Asami Miotani és la secretària general de l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya [Foto: cedida]
Quan l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya va començar la seva trajectòria l’any 1985, Catalunya era per a molts japonesos un territori desconegut, difuminat en el mapa dins d’una Espanya amb prou feines diferenciada culturalment. Quatre dècades després, gràcies a l’esforç constant de persones com Asami Miotani, avui secretària general de l’entitat, la realitat és una altra. Miotani ha estat una de les veus més compromeses amb la promoció de la cultura catalana al Japó i una testimoni privilegiada de com aquest vincle s’ha anat teixint amb paciència, entusiasme i rigor.
Amb una trajectòria professional que va començar en el món editorial i que la va portar a formar-se a Catalunya i col·laborar en projectes creatius entre Barcelona i Tòquio, Miotani ha sabut convertir la seva experiència personal en una missió col·lectiva: donar a conèixer la riquesa cultural, artística i lingüística catalana al públic japonès. Ha organitzat exposicions sobre Dalí, Miró o Gaudí, ha promogut activitats de Sant Jordi, concerts, conferències i trobades culturals, i ha estat una peça clau per construir una imatge de Catalunya rica, plural i contemporània a l’extrem orient.
Ara, en l’any del 40è aniversari de l’Associació, Miotani reflexiona sobre les fites assolides, els moments més significatius d’aquest intercanvi entre dues cultures aparentment allunyades però profundament afins, i els nous reptes que planteja un món cada cop més globalitzat però també més fragmentat. Un viatge que va molt més enllà de l’amistat institucional i que ens parla d’afectes, de complicitats i de la força transformadora de la cultura quan es comparteix amb autenticitat.
Aquest any celebren el 40è aniversari de l’Associació Japonesa d’Amistat amb Catalunya, com pensen commemorar-ho?
Aquest any vam celebrar el 40è aniversari de l’Associació amb una xerrada commemorativa que va comptar amb convidats especials tant del Japó com de Catalunya. L’acte va tenir lloc el dissabte 19 d’abril, coincidint amb la festivitat de Sant Jordi. A més, vam compartir records d’aquestes quatre dècades d’història i vam reflexionar sobre el futur de les nostres relacions al darrer número del butlletí AMICS.
Com valora l’evolució d’aquests 40 anys de relacions entre el Japó i Catalunya?
L’evolució d’aquests 40 anys ha estat molt positiva: vam començar amb petits intercanvis puntuals, que amb el temps es van convertir en activitats culturals, acadèmiques i en vincles personals. El coneixement mutu, que inicialment era força limitat, va donar pas a un interès creixent per la cultura i la societat de totes dues bandes. També va augmentar notablement el nombre de persones especialitzades i, en particular, de japonesos que entenen el català. Paral·lelament, la presència de catalans al Japó -tant residents com turistes- es va intensificar, i aquest fet ha estat especialment rellevant en els darrers anys.
Creu que la relació social i cultural del Japó amb Catalunya ha anat en augment aquests anys?
Sí, sens dubte. Al llarg dels anys, han augmentat progressivament els esdeveniments, els projectes educatius i les col·laboracions culturals que van contribuir a acostar ambdues cultures. Es van publicar diccionaris de gran qualitat en català i japonès, i la comunitat catalana al Japó va créixer, organitzant esdeveniments propis i originals que van reforçar encara més els vincles socials i culturals entre tots dos territoris.
“El manga o els dibuixos animats, per exemple, poden contribuir a l’enteniment mutu entre Catalunya i el Japó”
Quin impacte han tingut la globalització i la tecnologia en els intercanvis culturals entre Catalunya i el Japó?
La globalització i la tecnologia han facilitat enormement els intercanvis culturals. Gràcies a aquestes eines, compartir informació, organitzar activitats a distància i mantenir connexions entre persones d’ambdós territoris es va tornar molt més senzill. L’Associació va adoptar amb normalitat el format híbrid per a les conferències, fet que va permetre la participació activa de membres residents en zones allunyades del país.
