En aquest estiu, que just acabem de deixar, ha estat força comentada una enquesta elaborada pel prestigiós organisme d’estudis sociològics francès, IFOP, que ha analitzat el pols de les nacions que conformen l’Estat francès dins d’Europa -en quedaren fora les seves colònies escampades arreu del món. La gran majoria de notícies i comentaris publicats s’han centrat en qüestions molt vinculades a l’esfera política, com el posicionament molt favorable que les institucions subestatals; o com les regions i els departaments haurien de deixar de ser simples gestories i poca cosa més; o en favor de la cooficialitat de llengües nacionals com el bretó, el basc o el català. Les dades sobre aquestes qüestions són molt interessants i algunes certament positives, especialment les que corresponen Còrsega, tot i que en aquest cas no provoquen cap ni mitja sorpresa.
Però hi ha altres temes de l’enquesta que se n’ha parlat poc o gens, però que considero molt rellevants; especialment pensant en l’Arc Mediterrani i les col·laboracions transfrontereres entre Catalunya i els nostres veïns del nord. Col·laboracions que en molts -massa- sectors són lluny d’haver assolit un nivell mínimament satisfactori.
“Normalitzar l’intercanvi i el mutu suport entre l’espai català i Occitània no és cap desig més o menys romàntic de llunyans temps passats, sinó anar en la bona direcció”
Vull dedicar aquestes properes línies a un d’aquests temes: El de la informació i la comunicació. Concretament, sobre la informació de proximitat, entesa aquesta com a local, sí, però també en un sentit més ampli territorialment. L’enquesta assenyala que el 83% d’occitans considera que els mitjans de comunicació -cal deduir que la pregunta assenyalava els d’àmbit estatal- estan massa centrats en el que passa a París i no el que passa al voltant seu. Una xifra similar als resultats obtinguts a Còrsega o al País Basc Nord i, cal destacar-ho, per sota de les respostes dels enquestats nordcatalans, que sumen un 90% de descontentament amb les dinàmiques informatives d’aquests grans mitjans.
De forma coherent, a la pregunta sobre l’interès en continguts sobre història o cultura pròpia als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, el 59% dels enquestats occitans responien afirmativament. Xifra que s’incrementava en altres casos, com amb els catalans del nord i, encara més, amb els bascos i corsos.
Col·laboració transfronterera: un profit mutu
Unes respostes que, combinades, demostren que hi ha un molt alt interès en la comunicació i informació de proximitat, similar al que tenim a l’altra banda dels Pirineus. Malgrat aquestes xifres, i per moltes raons alienes a la bona feina dels mitjans que la componen, l’ecosistema dels mitjans de proximitat occitans no té el gruix que, afortunadament, tenim aquí. Però sí que és un ecosistema dinàmic, amb grans professionals i amb ganes de créixer. Iniciatives com la primera Trobada de mitjans de proximitat catalans i occitans, organitzada fa uns mesos l’AMIC i l’associació ARRA -la principal organització de ràdios de proximitat occitanes, poden ser la base per a construir una dinàmica col·laborativa que comenci aviat a donar bons fruits.
I és en àmbits com aquest on la col·laboració transfronterera pot demostrar el seu doble efecte positiu: com a enfortidor, potenciador, dels protagonistes implicats i com a generadora -podríem dir difusora- de noves línies de mutu suport amb altres espais, siguin econòmics o culturals. Perquè normalitzar l’intercanvi i el mutu suport entre l’espai català i Occitània no és cap desig més o menys romàntic de llunyans temps passats, sinó anar en la bona direcció.
L’Arc Mediterrani (també conegut en estudis econòmics com «la banana daurada» per la corba que dibuixa al mapa europeu la costa que va des de Cartagena a Gènova) és un espai d’un gran dinamisme econòmic. Un dinamisme productiu i comercial al qual li anirà molt bé que hi hagi mitjans, molts, ben musculats i ben lligats al seu territori, i que participin en iniciatives comunes. Això, sens dubte, serà positiu per a l’enfortiment dels respectius teixits socials, culturals i lingüístics. Siguis a Figueres, Alcoi, Montpeller, Alaior, Niça o Besiers.
I un adeu
Aprofito aquestes darreres ratlles per acomiadar-me dels lectors d’aquest portal informatiu. Han estat més de sis anys compartint experiències viscudes, anàlisis i propostes sobre el paper de Catalunya al món o sobre processos que passaven fora i que tenien alguna connexió rellevant amb el nostre país. Així, he convidat a «viatjar» per Colòmbia, Euskal Herria, Guatemala, Quebec, Mèxic, Xile, França, Panamà, Espanya, Itàlia, EUA, Ucraïna, Brasil, Nova Zelanda…
I el «viatge» acaba aquí. Ha estat tot un plaer i espero que aquests articles hagin plantat algunes fructíferes llavors.
Daniel Condeminas i Tejel ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
Catalunya del Nord: un Exterior intrínsec
