Els representants de l’associació Arrels en el lliurament del premi a mans del conseller Vila a Perpinyà [Foto: Govern]

La tercera edició del premi Carles de Llar premiava per primera vegada una associació, representada per la seva presidenta, Laura Manaut. Després de la periodista Laura Bertran i la pedagoga Miquela Valls, l’associació Arrels va ser distingida per la seva tasca “en favor de la identitat catalana, de la llengua i en relació amb els altres territoris dels Països Catalans, en un context molt sovint advers”, com ho va remarcar el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira.

L’associació Arrels, que celebrarà l’any vinent els seus quaranta-cinc anys de compromís amb la llengua, és actualment l’única ràdio nord-catalana que emet exclusivament en llengua catalana, sense ànims de lucre i amb una programació local. Les seves dues escoles de Perpinyà van ser durant més de quatre dècades les úniques escoles públiques de l’Estat francès a proposar un ensenyament immersiu en llengua “regional”.

El premi va ser lliurat pel conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, que va fer el desplaçament a la Catalunya del Nord per la revetlla. El conseller va assegurar que la Generalitat de Catalunya continuarà “treballant per enfortir l’ensenyament de la llengua”, malgrat un ús social molt feble i una situació nord-catalana molt sovint adversa.

El conseller Vila assegura que la Generalitat continuarà “treballant per enfortir l’ensenyament de la llengua”, malgrat un ús social molt feble i una situació nord-catalana molt sovint adversa

Malgrat tot, en Francesc Xavier Vila va declarar que avui dia, s’havia “aconseguit una cosa impensable fa cinquanta anys, que era la revernaculació de la llengua catalana” a la Catalunya del Nord, on “el català guanya valor simbòlic i instrumental”. El conseller també va afirmar la voluntat de crear “un cercle virtuós, on la visibilitat de la llengua assegura la seva utilització”, i va saludar l’obra de difusió de la ràdio de l’associació i l’ensenyament portat per les seves escoles.

El conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila [Foto: Govern]

Compromís ferm

La presidenta de l’associació, Laura Manaut, una de les fundadores i professora de les escoles Arrels, va voler tornar a repetir el “compromís ferm” d’Arrels amb el país i la llengua, i remarcar les “nombroses dificultats, molt sovint financeres” que esperaven encara l’associació.

En efecte, les entitats nord-catalanes han d’enfrontar-se a una crisi financera nacional que debilita les seves tasques, però que “no frenen les nostres ambicions”, segons la presidenta. Ràdio Arrels compta amb dos estudis, un al municipi del Soler, a prop de Perpinyà, i un altre a Prada, a la comarca del Conflent, que Arrels voldria “enfortir, amb l’obertura d’un tercer estudi al Vallespir”.

El cantant nord-català Julien va amenitzar l’acte de lliurament del premi [Foto: Govern]

Manaut va citar el diputat Lluís Puig, també present a l’acte: “Senyor Puig, us robaré aquestes paraules que m’heu compartit fa uns quants temps. Vau afirmar que calia que Ràdio Arrels sigui un bé immaterial de la nació sencera. Estic plenament a favor d’això, i treballarem perquè ho sigui”. L’acte es va acabar amb una actuació musical del cantant nord-català Julien Leone, finalista de la tercera edició d’Eufòria de TV3.

El premi Carles de Llar ret homenatge a un noble nord-català del segle XVII que es va fomentar un complot, després del Tractat del Pirineu. Des de Vilafranca de Conflent, es volia obrir les portes del Rosselló a unes armades hispàniques que havien de tornar a conquerir el territori, ocupat pels exèrcits francesos. El complot va ser descobert i Carles de Llar executat per ordre de Lluís XIV.

40 anys d’estudis catalans a la Universitat de Perpinyà: “S’ha avançat, però estem lluny del reconeixement de l’Estat francès”
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram