Foto: Freepik
A Catalunya, com també a l’Estat espanyol, tenim un debat obert sobre com millorar la participació dels electors de l’exterior en les diverses conteses electorals. La reforma de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) d’octubre de 2022 va comportar la derogació del denominat ‘voto rogado’ i va ampliar les possibilitats de vot si bé subsisteixen problemes amb la distribució del correu electoral a molts països i que una part de la documentació electoral no és descarregable electrònicament. També ha faltat una comunicació intensa des de les institucions i des de les comunitats catalanes de l’exterior sobre el funcionament del nou sistema.
A tot això, s’hi ha afegit el creixement desmesurat del CERA (Cens Electoral de Residents Absents) per l’allau de nous electors que han obtingut en els darrers anys la nacionalitat espanyola per diverses vies (lleis de memòria històrica, de memòria democràtica, etc.). Un dels debats principals és, sens dubte, si la creació d’una (o unes) circumscripció (ns) específica pels catalans de l’exterior afavoriria la participació del vot exterior. Abans de treure conclusions val la pena examinar en detall el funcionament del vot exterior a diversos països en conteses electorals recents.
A Portugal on la diàspora escull 4 diputats (2 per Europa i 2 per Amèrica) a l’Assemblea de la República, amb un cens d’1.584.722 electors inscrits, a les eleccions del 18 de maig de 2025 van votar 352.503 electors (el 22,24%) i van escollir 2 diputats d’Acció Democràtica (centredreta) i 2 de Chega (extrema dreta). El sistema presenta, però, moltes imperfeccions en el seu funcionament atès que 113.449 vots (el 32,18% del total) van ser declarats nuls.
“El vot exterior només es mobilitza quan té la sensació que el seu vot pot influir realment en els resultats electorals”
A Polònia, on l’enregistrament dels votants exteriors és voluntari, 717.254 electors es van enregistrar per votar a les eleccions presidencials de l’1 de juny de 2025 (sobre una població exterior estimada a més de 5 milions de persones). Rafał Trzaskowski (centredreta) va guanyar amb el 63,49% (383.722 vots) i Karol Nawrocki (dreta pro Trump) va obtenir 220.637 vots (36,51%). La participació dels votants exteriors inscrits va ser del 84,26%.
A Romania, on l’enregistrament dels votants exteriors és voluntari, 1.673.000 es van enregistrar per votar a les eleccions presidencials del 18 de maig de 2025 (sobre una població exterior estimada de 4,6 milions de persones). George Simion (extrema dreta) va guanyar amb el 55,86% (912.553 Vots) i Nicușor Dan (europeista) va obtenir 720.996 (44,14%). La participació dels votants exteriors inscrits va ser pràcticament del 99%.
A Albània, els electors de la diàspora van poder votar per primera vegada a la seva història en les eleccions legislatives de l’11 de maig de 2025 amb un sistema d’enregistrament voluntari. Només uns 245.000 (sobre una població exterior estimada d’1,68 milions d’albanesos) es van registrar per votar i només 194.889 (74,5%) van exercir el vot, majoritàriament pel Partit Socialista (54.298 vots) i pel Partit Democràtic (centredreta, 28.305 vots). A Albània no elegeixen diputats de l’exterior.
A Moldàvia on l’enregistrament dels votants exteriors és voluntari, 325.000 electors es van registrar per votar a les eleccions presidencials del 3 de novembre de 2024 (sobre una població exterior estimada a prop d’1 milió de persones). El 82,92% ho van fer per Maia Sandu (centredreta europeista) i el 17,08% per Alexandr Stoianoglo (Socialista pro rus). Va ser el vot exterior el que va donar a victòria final a Maia Sandu després que el vot interior donava la victòria a l’altre candidat.
Foto: Freepik
“La creació de circumscripcions electorals de l’exterior fa augmentar la participació”
A Alemanya, on l’enregistrament dels votants exteriors és voluntari, el sistema és terriblement burocràtic atès que els votants no es poden registrar via les ambaixades i no existeix un cens d’alemanys residents a l’estranger (s’estima que entre 3 i 4 milions). Un total de 213.225 electors es van poder registrar per les eleccions legislatives del 23 de febrer de 2025, però no van ser més del 10% els que van rebre la documentació electoral a temps. El funcionament del sistema de vot exterior a Alemanya és desastrós.
