Quica Sol i Margarita Abella, dues de les impulsores de la ILP a les portes del Parlament [Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat]
El text està signat per sis persones, cinc de les quals són catalans residents fora del país. La comissió promotora de la ILP està formada per quatre dones i dos homes: Margarita Abella, Mireia Domènech i Bonet, Anna Maria Izquierdo, Sergi Marzàbal, Antoni Montserrat i Quica Sol.
Tots ells han impulsat el projecte amb l’objectiu de mobilitzar la ciutadania quan s’obri la recollida de signatures. Entre ells, Sergi Marzàbal i Antoni Montserrat lideren les entitats Catalans al món i la Federació internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), referents en la creació de xarxes de catalans a l’exterior.
La iniciativa entra al Parlament de Catalunya el Dia internacional de la Democràcia i ara és la mesa qui haurà de decidir si l’admet a tràmit
L’1 de gener de 2025 hi havia registrats 406.679 residents a l’exterior. En data d’1 d’agost, eren 321.250 els votants potencials. La Catalunya exterior equival, des de fa anys, a la segona ciutat de Catalunya, per darrere de Barcelona. Només des de les darreres eleccions al Parlament (maig 2024) fins a l’agost, hi ha hagut un increment de 26.656 electors, fruit de l’emigració de catalans joves que marxen del nostre país així com de les nacionalitzacions consulars per via de la Llei de la Memòria Històrica.
“Què passaria si l’Hospitalet de Llobregat no pogués votar amb normalitat, a causa d’un sistema que obstaculitza el dret de vot? Tindrien legitimitat les eleccions? Doncs aquesta és la situació actual, però com que vivim a fora i el nostre recompte de vots arriba amb poc volum de sobres i dies més tard, quan ja fa dies que es coneixen els resultats i ja es pensen en pactes per formar Govern, ningú s’hi fixa. I, en canvi, no s’acceptaria que l’Hospitalet no pogués votar amb normalitat”, argumenten.
Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat
Sis promotors, cinc d’ells residents a l’exterior, registren el text que proposa una circumscripció electoral exterior, el vot delegat i el vot electrònic
Els estudis i anàlisis de la FIEC calculen que, entre registrats i no registrats a consolats, en realitat s’estima que hi ha 465.000 catalans residint a l’exterior. A les darreres eleccions al Parlament de Catalunya, les primeres des de la derogació del vot pregat, només es va recomptar el vot del 7,05% del cens (únicament 20.751 dels 294.594 votants inscrits), superant el 4,20% de les eleccions anteriors de 2021 amb el vot pregat, però lluny de vorejar el 30% de participació assolida abans d’implementar el vot pregat a la LOREG.
El projecte va començar fa un any i s’ha desenvolupat íntegrament a distància. Després de treballar el text durant mesos i d’un recorregut de signatures que va anar de Barcelona a Europa, els Estats Units i retorn, ha arribat finalment al registre del Parlament.
Les novetats: circumscripció pròpia exterior, vot delegat i vot electrònic
El text planteja, com a element rellevant, una circumscripció pròpia per a la comunitat catalana a l’exterior, en vista de les necessitats específiques dels residents a fora i del volum de votants. Països europeus com Itàlia o França tenen una circumscripció pròpia, factor que incentiva la participació de la ciutadania exterior d’aquests països a participar-hi, ja que els representants directes en defensen clarament els interessos. A més, es proposa una organització territorial basada en les vegueries.
També introdueix figures com el vot delegat i el vot electrònic, perquè el Govern les desenvolupi per decret. “Tant el vot delegat com l’electrònic són millores i actualitzacions que beneficiaran a tot el cens de votants, també dins del país, no només a fora, i a tots els que pensin que tenir lleis pròpies ens millora les eines de representació”, han destacat.
Cal recordar que als anys noranta la Generalitat de Catalunya va fer els primers tests de vot electrònic, però des d’aleshores no és un aspecte que hagi avançat ni tan sols en proves, tal com reclama la Catalunya exterior.
El registre del Parlament de Catalunya, poc abans de presentar la ILP [Foto: cedida]
Una primera llei electoral catalana
En més de quaranta anys d’autogovern, el Parlament ha debatut diverses propostes de llei electoral, però mai n’ha aprovat cap. Aquesta ILP té com a objectiu que Catalunya tingui la seva pròpia Llei electoral amb una mirada específica per al que per població és la segona ciutat del país. Ara mateix, continua essent l’única comunitat autònoma dins d’Espanya sense llei electoral pròpia, i continua depenent, per tant, de l’espanyola.
La proposta recull elements de projectes debatuts al Parlament en el passat, actualitzats segons els objectius de la Comissió Promotora, concretament dels textos que en el seu moment van obtenir més consens parlamentari.
Crida a la ciutadania
La Comissió Promotora remarca que es tracta d’un gran projecte de país i fa una crida a la implicació de la societat civil del país, resident a Catalunya i a l’exterior, per fer-lo possible.
“Tothom a Catalunya té algun familiar, amic o veí que marxa a fora per motius laborals o d’estudi. El dret de vot és un dret dels ciutadans, independentment de si viuen lluny o a prop d’un punt de votació. Per què es permet que un sistema de vot obstaculitzi aquest dret que tots adquirim amb la majoria d’edat?”, han destacat.
Un cop registrada al Parlament, la Mesa té un termini de quinze dies hàbils per a examinar la documentació rebuda i pronunciar-se sobre la seva admissió a tràmit. Si tira endavant, la comissió promotora disposarà de 120 dies hàbils per a recollir les signatures, prorrogable 10 dies més amb causes degudament justificades.
Josep Rull: “Soc partidari que el Parlament de Catalunya aprovi una llei electoral pròpia aquesta legislatura”
