Els líders europeus reunits en la cimera extraordinària sobre defensa [Foto: Unió Europea]
L’última vegada que els 27 van debatre sobre l’estatus oficial de les tres llengües cooficials de l’Estat va ser fa més d’un any, el març del 2024. Aleshores, els ministres d’Afers Europeus van abordar durant menys de 10 minuts el punt sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec.
Després de la paràlisi durant la presidència hongaresa del Consell de la UE, el govern de Polònia -que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant la primera meitat del 2025- va assegurar a principis d’any que l’oficialitat del català, el basc i el gallec tornaria a tractar al Consell de la Unió Europea si hi havia “voluntat” entre els estats membres.
L’última vegada els ministres d’Afers Europeus van abordar durant menys de 10 minuts
L’oficialitat de les tres llengües cooficials s’ha de decidir al Consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27. La qüestió va elevar-se per primer cop a escala ministerial en el marc de la presidència espanyola del Consell de la UE, durant la segona meitat del 2023. Després de diverses reunions infructuoses, l’estatus oficial de les tres llengües cooficials de l’Estat no ha tornat a la taula dels 27 des del març de 2024, quan la presidència belga –a instàncies de l’Estat- va plantejar-ho per última vegada en un Consell d’Afers Generals.
Al llarg del darrer semestre del 2024, durant tota la presidència de torn del govern d’Hongria, Espanya no va sol·licitar tornar a posar la qüestió sobre la taula de discussió dels 27. La mesura necessita la unanimitat dels 27 per poder tirar endavant i diversos estats, entre els quals Suècia, Finlàndia o Lituània, es van mostrar en contra de donar llum verda a la qüestió durant les vegades que s’ha discutit al Consell de la UE.
Davant els dubtes d’alguns estats, Espanya es va comprometre a costejar totes les despeses derivades de l’oficialitat i va presentar un memoràndum per evitar que el cas del català, el basc i el gallec produís un efecte crida en altres.
Per ara, la qüestió s’ha introduït en l’agenda del pròxim Consell d’Afers Generals com a punt de discussió, fet que no implica que se sotmeti a votació dels 27 encara.
Duch constata a Brussel·les actituds “comprensives, constructives i proactives” sobre l’oficialitat del català