Has viscut alguna experiència curiosa o anecdòtica gràcies a aquesta relació cultural?
Sí, una de les experiències més especials va ser la celebració del primer Sant Jordi al Japó l’any 1986, que es va dur a terme simultàniament a les set principals ciutats del país. També va ser molt significativa l’enorme contribució del professor Ko Tazawa, gran coneixedor i divulgador de la cultura i la llengua catalana, en l’àmbit acadèmic de l’Associació. Va esdevenir una figura fonamental per a tots nosaltres, i la seva mort, fa dos anys i mig, va representar una gran pèrdua.
Quin element de la cultura catalana creu que més sorprèn els japonesos?
Els castells, aquestes torres humanes tan singulars, solien sorprendre molt els japonesos per l’enorme esforç col·lectiu que impliquen i per la forta tradició cultural que representen, tot i que pocs n’havien pogut veure un in situ a Catalunya. D’altra banda, les obres d’Antoni Gaudí han despertat una gran fascinació des del 1985, i la imatge de Barcelona al Japó s’ha associat estretament, des de llavors, amb la Sagrada Família.
Quins són els principals reptes que afronta actualment l’Associació?
Un dels principals reptes que afronta actualment l’Associació és atraure les noves generacions i adaptar-nos a les noves formes de comunicació, com les xarxes socials, per promoure un interès mutu. A més, hem de reflexionar sobre com involucrar els joves en els esdeveniments organitzats per l’Associació.
Foto: cedida
Ens podria parlar d’algun projecte recent o futur que consideri especialment significatiu?
El mes d’abril es va celebrar un Sant Jordi commemoratiu del 40è aniversari de la fundació de l’Associació, un esdeveniment que ha estat el més important d’aquest any. Estem molt contents d’haver-lo compartit amb tots els col·laboradors, membres i altres persones interessades a Tòquio. Va ser un dia molt memorable i especial.
Quins valors compartits creu que uneixen el poble japonès i el català?
Crec que ambdós pobles valoren profundament la seva identitat cultural, l’esforç col·lectiu, la passió per l’art i el respecte per les tradicions. A més, tant els japonesos com els catalans tenen un caràcter seriós en el treball i són puntuals.
“La globalització i la tecnologia han facilitat enormement els intercanvis culturals”
L’interès pel Japó a Catalunya ha crescut molt aquests últims anys, especialment en l’àmbit cultural i culinari: com es pot fer perquè els japonesos s’interessin més per Catalunya?
Podem promoure la riquesa cultural catalana a través de la gastronomia, una via més accessible per establir connexions. Hi ha molts restaurants de cuina espanyola, i s’espera que augmenti el nombre de restaurants dedicats a la cuina catalana. Xefs catalans estan treballant intensament per donar a conèixer l’encant del món culinari de Catalunya.
Quina comunitat és la que més creix actualment: la comunitat japonesa a Catalunya o la comunitat catalana al Japó?
Actualment, la comunitat catalana al Japó està creixent notablement, amb persones que estudien o treballen aquí. Per a nosaltres, els japonesos, és molt positiu que els catalans se sentin atrets pel Japó per viure-hi.
Com veu el futur de les relacions culturals, socials i econòmiques entre Catalunya i el Japó?
Sóc molt optimista: crec que les relacions continuaran enfortint-se, especialment gràcies a les barreres culturals cada cop més baixes entre nosaltres. El manga o els dibuixos animats, per exemple, poden contribuir a l’enteniment mutu.
Quin paper pot tenir l’Associació per ajudar a mantenir aquestes relacions a llarg termini?
L’Associació pot actuar com un pont entre ambdues cultures, oferint activitats, espais de trobada i suport a qui vulgui acostar-se a l’altra cultura, tant a nivell personal com empresarial.
La Delegació del Govern al Japó i l’Institut Cervantes de Tòquio reprenen els intercanvis de català i japonès
