La Universidad de Granada: un oasi per al català a Andalusia

Granada és la ciutat de l’Alhambra i del barri del Albaicín -que són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco-, però també és la seu de la Universidad de Granada. És l’única universitat de tota Andalusia on s’ofereixen estudis de català.

L’any 1963, en ple franquisme, apareixia per primera vegada en els plans d’estudi de la Universidad de Granada l’assignatura de Llengua i Literatura Catalanes en l’especialitat de Filologia Romànica, tot i que hi ha documents que assenyalen que l’any 1944 hi havia dues hores setmanals de català a les aules. Des d’aleshores, el català ha estat present de forma ininterrompuda a la Universidad de Granada.

El recorregut del català en aquesta universitat andalusa no s’entén sense la fermesa de Montserrat Rubió (filla de l’historiador Jordi Rubió i Balaguer), Lluïsa Trias Folch (neta l’escriptor Josep Maria Folch i Torres), Mercè Saura i, sobretot, de Lourdes Sánchez Rodrigo, l’actual titular de Filologia Catalana de la Facultat de Lletres. Nascuda a Burgos però filla d’un lleidatà, Sánchez -com explica a Exterior.cat- “a casa sempre hi havia hagut un rerefons català”.

Lourdes Sánchez i la Universidad de Granada sempre aniran de bracet. Sent molt jove va decidir estudiar en aquesta universitat andalusa, i va decidir cursar l’optativa de català. Amb el títol sota el braç, va obtenir la plaça d’ajudant de català en el departament de Llengües Romàniques. Per aconseguir-ho va escriure un article sobre la figura de Salvador Espriu. Des d’aleshores (i ja fa més de 40 anys) no s’ha mogut de lloc.

“Cal posar en valor la determinació de la Universitat per ofertar el català a les aules de Granada durant tants anys”, subratlla Lourdes Sánchez

Durant quatre dècades ha dinamitzat la llengua i la literatura catalanes a Granada. “La Universidad de Granada mai ha donat l’esquena a la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol. La llengua catalana té molta tradició, i cal posar en valor la determinació de la Universitat per ofertar el català a les aules de Granada”, subratlla Sánchez.

Un impuls determinant pel català va ser quan, a més de la Facultat de Lletres, s’hi suma la Facultat d’Interpretació i Traducció gràcies a un acord de col·laboració amb l’Institut Ramon Llull a partir del curs acadèmic 2012-13. “Hi ha un abans i un després, i aquí és quan el català agafa una embranzida i capta molt més interès per als estudiants”, explica Sánchez.

A més de Sánchez com a titular de Filologia Catalana, el departament ha comptat amb professors visitants. Actualment, és el cas de Jordi Clopés (Arenys de Munt, 1978) qui, des del setembre passat, ha acceptat el repte d’exercir com a professor a Granada després de 20 anys a aules de Secundària a Catalunya i a la Universitat de Barcelona com a associat. “Sempre m’havia mirat l’oportunitat de la Xarxa Llull de reüll, fins que l’any passat vaig presentar-m’hi i vaig obtenir la plaça a Granada”, explica Clopés.

“Mai havia tingut estudiants tan motivats per aprendre el català”, subratlla Jordi Clopés

La primera sorpresa de Clopés com a professor a la Universidad de Granada ha estat el nombre d’estudiants que cursen català a la ciutat andalusa: “pensava que tindria quatre o cinc estudiants a classe, i en el primer trimestre vaig tenir 70 alumnes entre les dues facultats”, confessa. Actualment, un centenar d’estudiants cursen català en diversos nivells.

I és més, Clopés reconeix que “mai havia tingut estudiants tan motivats per aprendre el català”. La majoria són nascuts a Andalusia, però n’hi ha d’altres països que cursen Erasmus. “Són gent llesta que domina quatre o cinc llengües i que t’exigeixen com a professor”, apunta. I també admet que “m’he trobat estudiants de nivell avançat de català a Granada que parlen i escriuen el català molt millor que no pas estudiants escolaritzats a Catalunya”.

Al llarg de tots aquests anys, el perfil dels estudiants de català a la Universidad de Granada ha anat canviant. “Fa anys enrere, la majoria d’estudiants optaven pel català per motius familiars. Els seus avis o familiars vivien a Catalunya i aprendre la llengua era una manera d’apropar-s’hi”, assegura Sánchez.

Avui, segons la mateixa Sánchez, “els estudiants són més pragmàtics, són més conscients que aprendre el català els pot obrir portes si mai volen treballar a Catalunya”. L’interès pel català també l’ha despertat altres factors: la música, el cinema i, sobretot, el Barça de futbol femení. “L’èxit de les futbolistes s’ha traduït en un interès per aprendre el català. Hi ha alumnes que s’han apuntat perquè volen entendre què diuen Alexia o Aitana”, assegura Sánchez. I també el cinema i la música. “El ‘Coti x Coti’ dels Tyets també ha contagiat a que hi hagi estudiants que vulguin aprendre la llengua a Granada”, reconeix Clopés.

“L’èxit de les futbolistes del Barça femení s’ha traduït en un interès per aprendre el català”, subralla Sánchez

L’aprenentatge a les aules es complementa amb activitats fora de l’aula, especialment culturals, algunes d’elles obertes a tota la universitat. És el cas d’un concert del grup L’arannà o la presentació de la traducció al castellà del llibre Busqueu-me a Granada, de Teresa Pàmies a càrrec de Laura Villar, qui també havia estat lectora de català a la Universidad.

Més enllà del curs acadèmic universitari, la Universitat de Granada, és qui s’encarrega de fer els exàmens per a la certificació de coneixements de llengua catalana. Aquesta és una activitat que promou l’Institut Ramon Llull.

Actualment, 12 universitats de l’Estat espanyol ofereixen estudis de català, de les quals 8 compten amb el suport de l’Institut Ramon Llull: la Universidad Autónoma de Madrid, la Universidad de Granada, la Universidad de Salamanca, la Universidad de Santiago de Compostela, la Universidad Complutense de Madrid, la Universidad de Alcalá de Henares, la Universidad de Sevilla i la Universidad del País Vasco.

Es publiquen les bases dels Premis Internacionals Ramon Llull 2025