Joaquim Llimona, a la seu del CEI International Affairs aquesta setmana a Barcelona [Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat]
Joaquim Llimona Balcells (Barcelona, 1960) és el director del CEI International Affairs des de fa gairebé tres anys. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, té un diploma d’alts estudis europeus al College d’Europe de Bruges (Bèlgica). Advocat i consultor jurídic, especialitzat en processos d’internacionalització d’empreses privades i corporacions públiques, i en estratègies, polítiques i programes de la Unió Europea. Ha ocupat nombrosos càrrecs directius en el sector públic. Així, va secretari i director general de relacions exteriors del govern de Catalunya (1990-2003). També va ser comissionat de Relacions Internacionals i Cooperació de la ciutat de Barcelona (2011-2015) i assessor del govern d’Andorra (2015). Com acadèmic i com expert ha publicat diversos articles i llibres sobre assumptes Europeus i Internacionals. A Exterior.cat, Llimona traça el paper que juga el CEI Internacional Affairs en la formació de diplomàtics.
A vostè sempre li han atret les relacions internacionals?
Sí, ho vaig cultivar a casa, des de ben petit. El meu pare es va haver d’exiliar a Londres durant la guerra civil espanyola per refer la seva vida professional. A casa sempre hi va haver una mirada cap a Europa. Així és com vaig decidir estudiar al College d’Europe de Bruges, que avui és una institució de referència.
Per què avui cada cop tenen tanta rellevància les relacions internacionals?
Perquè cada vegada hi ha menys qüestions que es poden resoldre en els límits d’un estat. Vuitanta anys enrere la gent vivia, creixia, estudiava i treballava en el mateix país i no passava res. Actualment, la gent té més inquietuds per viure, formar-se i treballar a l’estranger, forma part de la globalització. I a més, cada cop hi ha d’haver més actors més enllà dels diplomàtics i els estats.
A què es refereix?
Que avui la diplomàcia també engloba les empreses, els mitjans de comunicació, les universitats, els centres de recerca, els clubs esportius, els ajuntaments o les regions. Tots aquests actors quan estableixen projectes de col·laboració estan contribuint a vertebrar una societat internacional que cada cop està més interrelacionada.
Durant més d’una dècada -de 1990 a 2003- va ser el primer secretari de relacions exteriors de la Generalitat i el director general de la Catalunya Exterior. Va ser la llavor del què avui és el departament d’Acció Exterior?
Sí, ho va ser. Aleshores, la prioritat era tenir veu a Europa, donar a conèixer la llengua i la cultura catalanes. Per això, el govern va posar en marxa la delegació a Brussel·les coincidint amb l’entrada d’Espanya a les comunitats europees. I una altra prioritat va ser col·laborar en les regions transfrontereres en la qual serveix per a contribuir en una Europa més vertebrada.
“Avui la diplomàcia també engloba empreses, mitjans de comunicació, universitats o centres de recerca”
Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat
Catalunya sempre ha tingut aquesta mirada europeista?
Sí, històricament sempre l’ha tinguda. L’origen de Catalunya està vinculat a ser frontera de l’Imperi Carolingi i l’Europa que neix el 1950 és molt semblant a Carlemany. Recordo que el president Pujol -que és un home apassionat al simbolisme- va fer un discurs des del saló de l’ajuntament d’Equisgrà quan Espanya es va adherir a la Comunitat Econòmica Europea. Pujol va assegurar: “avui tornem a Europa”.
Aquella Europa que projectava Pujol és vigent: és l’Europa de les regions o l’Europa d’un lobby?
Actualment, la Unió Europea és una organització internacional que integra la governança multinivell en la qual els membres són els estats. Ara bé, Europa necessita cada cop més el concurs de les regions, d’aquelles entitats subestatals que tenen capacitat de legislar i governar -com és el cas de la Generalitat- per implementar les seves polítiques i poder fer-la avançar.
En la seva etapa a la Generalitat va tenir un paper determinant en l’elaboració i l’aprovació de la llei de cooperació, de la creació de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) i del Pla Director 2003-2006. Per què és rellevant la cooperació internacional?
Hi ha un compromís global -el conegut 0,7% que només compleixen Finlàndia i Suècia- d’equilibrar el desenvolupament amb els països menys privilegiats. Aquesta responsabilitat no pot ser assumida única i exclusivament pels estats sinó també que s’hi ha de sumar entitats subestatals -com la Generalitat- o els ajuntaments. Les ONGs tenen un paper fonamental, però també s’ha de considerar que les universitats, les empreses i el comerç són agents de cooperació i desenvolupament. L’exercici d’una certa solidaritat és una obligació.
Per què?
Si pensem en algunes de les nostres necessitats i les comparem amb les que tenen alguns d’aquests països tenim un cert deure moral. Per això, els governs en la mesura del possible han de mantenir un compromís amb el desenvolupament dels països menys privilegiats.
“El desembre vinent s’esgota el meu mandat de tres anys com a director. Tinc ganes de continuar”
Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat
Quan comença el seu vincle amb el CEI International Affairs?
Quan vaig ser secretari de relacions exteriors de la Generalitat ja tenia una vinculació amb el centre. Més endavant -2010, 2012 i 2014- vaig ser membre del consell consultiu i des de 2023 en soc el director. El desembre vinent s’esgota el meu mandat de tres anys. Serà el moment de saber si el patronat vol renovar-me com a director.
És optimista?
Tinc ganes de continuar. L’equip del CEI i jo com a director ens esforcem per tirar endavant el centre, però la decisió és del patronat.
Què ha aportat vostè com a director?
