Laura Manaut: “La tasca de Ràdio Arrels és essencial a la Catalunya del Nord per normalitzar la llengua a fora de les aules”

Des del 1981, a la Catalunya del Nord, l’associació Arrels s’encarrega de la vitalitat de la llengua catalana a les ones gràcies a la feina portada des de la seva ràdio associativa. L’entitat proposa també un model pedagògic singular a l’estat francès, amb escoles immersives i públiques, entre dos centres educatius que utilitzen el català com a llengua d’ensenyament. Així, fins ara, Arrels ha quedat una entitat particular a la Catalunya del Nord i a França, amb un recorregut atípic, distingit sempre per una voluntat de resiliència i d’obertura. A punt de complir el seu quaranta-cinquè aniversari, l’associació impulsa una nova dinàmica, girada cap a un nou arrelament de cara a les noves generacions de catalanoparlants del territori. A Exterior.cat conversem amb Laura Manaut, professora i fundadora de l’associació, que actualment n’és la presidenta.

L’associació Arrels acaba de ser premiada per la Casa de la Generalitat a Perpinyà amb el premi Carles de Llar. Què representa aquesta distinció per a vostè i per l’associació?
És un premi que subratlla i honora, potser, una trajectòria. Cal subratllar que és la primera vegada que es doni aquest premi a una entitat, després de tants recorreguts personals distingits, i que es reconeix l’èxit d’una obra col·lectiva. I m’agrada dir que és perquè sem tossuts, malgrat entrebancs i dificultats, i que mai ens hem rendit. A títol personal, Carles de Llar és una personalitat de la nostra història que no és prou reivindicat i que en aquest aspecte, és molt gratificant.

Quin va ser el motor que va portar l’associació durant gairebé mig segle? 
L’obra col·lectiva és molt important. Moltes cares, que encara hi són i altres que van passar, moltes personalitats que van ajudar a construir aquest projecte, i ho torno a dir, molta tossuderia. Cal tornar-ho a dir per què el 1981, malgrat un context polític favorable amb l’arribada de les esquerres al poder, el nostre projecte encara era una revolució. No va ser fàcil, vam patir molts atacs: entre altres ens van acusar de posar en perill la salut mental de les criatures a qui aprenien a llegir i escriure en català, o com a mínim les seves competències lingüístiques en francès. Però vam aguantar com a escola fins a reivindicar un estatus d’escola pública, perquè consideràvem que era un deute que ens devia l’estat francès. I al mateix temps, volíem una igualtat de tracte per l’escola.

I Ràdio Arrels?
Aleshores naixien moltes ràdios associatives, però nosaltres el que volíem i el que continuem defensant, és que es faci en català, amb un mitjà de comunicació lliure i obert a tothom. Sem conscients que la ràdio ha canviat, i que no podem fer ràdio de la mateixa manera avui com als anys 1980. Hem aconseguit aguantar, tot i que paradoxalment, tot i que la llengua catalana tingui un prestigi que no tenia quan vam començar, no es parla tant al carrer que quan vam impulsar la ràdio. És una mena de paradoxa, i la nostra tasca com a ràdio és essencial per normalitzar la llengua a fora de les aules. Això és molt important: hem lluitat prou perquè la llengua sigui a les aules, però hem de defensar ara que torni al carrer. Si mai s’apagués la veu de la ràdio, no n’hi haurà cap altre per prendre el relleu. Sempre busquem gent per parlar en català, i no sempre és fàcil en una situació diglòssica com la nostra. Malgrat tot, tenim un relleu generacional dinàmic de joves catalanoparlants.

“Ens van acusar de posar en perill la salut mental de les criatures a qui aprenien a llegir i escriure en català”

Ha acompanyat gairebé tota la història de l’associació Arrels, de la seva creació el 1981 fins ara. Quins records té d’aquesta època?
Records de lluita, quotidiana, per defensar el projecte, per fer arribar a acceptar el català com a llengua d’aprenentatge a l’escola. També el record d’una feina militant, sense cap mena de dubte, per demostrar també que, pedagògicament, podíem arribar a una forma “d’excel·lència” pedagògica, i fer veure que tot el que es feia en francès es podia fer també en català. Vam demostrar que els nens que sortien de les escoles, no sortien amb cap hàndicap.

