L’accés a la Universitat de Perpinyà [Foto: Universitat de Perpinyà]
“Fa 40 anys, aquest grup de persones van constituir les bases de la formació acadèmica”, assegura a Exterior.cat Alà Baylac (El Vernet, Perpinyà, Rosselló, 1965) director i professor de l’Institut Franco-Català Transfronterer de la Universitat de Perpinyà. “En aquests 40 anys hem contribuït al desenvolupament de l’ensenyament en català més enllà de la frontera”, assegura Baylac a Exterior.cat.
La facultat de català de la Universitat de Perpinyà –l’Institut Franco-Català Transfronterer– atorga diplomes que s’hi imparteixen: llicenciatura, màsters, doctorat i certificats de català. En cada curs s’hi matriculen 150 estudiants. Durant 40 anys milers d’estudiants s’han format en llengua catalana, s’han beneficiat d’estudis superiors de llengua, cultura, ensenyament de català, per integrar, amb els diplomes en mà, totes les feines que necessiten coneixement de la llengua.
Aquest divendres 27 de juny tindrà lloc l’acte institucional del 40è aniversari amb l’actuació del nord-català Julien
Foto: Universitat de Perpinyà
La Universitat de Perpinyà és una de les més antigues d’Europa. L’any 1350 la va fundar el rei d’Aragó i comte de Barcelona, Pere el Cerimoniós, i s’impartia formació completa en teologia, arts, dret canònic i civil. El 1745, el comte de Mailly finança la construcció d’un nou edifici per a la Universitat que s’inaugura el 1763. S’imparteix la docència de dret, medicina, filosofia i teologia fins al 1793, data a la qual la Convenció decideix suprimir les universitats. Fins el 1957 no es va recuperar l’educació superior a la Universitat de Perpinyà.
Després de quatre dècades, segons Baylac, l’ensenyament del català “s’ha assentat”, tot i que recorda que “s’ha anat implementant d’acord a la normalització legislativa a França de les llengües minoritàries”. Per això, Baylac assegura que “s’ha avançat, però estem lluny del reconeixement que el català mereix de l’Estat francès. Nosaltres hem fet la feina”.
Baylac reconeix que “el sistema educatiu i públic francès no fa la feina, però la societat tampoc”. Les competències en ensenyament es dicten des de París: “No tenim competències en res”, rebla. La Catalunya del Nord només representa un 0,6% de la geografia de França.
Tot i l’activisme per la llengua a la Catalunya del Nord de La Bressola i l’Aplec, Baylac recorda que “en l’ensenyament de Primària, només un 8,5% dels alumnes ho fan en català. Al País Basc, Còrsega o Alsàcia són territoris on el percentatge és molt més elevat”. Així i tot, s’hi sumen iniciatives privades com és la publicació de la revista infantil Mil Dimonis, que promou l’APLEC (Associació per a l’Ensenyament del Català).
La gran esperança que té la llicenciatura de català i la Universitat de Perpinyà és el flux transfronterer: “Tenen més a prop Perpinyà que Barcelona”
Foto: Universitat de Perpinyà
La llicenciatura d’estudis catalans de la Universitat de Perpinyà (generalista i variada quant a continguts: llengua, traducció, literatura, sociolingüística, patrimoni i cultura…) mai no ha estat tan oportuna per accedir a sortides professionals i per a contribuir al desenvolupament –i no solament lingüístic– de la Catalunya del Nord.
La gran esperança que té la llicenciatura de català i la Universitat de Perpinyà és el flux transfronterer. “El cost modest (uns 200 euros per any de matrícula, ja que França subvenciona els estudis superiors dels joves) i l’accessibilitat òptima (modalitat presencial i a distància) en fan una opció privilegiada per tots els interessats per implicar-se en la recuperació de la llengua a Perpinyà”, assegura Baylac.
Així, totes les mirades se centren en els estudiants de la Catalunya del Sud, especialment els de la província de Girona. “Tenen més a prop Perpinyà que Barcelona”, recorda Baylac. El principal topall per accedir a cursar estudis a Perpinyà continua sent la frontera: “la frontera franco-espanyola continua sent molt hermètica, algun dia l’hem de superar mentalment”, diu Baylac.
Vist amb perspectiva i també en l’horitzó, aquest divendres 27 de juny (a partir de les 18 h), la Casa dels Països Catalans acollirà l’acte institucional de celebració dels 40 anys a la facultat d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà – Institut Franco-Català Transfronterer (IFCT). Comptarà amb l’actuació del cantant nord-català Julien, antic estudiant, diplomat de l’IFCT i exconcursant de la tercera edició d’Eufòria del 3Cat.
Julien Leone: “L’‘efecte Julien’ a la Catalunya Nord ha estat mínim, només una minoria mira TV3”
