El ja tradicional índex de la llibertat de premsa de Reporters Sense Fronteres (RSF), que es va publicar fa unes setmanes, no vaticina un futur gaire esperançador per a tots els que ens dediquem, poc o molt, al camp de la informació. Segons RSF, actualment es viu el pitjor moment des que l’organització va començar a elaborar l’índex el 2002, a causa de la mala situació econòmica dels mitjans, que posa en perill la seva supervivència i amenaça la integritat dels periodistes en l’exercici de la seva feina.
En el llistat d’enguany, crida l’atenció que països com els Estats Units o el Japó experimentin mínims històrics en aquesta classificació, tot i que en el cas del país del sol ixent la caiguda és un reflex nítid de la nova realitat. Tampoc sorprèn que Hong Kong, després d’una veritable cacera de dissidents i exilis, s’estigui precipitant a les posicions de la seva metròpoli.
Precisament allà, on la situació és més complexa i perillosa, el 29 de juny es va celebrar el desè aniversari del Hong Kong Free Press (HKFP), un digital dirigit per Tom Grundy que, juntament amb un equip de grans professionals, aguanta gairebé heroicament les escomeses de les autoritats propequineses. El HKFP és un mitjà gestionat per periodistes, 100% independent i amb el suport dels seus lectors, un miler de donants que aporten uns 22 euros al mes de mitjana.
“La llibertat de premsa a Hong Kong està en perill de mort, però mitjans independents com el HKFP, amb el suport dels seus lectors, malden per mantenir viva la veu crítica i la informació rigorosa”
La resistència del HKFP ens recorda que, malgrat les dificultats, la llibertat de premsa pot sobreviure si compta amb la complicitat de la ciutadania i la valentia dels seus professionals. I és precisament aquesta aliança entre periodistes i lectors la que podria ser una de les claus de volta per poder salvar el periodisme.
La pregunta que plana sobre experiències com la del HKFP és si poden ser replicables en altres contextos, especialment en societats que també veuen minvar la pluralitat informativa, tot i mantenir una aparença democràtica. D’exemples com aquests els podem veure ben a prop nostre: la precarització laboral, l’externalització de continguts i la concentració empresarial han debilitat molts mitjans, que cada cop depenen més de grans anunciants o governs. En aquest escenari, l’audiència també té un paper clau: com a consumidors, però sobretot com a actors actius que poden donar suport a mitjans lliures i compromesos.
Hong Kong és avui, gràcies a la valentia de Grundy i el seu equip, un laboratori de resistència periodística, però també un mirall incòmode del que podria passar en altres llocs si no reaccionem a temps. El periodisme no morirà de censura, sinó de
silenci i, sobretot, d’indiferència.
Josep Solano és corresponsal d’El Punt Avui a l’Àsia
La plutonització de 3cat