Al Regne Unit, on l’enregistrament dels votants exteriors és voluntari, hi ha hagut canvis constants en les condicions per l’enregistrament que a més de ser molt complex i burocràtic només és vàlid per tres anys. Per les eleccions legislatives de 2024 només 191.338 electors figuraven com a registrats quan van ser 233.000 a les eleccions de 2019 i 285.000 a les de 2017 (sobre una població exterior de britànics estimada al voltant de 5 milions dels quals uns 3,5 milions complirien les condicions per votar). És a dir, la participació es va situar sobre el 5,4%. El funcionament del sistema de vot exterior al Regne Unit tampoc és per tirar coets.
A França, el cens electoral de l’exterior no és obligatori, però atès el fet que els francesos de l’exterior escullen 11 diputats per a representar-los en les eleccions a l’Assemblea Nacional hi ha una forta incitació a la inscripció. A 31 de desembre de 2024 un total d’1.741.942 francesos residents a l’exterior figuren al Registre exterior. A les eleccions legislatives del 7 de juliol de 2024 eren 1.570.288 els que tenien dret de vot i van escollir 11 diputats repartits per 11 circumscripcions geogràfiques arreu del món. Amb una participació del 37,69% van escollir 10 diputats Renaissance (centredreta) i 1 Nouveau Front Populaire (esquerra). Cap del Rassemblement National (extrema dreta) encara que en primera volta van superar el 20% a la majoria de circumscripcions. Cal no oblidar que el sistema francès és per vot majoritari a dues voltes.
A Itàlia on el cens electoral a l’exterior té moltes semblances amb el cas espanyol, els italians inscrits a l’ANAGRAFE (l’equivalent al PERE) eren 5,933 milions al moment de les eleccions legislatives de 2022 (ultrapassen els 6,524 milions a 2025). Un total de 4.743.980 electors tenien dret de vot i escollien 8 diputats i 4 senadors repartits per circumscripcions geogràfiques arreu del món. Amb una participació del 26,36% a la cambra (inferior a la de 2018, 29,89%, o a la de 20026, 36,04%) i del 26,01% al senat van escollir 7 parlamentaris del Partit Democràtic (esquerra) i només 2 de Lega-Fratelli- Forza (dreta i extrema dreta) a més d’1 del Moviment 5 Stelle i 1 del Moviment d’Italians a l’Exterior. El descens de la participació pot obeir, com en el cas espanyol, a una arribada massiva de persones que han adquirit la nacionalitat italiana, via la molt generosa legislació italiana, però sense cap mena de coneixement ni relació amb el seu nou país d’origen.
“Quan el vot exterior no té una utilitat visible i, a més, el sistema d’enregistrament és voluntari i deficient, el vot exterior és gairebé inexistent o només mobilitza a una petita minoria de convençuts”
A l’Estat espanyol, on funciona un sistema d’enregistrament consular, a les darreres eleccions generals del juliol de 2023 els espanyols inscrits al CERA eren 2.327.388. Només van votar 233.688 i la participació va ser del 10,4% (molt millor que a les eleccions de 2019 on va ser del 7,0%). La participació més elevada va ser als consolats de Londres (18,11%), Brussel·les (15,26%), Ginebra (15,20%) i París (15,17%). La majoria de vots van ser pel PP (67.648, 33,03%, PSOE (59.461, 29,03%), Sumar (30.228, 14,76%) i Vox (22.951, 11,2%). El vot exterior va donar un diputat més a Madrid pel PP, el que ha influït decisivament en la present legislatura. La participació a Catalunya va ser del 9,77% amb PSC i PP com a partits més votats.
A Catalunya, on el sistema es basa en l’enregistrament consular espanyol, a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya de 12 de maig de 2024 els catalans inscrits al CERA eren 294.594. Només van poder votar 20.761 i la participació va ser del 7,05% (molt millor que a les eleccions de 2021 que va ser del 4,20%). Cal comptar que 3.472 vots (el 14,3%) es van anul·lar per defectes de forma. La majoria de vots van ser pel PSC (5.433, 26,17%), Junts (4.766, 22,96%) i PP (2.415, 11,63%).
Algunes conclusions d’aquestes experiències a diversos països:
1. El vot exterior només es mobilitza quan té la sensació que el seu vot pot influir realment en els resultats electorals, sigui en el cas d’eleccions presidencials (Romania, Polònia, Moldàvia) o quan els residents exteriors elegeixen diputats propis en circumscripcions electorals pròpies (Portugal, França, Itàlia, Croàcia).
2. Quan el vot exterior no té una utilitat visible i a més el sistema d’enregistrament és voluntari i deficient, el vot exterior és gairebé inexistent (Alemanya) o només mobilitza a una petita minoria de convençuts (Regne Unit i Albània).
3. En els casos català i espanyol l’enregistrament consular fa que el sistema funcioni i que, malgrat les deficiències, s’assoleixin percentatges significatius, encara que febles, atès el fet que una gran majoria d’electors no veu quina pot ser la utilitat del seu vot i troba el sistema encara massa complicat. En el cas català s’hi afegeix a més la forta abstenció de l’electorat independentista que no resoldrà cap canvi en el sistema de vot.
4. La creació de circumscripcions electorals de l’exterior fa augmentar la participació i la idea que cal esperar a assolir percentatges significatius de vot per a demanar la creació de circumscripcions electorals exteriors no és la correcta. És exactament a l’inrevés, seran les circumscripcions electorals exteriors les que faran augmentar la participació.
Foto: Freepik
A molts països (Itàlia i Espanya en són els millors exemples) però és quelcom que passa arreu d’Europa, unes lleis de nacionalitat molt generoses han permès a milions de descendents arreu del món assolir una nacionalitat d’un país europeu. El cas italià és el més clar atès que entre el 2014 i el 2024, la xifra de ciutadans italians que viuen a l’estranger va créixer d’uns 4,6 milions a 6,4 milions. El ministeri italià calcula que, si el iure sanguinis continua sense límits generacionals, entre 60 i 80 milions de persones podrien acabar demanant la nacionalitat italiana.
En el cas espanyol són més d’1 milió de persones a les qui s’ha concedit la nacionalitat espanyola des de 2006. Això fa créixer el cens electoral exterior (i també l’interior) augmentant l’abstenció atès que els creixements de participació per efectes de la derogació del ‘voto rogado’ no poden compensar els alts increments al cens. És a dir, que de no modificar-se les lleis de nacionalitat (cosa que ja ha començat a fer-se a Itàlia) o si no s’adopten mesures per incrementar la participació exterior, el percentatge de participació exterior no farà sinó disminuir.
“La FIEC donarà ple suport a la iniciativa de Catalans al Món i altres organitzacions de tirar endavant una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per a afavorir l’adopció per part del Parlament de Catalunya d’una Llei electoral catalana pròpia”
Aquests necessaris incentius per a la participació exterior només podrien venir, en els casos de Catalunya o d’Espanya, per una nova reforma de la LOREG (que contempli aspectes com el vot electrònic, el vot delegat, el compromís de l’Estat de millorar la tramesa de la documentació electoral i altres) però que resulta molt difícil al Congrés dels Diputats atès que partits com el PP no accepten una nova reforma de la LOREG que no toqui altres punts com la preferència de la llista més votada en les municipals i altres com Vox o Sumar que voldrien modificar els criteris de proporcionalitat. Una nova reforma de la llei electoral des de l’Estat és doncs molt poc viable políticament en el moment actual.
En canvi, en l’àmbit català, el fet que Catalunya sigui l’única entre les 17 comunitats autònomes de l’Estat que no té llei electoral pròpia fan possible que via aquesta Llei electoral pròpia a Catalunya es poguessin introduir certes reformes pel vot exterior en les facilitats electròniques de vot, en la descàrrega de documentació, en la creació d’una Junta Electoral catalana i altres, així com la creació de circumscripcions electorals de l’exterior (que, per cert, es contempla en la reforma de la seva llei electoral que discuteix el Parlament d’Astúries).
Les experiències internacionals que hem detallat i una anàlisi realista de quines són les possibilitats d’acció per a millorar la participació electoral dels catalans de l’exterior fan que considerem que la iniciativa de Catalans al Món i altres organitzacions de tirar endavant una ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per a afavorir l’adopció per part del Parlament de Catalunya d’una Llei electoral catalana pròpia hagi de comptar amb el ple suport de la FIEC.
Diàspores d’extrema dreta? El vot de les diàspores a Europa en les darreres eleccions
