Reunió del Consell d’Afers Generals de la UE [Foto: Consell de la UE]
Entre els que han intervingut durant la discussió per expressar les seves reticències hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia. En l’agenda de la reunió, l’oficialitat del català, el basc i el gallec constava com a punt d’adopció, però l’executiu de Pedro Sánchez ha topat de nou amb els dubtes d’alguns governs i, finalment, la decisió s’ha posposat.
Una desena d’estats membres insten el govern espanyol a ajornar la decisió pels dubtes legals i econòmics
La discussió sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec ha durat prop d’una hora. Durant aquesta han intervingut almenys onze estats membres. D’aquests, set -Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia i Finlàndia- han demanat a Espanya que retirés la votació perquè el debat continuï i les capitals puguin continuar negociant la proposta.
Part dels estats membres que han intervingut han considerat prematur prendre una decisió en la reunió d’aquest dimarts. Així, segons informen fonts diplomàtiques, la votació s’ha posposat a proposta de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Polònia.
El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ja ha anunciat que aquesta mateixa tarda contactarà amb els països més reticents per poder abordar els seus dubtes legals i econòmics. Segons ha dit, el govern espanyol està disposat a “millorar” la redacció dels seus arguments jurídics i financers en la proposta per fer oficials les tres llengües.
En els darrers dies, el Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo també ha pressionat perquè els governs conservadors de la UE s’oposessin a donar suport a la petició espanyola.
"Català, llengua europea", l'article de Xavier Antich