He aportat vocació i il·lusió, com la resta de directors. Les relacions internacionals, la diplomàcia i el multilateralisme formen part de la meva trajectòria professional i acadèmica. Des que soc director del CEI hem obert a noves col·laboracions amb organitzacions i universitats internacionals; hem incrementat el nombre de formacions -a partir del curs 2025-2026 sumem un tercer màster i una formació microcredencial-. A més, estem a punt de segellar un acord amb al Banc Mundial i al Banc Interamericà de Desenvolupament per establir col·laboracions en l’àmbit de la formació.
I a Catalunya?
Ens estem obrint al major nombre d’empreses i entitats possibles amb una finalitat: que vegin la utilitat del CEI. Som un centre que viu bàsicament dels serveis que proveïm, és l’ingrés fonamental. Volem que el CEI sigui un instrument útil per a entitats i empreses.
“Estem a punt de segellar un acord amb al Banc Mundial i al Banc Interamericà de Desenvolupament per establir col·laboracions en l’àmbit de la formació”
La formació és l’essència del CEI. Com es forgen líders globals en diplomàcia i relacions internacionals?
Des del CEI tenim com a missió ajudar als estudiants a millorar els seus coneixements i a desenvolupar les seves habilitats o capacitats personals amb la intenció d’aconseguir l’excel·lència. Formem professionals per a accedir a la carrera diplomàtica, a la funció pública internacional, a l’administració autonòmica i local, a organitzacions no governamentals (ONGs), o bé especialitzar-se en diplomàcia pública i corporativa. Més de 150 diplomàtics s’han format al CEI Internacional Affairs a Barcelona.
Podria citar tres noms?
El més reconegut per a la societat catalana és l’actual ministre de Cultura, Ernest Urtasun. També s’ha format al CEI l’actual delegada del Govern davant la Unió Europea, Ester Borràs. També podem citar l’actual subsecretari d’afers exteriors, unió europea i cooperació del govern espanyol, Xavier Martí o l’anterior subsecretari Luis Cuesta, que actualment és l’ambaixador d’Espanya a Estocolm.
Quina és la principal missió d’un diplomàtic?
La seva funció principal és resoldre negociant el què si no resol pot degenerar en un conflicte. La guerra sempre és un fracàs de la diplomàcia.
“Us anuncio que la Generalitat de Catalunya serà nou patró del CEI. Volem reforçar el sistema de beques”
Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat
Quins són els trets característics per aquells que vulguin dedicar-se a la diplomàcia internacional?
En primer lloc, l’aspirant a diplomàtic ha d’assumir que és una professió amb una dimensió personal. És a dir, que la seva vida serà segmentada, que cada dos o tres anys haurà de canviar de destí. En segon lloc, ha de tenir capacitat d’escoltar, que intenti convèncer i no imposar-se a la resta, i que els seus interlocutors el vegin atractiu a l’hora de dialogar. I a més, ha de tenir curiositat per la política internacional i adscrit en els valors del multilateralisme i respectar els principis del dret internacional públic.
Conèixer llengües és prioritari?
Així és. Actualment per superar les oposicions de diplomàtic a Espanya és imprescindible acreditar un nivell de coneixement alt d’anglès i francès. Si a més, l’aspirant té coneixements d’altres llengües, molt millor.
Formar-se com a diplomàtic és vocacional o la retribució econòmica també és llaminera i hi juga un pes determinant?
Qui triï la carrera de diplomàtic per diners, s’equivoca. És vocacional. I ho és perquè té una dimensió personal. Aquesta és una circumstància que s’ha de tenir molt clara a l’hora d’iniciar el camí en l’àmbit de la diplomàcia.
La diplomàcia internacional està molt masculinitzada?
Tradicionalment sempre havia estat així. Però, cada cop hi ha més dones.
“Els governs en la mesura del possible han de mantenir un compromís amb el desenvolupament dels països menys privilegiats”
Quin vincle té el CEI International Affairs amb el departament d’Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat?
Us anuncio que la Generalitat de Catalunya -a través del departament d’UE i Acció Exterior- serà nou patró del CEI. Aquesta és una gran notícia per al CEI ja que es tracta de la primera institució del país. La proposta ja ha estat avalada pel patronat i el consell consultiu del centre.
Què pot aportar la Generalitat com a patró del CEI?
Un dels aspectes que aportarà la Generalitat com a patró al CEI Internacional Affairs serà reforçar el sistema de beques per incentivar nous professionals que vulguin accedir a la carrera diplomàtica. Si no hi ha un sistema d’incentius i de beques, molts dels estudiants del CEI no poden assumir el cost de la matrícula i d’un curs sense treballar generant ingressos. L’aspecte econòmic no ha de ser una barrera.
Quan es formalitzarà l’adhesió?
En una reunió extraordinària del patronat que podria produir-se durant aquest mes de juliol.
Què aporta el CEI a Barcelona i a Catalunya?
Comptem amb una xarxa d’entre 150 i 200 catalans i catalanes que treballen com a diplomàtics arreu del món, i actuen com a ambaixadors de Barcelona i de Catalunya. A més, el CEI és un centre de referència en formació internacional. Promovem activitats amb institucions i entitats de Barcelona i de Catalunya.
Quin vincle té el CEI amb altres centres de formació de diplomàcia internacional d’arreu del món?
Som l’escola diplomàtica de Barcelona. D’acord amb l’escola diplomàtica, rebem visites de diplomàtics estrangers i fem propostes d’activitats per ajudar els diplomàtics d’un país que vol tenir relació amb la Unió Europea.
Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat
José Pintor: “Casa Àsia ha contribuït a situar Barcelona com el punt de trobada de molts països asiàtics”
