El conseller d’UE i Acció Exterior, Jaume Duch [Foto: Govern]
A part de la nova delegació a la Xina, hi haurà altres “possibles noves obertures” i “algunes reubicacions”. “No es tracta de tancar, però pot passar que alguna oficina es reubiqui”, per exemple aquelles que cobreixen més d’un país, apunta. En l’últim any com a conseller assegura haver donat “solidesa” a les delegacions i reivindica que Catalunya ara té “més credibilitat” i “visibilitat” amb l’executiu de Salvador Illa.
“Nosaltres anem amb missatges constructius, que s’entenen més fàcilment i, sobretot, perquè toquem temes que preocupen a tothom, no els temes que només ens preocupen a nosaltres”, defensa Duch preguntat per les portes que s’han reobert a moltes capitals i institucions europees amb la caiguda dels governs independentistes.
L’exresponsable de comunicació del Parlament Europeu i ara cap del departament d’UE i Acció Exterior a la Generalitat remarca que en l’últim any han fet “molta feina” per “tornar a posar en marxa” relacions “una mica estancades” i per abordar amb organismes internacionals qüestions comercials, de competitivitat empresarial, política energètica o “fins i tot política de seguretat”. “Són les qüestions amb les quals jo crec que és més fàcil trobar interlocutors interessats a treballar en comú”, conclou.
Duch assegura que el seu departament està “preparat” per dur a terme una “certa ampliació i reubicació del mapa de les delegacions” sense nous pressupostos
Actualment, el Govern té 21 delegacions arreu del món: Brussel·les, París, Berlín, Roma, Londres, Lisboa, Estocolm, Viena, Ginebra, Zagreb, Andorra, Washington, Mèxic, Bogotà, Rio de Janeiro, Buenos Aires, Tunis, Dakar, Johannesburg, Seül i Tòquio. Algunes d’aquestes, com la de Zagreb, que cobreix el sud-est d’Europa, o la de Tunísia, que cobreix el Nord d’Àfrica, representen l’executiu català a diversos països.
Segons avança Duch a l’ACN, el Govern es planteja canviar la seu d’algunes oficines que cobreixen diversos països. També s’anunciaran noves obertures a part de la nova delegació a la Xina, que encara n’estan estudiant la ubicació.
Si bé voldrien tenir pressupostos pel 2026, Duch assegura que el seu departament està “preparat” per dur a terme una “certa ampliació i reubicació del mapa de les delegacions” sense nous pressupostos. Així i tot, els terminis i la velocitat d’implementació d’aquest pla d’expansió s’hauran “d’adaptar” a la “realitat pressupostària”, admet.
Foto: Govern
Oficialitat del català
De cara al pròxim curs polític, la seva conselleria seguirà molt pendent de les negociacions sobre l’oficialitat del català. Fa gairebé dos anys que el govern espanyol va demanar al Consell de la UE la incorporació del català, el gallec i l’eusquera a la llista de llengües oficials de la UE, però hi ha diversos països, entre ells Alemanya i Itàlia, que per ara s’oposen a la proposta.
Duch nega que la petició estigui “encallada” a la taula dels ministres, i reivindica la feina del ministre José Manuel Albares per convèncer els seus homòlegs. “Va avançant a poc a poc, però va avançant”, afirma el conseller. Segons ell, les decisions que es prenen per unanimitat a la UE, com és el cas, s’aconsegueixen “picant pedra” i “amb molta pedagogia”.
Preguntat pels intents del PP de bloquejar la proposta a Brussel·les, Duch avisa que la “tàctica a curt termini” d’intentar “polititzar” i “posar bastons a les rodes” a l’oficialitat del català “al final se’ls tirarà a sobre”.
MONOGRÀFIC | Conseller Duch, any I en 25 moments