I és un èxit?
És clar, sense dubte. És una feina de cada dia. Ens podem felicitar, perquè els equips pedagògics que segueixen el moviment, amb professors que hi són des de fa 20 o 25 anys, i que queden fidels al projecte, i sempre amb ganes d’inventar. És un èxit perquè aconseguim també a fer participar la ràdio amb el projecte educatiu. Acabem de publicar una sèrie de nou contes escrits a partir d’idees d’alumnes, a partir d’un projecte de la directora d’una de les escoles. Els contes van ser il·lustrats pel Toni Benages i Gallard, i gravats per la ràdio pel Sergi López, i altres veus il·lustres i destacables de la Catalunya Nord, com la Míriam Almarxa París, l’Íngrid Obiol, en Didier Parayre i en Gerard Jacquet, en Guillem Caux, la Paula Escudero… els pòdcasts són ara disponibles en escolta lliure a la pàgina de la ràdio, i destinats a totes les escoles catalanes, i fins i tot les altres que tenen curiositats.

Quin és el projecte pedagògic de les escoles?
Ben cert, la llengua catalana és el vector d’aprenentatge de les escoles, però també, per a nosaltres, el projecte és pensat de cara a les criatures. Volíem que cap mainatge sortís de l’escola amb la sensació que era un fracàs. El que hem intentat fer, i que intentem fer, és que cada mainatge s’adoni que té possibilitats i que és capaç de fer moltes coses, sigui la seva personalitat, l’ambient familiar i les seves dificultats personals. Això és cabdal per nosaltres.

Ara, com analitza la trajectòria de l’associació?
És un paper diferent de cara a les escoles. L’associació arriba allà on les escoles no poden arribar. L’associació acompanya financerament el projecte escolar, per exemple les sortides immersives al sud i els projectes lingüístics que demanen un cost financer. Pel que fa a la ràdio, és l’associació també que la gestiona, tot i que hi hagi un director. Com a ràdio associativa, rep subvencions públiques i el que es diu “el fons de sosteniment” de l’estat francès. Després ens recolzem sobretot sobre les ajudes de la regió i del departament. Tot això naturalment està posat en perill per les retallades i la situació política complexa. Per això que hem impulsat una campanya de suport el març passat, amb una voluntat d’anar a buscar uns ajuts institucionals i fer conèixer l’obra de la ràdio i la feina de les escoles. Ens hem girat també aquest any cap a la societat civil nord-catalana, però seguim, perquè s’adoni de la importància que la ràdio té pel territori.

“L’associació Arrels som tossuts, mai ens hem rendit”

Quina mirada posa, actualment, sobre la situació de la llengua catalana?
El prestigi de la llengua es pot tornar a subratllar. Ningú s’estranya quan parles d’escola en català. Majoritàriament, és una cosa acceptada. Aquest prestigi ben nou, que potser va ser impulsat el 1992, i pot ser que va continuar durant els anys del procés, l’hem d’aprofitar perquè es transformi en un fet efectiu, que és una presència més gran del català a la societat nord-catalana.

Recordem que la primera classe d’Arrels va obrir amb 12 alumnes. Avui dia hi ha 350 alumnes a les escoles Arrels. Al nivell d’ensenyament del català a la Catalunya del Nord, quina anàlisi en fa?
Hi ha un canvi sobretot per part de les institucions. Quan la primera tongada d’alumnes va sortir, tothom va mirar els resultats, amb la lupa per vigilar les mancances lingüístiques o pedagògiques. Van veure que eren nanos normals i corrents, i que les criatures tenien un nivell igual que els alumnes que sortien de les escoles monolingües.

En la seva intervenció en el lliurament del premi va parlar dels projectes derivats de la ràdio. Pot presentar un poc el futur de la ràdio Arrels? A l’hora de la multiplicació dels mitjans de comunicació, quin paper important pot tenir?
De cara al futur, la campanya de sosteniment que vam impulsar aquest any té com a objectiu de subratllar la importància de la ràdio, i donar a entendre la nostra voluntat d’arrelar la nostra presència al territori, amb dos estudis més a Prada i a Ceret. Considerem que la presència física de la ràdio és important per la gent del país, amb un contacte directe amb la nostra societat. Sabem molt bé que la gent no escolta més la ràdio a casa amb un estri, però amb el mòbil. I de la importància d’integrar un nou relleu generacional, que entén la importància de les xarxes. Són unes eines que van completament de la ràdio. Insistim en la nostra connexió amb la gent del país, sempre anant a buscar la gent que parla català, i sobretot gent que no sospita que davant del micró, aconsegueix parlar del seu quotidià en català.

Què voldria dir als joves que surten de les escoles Arrels, Bressola, de les escoles públiques bilingües o simplement que neixen al territori?
Que tinguin al cap que hi ha uns països catalans. Catalunya Nord ha de pensar-se en termes d’un col·lectiu més gran. A un moment donat caldrà tornar a connectar amb la història, no per viure en el passat, ans al contrari, però per saber on vas. Formem part de quelcom més gran, en cal tenir consciència.

La Casa de la Generalitat de Perpinyà distingeix l’associació Arrels amb el premi Carles de Llar