts immigrants que han contribuït a tirar endavant el país. Això no s’ha reconegut prou”.
Com a periodista ha treballat majoritàriament en mitjans de l’àrea metropolitana de Barcelona. Ara és el cap de projectes de Social.cat, la capçalera dedicada al Tercer Sector que acaba de sumar 15 anys de vida. “Ens distingim per donar veu a col·lectius que normalment resten invisibilitzats i ho fem des d’una mirada inclusiva, amb perspectiva de gènere i des de la rigorositat periodística, fomentant així un periodisme compromès amb la diversitat i la justícia social”, explica.
El periodista, que viu a Barcelona, dirigeix Social.cat, el diari digital de l’acció social a Catalunya
Mirant de cua d’ull els mitjans de comunicació a Catalunya, Magaña reconeix que “l’acció social pràcticament no té cabuda a les redaccions dels mitjans del país”. Així i tot, apunta que “hi ha periodistes de mitjans generalistes que estan fent una gran tasca en l’àmbit de l’acció social, que han agafat la bandera d’explicar les desigualtats socials i la tasca de les entitats, que han permès obrir un forat en mitjans generalistes”. I va més enllà: “Sovint els mitjans generalistes fan un ús sensacionalista de les desigualtats socials. I ho fan per la necessitat que tenen d’acumular audiència, es mouen pel morbo”. I aquí subratlla la tasca de Social.cat: “no expliquen què s’està fent des de la societat civil per revertir aquestes situacions”.
Malgrat tot, Magaña aplaudeix l’evolució que hi ha hagut en el debat i el llenguatge en els mitjans. “Han fet un gran esforç a l’hora replantejar-se pràctiques i el llenguatge que fins ara estigmatitzen entitats i col·lectius desafavorits”, assegura. I afegeix que “el periodisme ha de ser responsable, no pot quedar-se de braços creuats davant l’extrema dreta i les desigualtats socials. S’ha de combatre l’extrema dreta, i l’excusa fins ara que a Catalunya era residual, ara ho ha deixat de ser. Des del periodisme i des de qualsevol àmbit s’ha de tenir un compromís i una voluntat transformadora per fer entre totes i tots un món millor”. La comunitat de lectors de Social.cat oscil·la entre 25.000 i 30.000 usuaris únics al mes.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Amèrica passa a ser el primer continent per a les noves inscripcions de catalans a l’exterior
