El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, a la Moncloa [Foto: Miquel Vera / ACN]
En el memoràndum enviat als socis europeus, Espanya insisteix que no cal cap reforma dels tractats per fer oficials les tres llengües, i defensa que la seva proposta no obre cap precedent, ja que cap altra llengua compleix els requisits proposats. El pla planteja una implementació progressiva a partir del 2027, començant per la traducció de regulacions del Consell i el Parlament Europeu, amb una revisió del grau d’oficialitat cada cinc anys.
El govern espanyol introdueix un nou article al text per “aclarir” que pagaran tots els costos
Amb la intenció d’evitar una allau de noves peticions d’altres llengües minoritàries, Espanya ha inclòs set criteris estrictes per a futures sol·licituds. Aquests inclouen que la llengua tingui reconeixement oficial des de fa més de 40 anys, que sigui usada com a llengua de treball i que l’estat es comprometi a assumir tots els costos. El govern espanyol compara aquest procés amb el del gaèlic, que va trigar 17 anys a obtenir la seva plena oficialitat a la UE.
Tot i els esforços, la proposta encara genera resistències. Països com Alemanya, Itàlia, Suècia o Àustria han expressat dubtes sobre la viabilitat jurídica i financera de la mesura. Alemanya, en concret, ha advertit que podria votar-hi en contra si no s’aporten més garanties. D’altra banda, Bèlgica, Irlanda, Portugal o Dinamarca s’han mostrat favorables.
Espanya confia que la nova proposta sigui suficient per aconseguir un consens que permeti aprovar la iniciativa i avançar en el reconeixement de la diversitat lingüística dins del bloc europeu.
Ajornat de nou el debat sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea
